El Grup Municipal del Comú de Lleida portarà a la comissió d’Urbanisme d’aquest divendres una proposta per activar els habitatges i solars en desús. Donem resposta a la gran demanda d’habitatge social, amb una mesura per reactivar el parc d’habitatge, en una ciutat que compta amb més de 7.400 habitatges buits (segons l’IDESCAT) i amb més de 200 solars en desús, més de 50 de l’EMU (segons la Paeria). Una ciutat on s’ha fet evident que la cessió i venda d’habitatges per part dels bancs són mesures necessàries però del tot insuficients.
El Comú planteja una proposta de resolució amb 2 grans mesures:
- Posar en marxa un sistema i un protocol dinàmics per a la detecció de patrimoni en desús, amb una plataforma web de gestió que permeti recollir dades de diverses fonts (immobiliàries, bancs, companyies elèctriques, cadastre, registre de la propietat, col·laboració ciutadana…) per ubicar els habitatges i solars desocupats, i descriure’n l’estat físic, jurídic i d’ocupabilitat.
- Promoure la cessió de solars i blocs de pisos en desús, tant públics com privats, però prioritzant els de titularitat pública, a cooperatives d’usuaris sota el model de cessió d’ús (MCU). Plantegem la cessió de solars en desús (especialment els del casc antic) sota el model de cooperativisme de cessió d’ús, com una forma per activar patrimoni en desús públic o privat assequible permanentment en el temps. El Model de Cessió d’Ús, o model Andel (model escandinau d’accés a l’habitatge) es basa en una cooperativa d’usuaris d’habitatges on la propietat dels immobles resideix en mans de la cooperativa, a la vegada que els seus membres es beneficien d’un ús indefinit i transferible de l’habitatge a canvi d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible. Països com Dinamarca, Noruega, Suècia, Canadà o els Estats Units apliquen un model cooperatiu d’habitatge. Cal aclarir que la propietat del sòl la continua mantenint l’Administració, en el cas de sòl públic, o el propietari privat. D’aquesta manera, els avantatges per a l’Administració són que genera habitatge assequible i permanent des d’una iniciativa privada i sense ànim de lucre. Així, redueix despesa pública en habitatge, ja que la gestió la cedeix a la cooperativa i, a la vegada, té la garantia que l’accés a aquests immobles serà socialment just. També es beneficia en tant que la cooperativa reactiva patrimoni en desús o que requereix rehabilitació però l’Administració no vol destinar recursos ni perdre’n la propietat.
Imatge de J.Castro
