181.000 euros sense licitació pública i irregularitats continuades: el tot s’hi val de la Llotja

Posted on Posted in Notícies, Paeria.


Obtenir beneficis de la gestió de la Llotja era una missió més que complicada per a la concessionària La Llotja de Lleida, però es va convertir en una autèntica quimera per les continues irregularitats en la contractació que el Comú de Lleida ha constatat. Hi ha hagut  adjudicació de serveis a empreses sense cap licitació, com acrediten els comptes de la Fundació de la Llotja de Lleida, que l’ajuntament va haver de facilitar al Comú després que la GAIP mediés per obligar al consistori a respectar el dret dels regidors d’accés a la informació pública.
Han passat més de 5 anys des que es van cometre aquestes irregularitats i, per tant, ja han prescrit les possibles responsabilitats penals. No així les responsabilitats polítiques, que segueixen igual de vigents. L’agrupació d’electors considera que ha de fer públics aquests fets perquè el dret a la informació que tantes vegades s’ha negat a aquest grup municipal tampoc ha de ser negat a la ciutadania.
Durant 2010 la Fundació de la Llotja -sense cap treballador propi i amb un gerent, Jesús Costa, cedit per la Fundació del Paisatge Urbà- va contractar una empresa per realitzar les produccions dels espectacles programats per un import total de 181.011€ sense que consti cap licitació pública. El sr. Costa, amic personal de l’alcalde, es va estrenar en el càrrec incorrent en un reguitzell de presumptes il·legalitats.

La comptabilitat 2010 de la Fundació Pública del teatre de la Llotja evidencia que es van contractar 181.011 euros a una empresa sense que consti cap licitació


Com es pot observar, la Fundació -o el que vindria a ser el mateix, el seu únic treballador, el sr. Jesus Costa- va efectuar fins a 4 contractacions superiors als 18.000 euros adjudicats sense concurs públic, fet que incompleix la llei de contractes de sector públic.
Aquestes contractacions -impulsades per Costa i tolerades per l’equip de govern- també contravenen diferents contractes com el que tenen signat el CNC i la Llotja de Lleida S.A, que en la clàusula 2 estableix:

“Seran objecte d’aquest contracte la gestió de servei públic per l’ús privatiu de l’edifici, instal·lacions i equipaments del recinte del palau de congressos la Llotja”

O bé el conveni de gestió de l’espai que el 25 de març de 2010 van signar la Fundació Pública del Teatre de la Llotja i la Llotja de Lleida S.A, que contempla en la clàusula 4 que les tasques que la Fundació havia adjudicat a una empresa havien de correspondre, segons la licitació, a la concessionària la Llotja de Lleida S.A:

“La resta dels serveis com audiovisuals, medis humans, subcontractacions necessàries per la realització dels actes i neteja, seran proveïts per Llotja de Lleida S.A i contractats per la mateixa a empreses preferentment locals a preus de mercat”

Llotja balanç Fundació amb Jesús Costa i Àngel Ros (any 2010) Imatge de Paeria


Aquestes contractacions generen sobrecostos i poca eficiència en la despesa de diner públic: la Fundació, en comptes de contractar directament els proveïdors que necessitaven les companyies (personal tècnic, hostesses,…) ho feia a través d’una empresa, una contractació a dit que encaria el cost final ja que hi havia un intermediari.
Aquestes contractacions a dit suposen un incompliment del contracte: la Fundació -amb Jesús Costa de gerent- facturava uns serveis a través d’una empresa que, segons la licitació, haurien de correspondre a la Llotja de Lleida. Quina legitimitat té qui ha permès això per exigir els 100.000 euros de canon anual a la concessionària?

La manca d’un pla de viabilitat i les condicions draconianes imposades en la licitació van portar, inexorablement, a un desequilibri econòmic de la concessió. Malgrat que la primera licitació va quedar deserta, en la segona es van endurir encara més les condicions amb l’obligació de cedir 45 dies a l’ajuntament en lloc de 30. Existeix el risc que algú suposi que tal contradicció només s’explica per la voluntat de col·locar una determinada concessionària “amiga de” en la gestió del Palau de Congressos i permetre una programació teatral “en paral·lel”.  L’empresa ha anat canviant de mans i el deute generat per tal despropòsit recau, per ara, en la Paeria. Novament el despropòsit en la gestió s’acaba pagant amb els diners dels contribuents, com ha passat en totes les grans concessions de la ciutat: aigua, radars, autobusos,…

Foto de Raquel Almazán


La cronologia dels fets entre 2009 i 2012 explica els moments clau:

  • 19/2/2009 S’aprova dins la concessió de la gestió de la Llotja un cànon fix anual de 100.000€ i un altre de variable sobre el 35 % dels beneficis, i es reserven un mínim de 30 dies a lliure disposició de l’Ajuntament. No es fa públic cap pla de viabilitat econòmica per a la concessió.
  • 1/4/2009 Es presenta CL Events a la licitació, però es retira perquè la Paeria no accepta les condicions mínimes que exigeix per fer viable l’explotació i es declara deserta la licitació.
  • 11/11/2009 La Fundació (sense cap treballador i amb només un gerent, Jesús Costa, cedit per la Fundació Paisatge Urbà) enllesteix programació 2010 sense cap concurs de gestió de la programació.
  • La Fundació, sense cap treballador contractat, crea “Els Amics de la Llotja” i “Els Amics de la Petita Llotja” utilitzant com a base la xarxa de 8000 socis del Club Banyetes.
  • 26/11/2009 Nova licitació que modifica exigències com la capacitat d’amortització o el capital social mínim. A la pràctica es permet que hi optin societats més febles, amb menys capacitat d’aguantar contratemps econòmics. Es destinen despatxos per a la Fira de Lleida, es manté el canon fix i el variable i s’augmenten a 45 els dies gratuïts per a l’ajuntament. Conseqüència: es reforça la possibilitat que la Fundació pogués fer una autèntica activitat paral·lela a la de la futura concessionària i es dificulta encara més la viabilitat econòmica de la futura licitació.
  • 14/12/2009 Es presenten dos grups d’empreses al concurs de gestió de la Llotja, que s’adjudica al desembre a Stormind & Comunicació
  • 2/3/2010 es constitueix La Llotja de Lleida SA
  • 2010 Una empresa gestiona la programació del teatre de la Llotja sense concurs públic a través de la Fundació de la Llotja amb 181.011€ de facturació.
  • 25/3/2010 contracte entre La Llotja de Lleida SA i el CNC. Conveni entre La Llotja de Lleida SA i la Fundació de la Llotja
  • 31/8/2011 es crea Zucar Event SL.
  • 26/4/2012 Torrelles pren el control de La Llotja de Lleida SA.
  • 25/10/2012 Zucar Events SL d’adjudica la licitació de la gestió de la programació

Entre els molts interrogants que haurà de resoldre el president del patronat de la Fundació Pública del teatre de la Llotja, sr. Àngel Ros, hi ha el pagament de 22.705€ a La bruixa d’or el 13/12/2010. Segons publicava el web de la Paeria, es tractava d’una “aportació” d’aquesta empresa, fet que no quadra amb la despesa pública que recullen els comptes. Quina finalitat va tenir aquesta despesa de diner públic? Es van fer les “activitats solidàries” que es van anunciar dins aquesta campanya? Quines van ser?

La comptabilitat 2010 de la Fundació Pública del teatre de la Llotja evidencia que es van gastar 22705€ de diner públic en loteria

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest