Com són els contractes de la Paeria amb empreses externes? Els procediments per contractar, garanteixen que es prenen les millors decisions a l’hora de gastar? Quin tipus d’economia s’està promovent amb aquesta despesa externa de l’ajuntament? Aquestes són algunes de les preguntes que ens vam fer a l’analitzar la contractació externa de la Paeria, que fins a principis de novembre de 2016 ascendia a uns 30 milions d’euros.
El primer que sorprèn quant al model de contractació, com en massa àmbits del nostre ajuntament, és la manca de transparència. De fet, per obtenir la informació sobre els contractes fets, hem hagut d’anar furgant i recollint informació de diversos llocs: una mica de la web; una gran part, repassant un a un els decrets d’alcaldia; revisant la informació de la Junta de Govern local, i sol·licitant expedients amb antelació.
Aquesta manca de transparència, sobre els contractes fets i també sobre els previstos, no només dificulta la tasca de control i proposta dels grups polítics i ciutadania en general, sinó que, a més, crea una situació de manca d’informació en el mercat. És a dir, impedeix que els agents econòmics puguin prendre decisions informades a partir de la demanda que poden esperar de l’ajuntament, al cap i a la fi, un dels principals compradors de Lleida.
Si a això li afegim l’altíssim percentatge dels contractes que es fan per contracte menor, sense publicitat prèvia, i sense concurrència, tenim els ingredients perfectes per crear el que els economistes en diuen “asimetries d’informació” que, és clar, afavoreixen a aquells actors o empreses més ben relacionats amb el poder. Vaja, allò de l’economia clientelar, on estar de bones amb el que mana et pot facilitar obtenir algun contracte públic, encara que només sigui perquè ets el primer, si no l’únic, en assabentar-te’n.
Una altre efecte d’aquesta manca de transparència i d’aquestes desigualtats en la informació, com ja va confirmar el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Al final l’ajuntament no s’assegura d’estar contractant la millor oferta (en qualitat, en preu, en mitjans tècnics i humans, etc). En canvi, sí que podria obtenir-la en un procés obert i més transparent.
Un segon aspecte que volem destacar de l’estudi de la contractació d’aquest 2016 és que els contractes de la Paeria no inclouen cap clàusula que orienti la despesa pública a actuar com a motor d’un canvi, tan necessari, de model econòmic. No hi ha clàusules en relació als drets laborals, ni a la igualtat de gènere, ni a la inclusió social, ni de respecte al medi ambient, ni contra empreses que eludeixin o evadeixin impostos, ni contra empreses implicades en casos de corrupció… En aquest sentit, l’ajuntament, en el moment de contractar, no fa res per afavorir les empreses que siguin més responsables socialment, tot i que després ompli titulars amb la posada en marxa (encara! a aquestes alçades!) d’un grup mixt per discutir un pla de compromís amb la Responsabilitat Social Corporativa, quan l’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar ja una Guia de contractació pública social.
Tampoc no hi ha clàusules que potenciïn l’economia cooperativa o col·laborativa o l’economia de proximitat. I això que aquests anys de crisi-estafa han acabat de demostrar com l’economia cooperativa ha funcionat millor en termes de creació i manteniment de llocs de treball i d’impacte social en el seu entorn. Al nostre entendre, l’economia cooperativa, ambientalment i socialment responsable constitueix, a més, una alternativa imprescindible a l’economia insostenible i predadora que ens ha dut fins la crisi social, econòmica i ambiental que patim actualment i que, tal com anem, deixarem en herència als nostres fills i néts.
Imatge de Cristina Catarecha
A més de la inclusió de clàusules socials i ambientals, per potenciar aquest canvi de model econòmic i contribuir a la creació d’ocupació, i de més qualitat, l’ajuntament també hauria d’adoptar, sempre que sigui possible, el sistema de contractació per lots —tal com recomana la pròpia UE i no fem—, pel qual els contractes de més dimensió es divideixen en lots més petits per a que no sempre vagin a parar a les mateixes grans empreses. En lloc d’atorgar un sol contracte a una empresa gran, per a que sigui aquesta la que després divideixi el contracte en una cadena de subcontractació que precaritza les condicions laborals, podria ser el mateix ajuntament el que proposés contractes més petits -això sí, igualment transparents i amb concurrència d’ofertes- per a afavorir que hi puguin optar les pimes, els autònoms i les cooperatives, contribuint a crear més ocupació i de millor qualitat.
Aquestes són algunes de les raons per les quals ens sorprèn la resposta de l’equip de govern al nostre informe i a les nostres propostes sobre contractació, que podeu veure al web comudelleida.cat. Quan vam publicar l’informe (que analitzava els 4,5 milions d’euros de contractació realitzada fins a l’octubre), diversos regidors del PSC es van apressar a afirmar que l’agrupació d’electors pateix alguna “patologia crònica” (doctora Mínguez dixit) que ens fa buscar tres peus al gat, quan l’ajuntament està fent les coses tan bé i tan legals. Curiosa referència a legalitat quan en cap cas, en les nostres conclusions, afirmàvem que s’estigués fent cap il·legalitat (haurem de pensar en allò d’”excusatio non petita accusatio manifesta”?). El que afirmàvem és que s’està afavorint una economia poc transparent, clientelar, sense cap vocació de promoure canvis en un model econòmic que hem comprovat esgotat i creador de desigualtats.
És clar que això de canviar les coses no deu entrar als plans del PSC. Com tampoc als dels seus socis de Ciutadans. Tan liberals es presenten, tan a favor d’ajudar els autònoms i petits empresaris, tant discurs d’acabar amb pràctiques clientelars… tan moderns en fi, mentre, dia rere dia, apuntalen la gestió opaca i caduca del nostre equip de govern.
Laura Bergés (Comú de Lleida)
