Reciclar o retornar?

Posted on Posted in Notícies.
Projecte Retorna, una alternativa que convé no menystenir.

S’ha fet molta feina des dels primers contenidors de vidre que es van instal·lar als anys 80. Molts consideren, però, que ha arribat el moment de fer un pas més. Un pas endavant que, sorprenentment, consisteix a recuperar millorat allò que fèiem ja fa molt de temps: el retorn dels envasos als establiments on els hem comprat, tot recuperant el dipòsit que va incorporat en el preu del producte. Quin són els arguments?
medium_2857673802
En primer lloc, l’increment en les xifres d’envasos reciclats en els països on s’ha implantat un Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), com Alemanya, Bèlgica, Regne Unit, diversos estats del EEUU i una trentena de països més. El “premi” que representa la recuperació del valor del dipòsit estimula el retorn, per part dels propis compradors, o fins i tot de persones que troben així una manera d’obtenir petits ingressos recollint allò que altra gent deixa abandonat als carrers.

Més reutilització, millor reciclatge, menys residus, estalvi de costos, distribució equitativa de les responsabilitats. Aquest és el resultat a què aspira el SDDR.

D’altra banda, l’especificitat dels envasos que es retornen fa que la qualitat del material que s’obté del reciclatge de les parts plàstiques sigui superior en rendibilitat econòmica. Aquest retorn selectiu, a més, redueix dràsticament els continguts que van a parar als contenidors del carrer, tot reduint-se d’aquesta manera la freqüència amb què cal fer la recollida, cosa que redunda en un estalvi important per als municipis, és a dir, per als ciutadans.
Augmentar el percentatge de materials que es recullen de manera selectiva representa una manera clara de fer que les empreses que generen els envasos compleixin amb l’esperit de la llei. Amb la lletra ja hi compleixen, perquè paguen per reciclar allò que es recull, però que es reculli més o menys no és problema seu. La despesa derivada de recollir, transportar, emmagatzemar o incinerar allò que no ha estat recollit de manera selectiva la paguem entre tots.

A Espanya, i de manera especial a Catalunya, l’associació Retorna impulsa el Sistema de dipòsit, devolució i retorn.

Més reutilització, millor reciclatge, menys residus, estalvi de costos, distribució equitativa de les responsabilitats. Aquesta és la proposta que a Espanya, i de manera especial a Catalunya, impulsa l’associació Retorna, integrada per industrials del reciclatge, ONGs, Sindicats, Sectors mediambientalistes i consumidors. El seu creixement és realment important, i cada cop són més els ajuntaments catalans que han subscrit la seva petició de canvis en el sistema. Entre ells, els de Barcelona, Girona, Artesa de Lleida o Cervera, per posar exemples grans i exemples propers. L’ajuntament de Lleida de moment no ha apostat per aquesta iniciativa.
logo_retorna

Segons Ecoembes i Ecovidrio, les dades que aporta Retorna no responen a la gran millora experimentada pel Sistema de Gestió Integral.

logo_ecoembes
Les organitzacions contràries a aquest sistema, encapçalades per Ecoembes i Ecovidrio, actuals gestores de l’anomenat Sistema integrat de gestió (SIG), justifiquen la seva posició en el fet que no només ja es compleixen els mínims que estableix Europa, sinó que se superen amb escreix. Exposen, a més, que les xifres que aporta Retorma estan obsoletes, que any rere any el percentatge d’envasos reciclats a partir de la recollida selectiva augmenta de manera significativa, que en aquests moments ja es recicla el 70% dels envasos que es posen en circulació al mercat, i que el que cal és seguir augmentant la consciència i la formació ciutadana, així com seguir evolucionant en les instal·lacions de reciclatge que realitzen la separació final dels productes. D’altra banda, els estudis presentats per Ecoembes, contràriament als que presenta Retorna, mantenen que el cost de la implantació del sistema de dipòsit i retorn és molt superior als beneficis que es podrien obtenir.

El Sistema de de dipòsit, devolució i retorn és una alternativa que cal prendre en consideració per raons ambientals i per raons econòmiques.

I la pregunta del milió: qui té la raó? No és fàcil dir-ho, perquè no és fàcil sense ser autèntics especialistes desmuntar estudis signats en tots dos casos per experts. Però resulta raonable pensar que el Sistema de dipòsit, devolució i retorn no deu ser tan catastròfic, ni en la gestió dels residus ni en els costos, si en tants països s’aplica. La seva aplicació, a més, no substitueix el Sistema integrat de Gestió, sinó que el complementa. Així, la mateixa Ecoembes reconeix que només el 53,6% dels envasos de plàstic són reciclats, i aquest és un camp en què el SDDR es mostra especialment eficaç.
Sens dubte, una alternativa que cal prendre en consideració per raons ambientals, però també per qüestions econòmiques. En qualsevol cas, però, el millor envàs serà sempre aquell que no ha calgut utilitzar i, en segon lloc, aquell que és reutilitzat. L’horitzó ideal, naturalment, el residu 0.

Per a més informació, podeu consultar les pàgines de

Retorna
Ecoembes

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest