Radiografiem l’ús de la bestreta de caixa fixa d’alcaldia: opacitat i molta despesa prescindible

Posted on Posted in Notícies, Paeria and tagged , .

Des de 2006 alcaldia ha gastat via bestreta de caixa fixa gairebé mig milió d’euros (460.306), amb una mitjana anual superior als 40.000 euros. Una quantitat que s’ha reduït substancialment en els dos darrers anys, després de l’afer Marta Camps i coincidint amb l’entrada de nous grups municipals a la Paeria. Ens havíem acostumat a una “alegria” a l’hora de pagar factures, dinars i viatges que mai hauria de ser pròpia d’una administració pública. Menys encara enmig d’una crisi amb necessitats de despesa molt més peremptòria per part d’un ajuntament responsable i socialment sensible. Els que tant prediquen austeritat, l’han practicada poc quan es tractava dels seus viatges i dinars

Les bestretes o avançaments de caixa fixa són provisions de fons fetes a favor de determinades persones de l’Administració de què es tracti per tal que puguin abonar –eventualment, mitjançant una targeta de crèdit específica–, sense necessitat d’aprovació prèvia per part dels òrgans d’intervenció, despeses corrents de caràcter periòdic o repetitiu, com dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres de característiques similars. Les persones habilitades per disposar-ne han d’aportar els justificants corresponents, com a mínim, en el mes de desembre de cada any i només en poden disposar les persones a qui autoritzi l’entitat.

El Comú conclou després d’una anàlisi exhaustiva anàlisi de les liquidacions de bestreta de caixa fixa dels darrers 11 anys que l’ús que n’ha fet alcaldia és manifestament millorable, i que en ocasions s’ha caigut en un abús. Analitzem en detall la despesa per responsabilitat, per determinar quina despesa ens podem estalviar i destinar-la a finalitats més importants i urgents com pot ser la despesa social o l’educativa.
Què hi ha dins aquests 41.846 euros anuals?
Detectem factures sumptuoses per exemple en restauració (per un total de 92.568€) on hi ha 759 apunts de despesa dels quals 26 superen els 500 euros. Pensem que cal reduir aquesta despesa, especialment en temps de crisi, amb 2 mesures: establir una limitació al preu per cobert i acabar amb el costum protocol·lari de convidar amb càrrec a l’erari públic. Els recursos públics han de ser per a qui més els necessita.
El concepte de benzina és el més quantiós: 96.902€. Això vol dir que, només per bestreta, es cobreixen més de  100.000 quilòmetres anuals (275 per dia).

El Comú creu que cal apostar molt més pel transport públic, alhora que recorda que qualsevol desplaçament que un càrrec públic realitza en la seua vida privada o en raó de la seua militància en una formació política, al marge de les seues responsabilitats en el càrrec, se l’hauria de pagar de la seua butxaca o de la del partit, mai amb diners de la ciutat.

En autopistes ens gastem via bestreta prop de 7000 euros anuals (54.820 en els 11 anys analitzats). L’ús de vehicles també inclou tiquets de pàrquing per un valor total de 4.434 euros, que van des dels 15 cèntims fins als 246 euros, així com una quantitat similar de despesa en taxis, amb diversos serveis que superen els 100 euros i una factura que ascendeix a 1.200. La despesa en mobilitat des d’alcaldia es completa amb 2.533 euros corresponents a 34 multes de fins a 280 euros.
El Comú es planteja si l’erari públic ha de sufragar sancions per incomplir el reglament de circulació.
 

Hem introduït aquests 10 conceptes per sistematitzar l’organització i presentació de la informació, amb l’objectiu que arribi amb la màxima claredat a la ciutadania.

Hi ha despeses derivades d’interessos i comissions bancàries per un valor de gairebé 5.000 euros, amb fins a 17 apunts que superen els 100 euros, entre els quals 2 conceptes “quota targeta” per 405 euros cadascun.
En les liquidacions hi figuren fins a 3.645 euros de despesa informàtica, amb apunts de fins a 590 euros en equips que no haurien de tenir cabuda dins la bestreta de caixa fixa, ja que aquesta s’ha de cenyir a despeses corrents de caràcter periòdic o repetitiu, com dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres de característiques similars.
Les visites al quiosc també es veuen reflectides en la bestreta: més de 1.500 euros en diaris, que se sumen a la quantiosa despesa en subscripcions que ja sustenta l’erari públic.
“Altres”: des de joguines fins a 700 euros per a una fundació privada sionista
L’apartat “altres” és un calaix de sastre on hem recollit tota la resta de despeses, moltes de les quals, per si soles, no ens permeten diferenciar si són atribuïbles a un altre concepte, com per exemple, múltiples apunts com a “Llotja de Lleida”. Hi ha 664 entrades diferents amb nombroses despeses que considerem que no té cap sentit incloure dins una bestreta de caixa. La ciutadania mereix una explicació exhaustiva i detallada de tota aquesta despesa, on s’hi troben apunts a primera vista inexplicables, com els 700 euros a una fundació privada amb seu a Israel que té per objectiu adquirir terres per al retorn dels jueus a terres israelís-palestines i lluitar contra la desertificació. Hi ha tot un reguitzell de factures que hem classificat com “altres” per tenir poca informació del concepte que els correspon:

  • 4000€ Sapena Abogados (2012)
  • 2.552€ per una fundició de metall (2009)
  • 1.220€ “Colhan Sta. Ma de mijaran” (2011)
  • 952€ “Happening” (2010)
  • 850€ “Tribuna Barcelona”
  • 750€ “Foto K”
  • 738€ Toys Centre SL
  • 701€ Fusteria decoració
  • 700€ “FUNDACION PRIVADA KEREN KAYEMETH LEISRAEL”
  • 590€ Ingrés Ibercaja Optima Business Cons (2012)
  • 556€ “Hotel” (2013)
  • 300€ “Asociación el Botijo”
  • 240€ “AMPA escola i conservatori municipal”
  • 230€ “Hotel ME Reina Victoria”
  • 210€ “Parròquia St Martí”

La bestreta de caixa fixa d’alcaldia ha de ser pública i comprensible
El Comú aposta per publicar les bestretes de caixa fixa d’alcaldia, preservant sempre les dades de caràcter personal, encara que aquesta pràctica no sigui avaluable en els rànquings d’Infoparticipa i ITA. Només així es pot dilucidar amb exactitud la idoneïtat o no d’aquestes despeses, esvair ombres i demostrar que no s’han malgastat fons públics, un extrem que no podem descartar a partir del que hem vist en les liquidacions. I això malgrat que la Paeria encara no ha complert la resolució de la GAIP que l’obliga a facilitar-nos el detall dels tiquets i factures.

El Comú ha fet el que l’equip de govern no fa: recollir en un format reutilitzable i entenedor per la ciutadania les liquidacions de despeses de les bestretes de caixa fixa d’Alcaldia des de 2006, repetint l’esforç per la transparència que vam fer per alliberar les factures de la Paeria i per fer pública la relació de contractació. Novament es demostra que l’equip de govern no fa accessible la informació a la ciutadania per falta de voluntat política.
Traves i opacitat per part de l’equip de govern
En aquest procés, com en el recull de factures i de contractació, hem tornat a comprovar la voluntat de l’equip de govern de posar dificultats en l’accés a la informació dels grups municipals. L’escassa documentació que aporten la fan arribar en paper, desatenent la recomanació dels organismes que vetllen pel dret d’accés a la informació de fer-ho en format obert i reutilitzable, fet que a més d’entorpir la nostra tasca, genera despesa econòmica, de paper i de temps per a les persones que han de fer les fotocòpies. Apostem per incorporar a Lleida bones pràctiques en transparència com la de tants ajuntaments que permeten a la ciutadania consultar al detall la bestreta fixa d’alcaldia, per exemple el de València.
Incompleixen la resolució de la GAIP
Fa més mig any que el Comú de Lleida va demanar que, en compliment de la Llei de Transparència, se’ns facilitessin les liquidacions de despeses de les bestretes de caixa fixa d’Alcaldia des de 2006, així com a la documentació justificativa -tiquets i factures- corresponents. Malgrat que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública de la Generalitat (GAIP) va resoldre el passat 15 de febrer que hi tenim tot el dret, l’equip de govern ha decidit que amb la liquidació de despeses ja en tenim prou, i que per això no ens passaran ni els tiquets ni les factures, necessàries per fer bé la nostra feina de supervisió. Com va recordar el regidor Carlos González en el darrer ple, hi ha despeses de restauració de més de 1000 euros en les quals no hi posa el perquè. “No ho sé”, li va respondre l’alcalde. Tampoc va aclarir de què són les sancions de trànsit i per què és paguen per bestreta de caixa fixa. Ros assegura que en les liquidacions que ens han entregat tenim “Data, proveïdor, concepte i import” de totes les entrades, fet que no és cert, com es pot observar en aquest exemple de liquidació:

Bestretes 2009_2016 Públic (pdf)

Bestretes 2009-2016 Públic (full de càlcul)
 
CATALÀ Radiografiem l’ús de la bestreta de caixa fixa d’alcaldia (pdf)
CASTELLANO Radiografiamos el uso del anticipo de caja fija de alcaldía (pdf)
 

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest