En confluència amb
El nostre país està travessant una època d’incertesa, amb precarietat laboral, pobresa institucionalitzada, manca de producció de recursos, corrupció i crisi energètica. Els governs i administracions no han estat a l’alçada dels moments actuals i han posat a la classe treballadora en una situació de difícil equilibri. Han creat pobresa en la classe treballadora i riquesa en la classe benestant i especuladora.
Ha arribat el moment de que la classe treballadora s’empoderi i assalti les institucions amb la finalitat de servir els interessos de la gent. Amb les eleccions municipals s’obra l’oportunitat d’explicar a la gent una altra forma de gestionar els recursos. Així ho han demostrat governs municipals de la gent empoderada a altres ciutat, com Barcelona i Madrid.
Entenc la política com un servei que cal que la ciutadania assumeixi, comprengui i gestioni activament. Sempre he estat compromesa amb la lluita social, la gestió orientada al bé comú i la participació política activa de la ciutadania.
Cal defensar un projecte fort, permanent i perseverant, fent de Lleida una millor ciutat per viure. La desigualtat entre homes i dones és real en molts àmbits i el que ha fet i fa la Paeria és insuficient. Cal pal·liar aquesta diferència. Vull lluitar pels interessos reals del conjunt de lleidatans i lleidatanes, per la igualtat de gènere, l’habitatge just, l’economia sostenible i l’eficiència energètica. Ens cal teixir entre totes una xarxa d’intercanvis humans que tregui el millor de nosaltres.
Sóc veïna de l’Horta. He decidit fer el pas i em presento a les primàries del comúdelleida. Em comprometo a treballar i a implicar-me per canviar la realitat del nostre municipi. Vull canviar la ciutat de Lleida amb ulls de dona, buscar consensos i trobar solucions reals, preocupar-me pel veïnat, obrir la ciutat al món, eradicar la pobresa energètica, treballar pel medi ambient, l’emprenedoria, el territori, el món rural, els barris, l’habitatge, la sanitat, l’educació, la cultura, la integració, l’oportunitat per a joves, la gent gran, la seguretat, la creació de llocs de treball, la transparència, la participació ciutadana, l’esport, l’energia sostenible, el POUM.
Però sense oblidar la necessitat d’afavorir una integració real de la ciutat i de l’Horta, i de donar suport al sector agroalimentari ecològic i de qualitat, afavorint el consum de proximitat.
La meva vida personal i professional gira entorn a donar suport a les persones més vulnerables. Cerco fer del món que m’envolta un lloc on hi hagi menys persones en situació de vulnerabilitat i més justícia social. He constatat les mancances de les polítiques socials i les dificultats dels professionals per cobrir les necessitats de la ciutadania. La gent de Lleida mereix transparència i informació adequada per fer un ús maximitzat i rendible dels recursos públics i socials. Cal un abordatge social que permeti empoderar a les persones i una planificació curosa de les ajudes i prestacions per aconseguir una millora real a llarg termini. Cal que la ciutadania participi de la vida política per això quantes més persones formin part d’aquest projecte col·lectiu millor.
Durant aquests quatre anys amb el Comú de Lleida a l’ajuntament hem vist moltes barbaritats. Hem vist com s’alimentaven interessos de quatre a costa d’empobrir la ciutat. Hem vist al govern municipal afavorir les grans elits econòmiques mentre es menyspreava les necessitats dels barris i dels seus veïns i veïnes.
Però també hem vist una Lleida que lluita cada dia i hem imaginat una ciutat millor i un govern que escolti la gent i lluiti pel bé comú. Hem vingut a canviar realitats, a millorar la vida de la gent i per aconseguir-ho necessitem guanyar. Estic segur que el Comú de Lleida constitueix un projecte il·lusionant i que ajunta les millors persones per fer-ho possible. És un honor formar-ne part.
La política s’ha de fer d’una altra manera, des de la generositat de les persones per treballar pels altres i des de la implicació i la participació ciutadana. Porto molts anys lluitant per les franges de població més febles i estic segura que des de l’ajuntament es pot fer molta feina que ara no s’està fent. S’han de gestionar millor els recursos per aprofitar millor el que tenim en l’àmbit dels serveis socials.
Crec que puc aportar la meva experiència en el camp dels drets laborals, l’àrea social i la salut. Tinc una sensibilitat especial per la gent gran i tenir-ne cura és un repte cabdal ja i per als propers anys. M’engresca el caràcter obert i inclusiu del Comúdelleida, la feina que ha fet per la transparència i la seva posició crítica valenta..
Des del primer dia del Comú de Lleida hem treballat per un projecte que obrís la política a la gent del carrer. Homes i dones responsables envers la seva comunitat i crítics amb la injustícia i el mal govern. Que persones com nosaltres, els diferents candidats i candidates del Comú, vulguem i puguem presentar-nos és la constatació de l’èxit del Comú. Jo em vull presentar perquè entenc que la felicitat de cadascú de nosaltres és incomplerta si altres membres de la nostra comunitat són infeliços.
Per a mi aquesta comunitat és Lleida, una ciutat que estimo i conec, i no entra en el meu cap mirar cap a una altra banda en veure els governs maldestres que hem patit. Lleida pot ser molt millor, pot ser la millor ciutat per viure i treballar de Catalunya, pot ser una ciutat feliç, orgullosa i capdavantera.
Humà de 56 anys un pèl desorientat i preocupat per tot allò que ens afecta com a comunitat i la seva justa cohesió. Amant a temps parcial del cinema, la lectura i l’esport. Penso que puc aportar l’experiència en el col·lectiu Decatló amb qui vam impulsar les escoles municipals esportives, l’Sportmania, i altres activitats. Penso que la política ha de fonamentar-se més en escoltar que en manar. Qui governa ha de tenir clares línies generals, com la igualtat, la voluntat de servei, etc, però la política s’ha de fer a partir de les demandes i la participació de la gent. Lleida té un potencial enorme, que permet construir una ciutat molt millor i especialment per als col·lectius més marginats, aprofitant, per exemple, la seva xarxa educativa i esportiva. Cal actuar davant la cronificació de la pobresa i la marginalitat.
Com a dona, ara més que mai necessitem polítiques que garanteixin la igualtat de gènere en tots els àmbits, el respecte a la llibertat sexual i la protecció efectiva de les dones davant la violència masclista. Podem aconseguir un canvi real si des de l’administració local dediquem els esforços necessaris.
Com a mare, vull que les nostres filles i fills creixin en una ciutat segura, verda i sostenible. Hem de treballar millorant l’atenció a les persones i procurant-ne la protecció, sobretot, en el dret a un habitatge digne. Volem una Lleida lliure del drama dels desnonaments, i això és possible.
Com a advocada, sempre he defensat les persones més vulnerables davant la privació i vulneració dels seus drets per part de les institucions públiques. És necessari un canvi en el govern de Lleida, on les persones siguin realment el centre de la política.
Des d’una Paeria governada de manera participativa podrem construir un nou model de ciutat integradora, oberta, transparent i propera a les necessitats de la gent. Tinc el somni de viure en una ciutat més moderna, que consumeixi els productes que es conreïn a l’horta, que generi la seva pròpia energia a les teulades dels seus edificis i que la comparteixi a nivell de barri, que obligui els bancs a posar en lloguer social tots els seus pisos buits, que ajudi a les famílies amb baixos recursos a recuperar la seva dignitat, que obligui les empreses elèctriques a assumir la pobresa energètica i a pagar els impostos municipals. Una ciutat on no es faci servir el preu de l’aigua per a mantenir els beneficis d’una empresa corrupta, on les energies renovables siguin la gran font de llocs de treball, on la intel·ligència sigui patrimoni de la ciutadania i no de la tecnologia i, finalment, una ciutat autosuficient alimentaria i energèticament parlant.
En cert moment, fa 7 anys, els conceptes em van canviar i en vaig construir de nous. Vaig començar a unir-me a altres veïnes organitzades en la defensa dels drets que ens estaven robant. Aquell 15M i la meva pròpia ingenuïtat em van fer veure el futur d’una altra manera. Des d’aleshores he tingut la necessitat d’estar organitzat en moviments i col·lectius, perquè això em donava força per somiar en un món millor.
La meva motivació des que estic en col·lectius i moviments ha estat i és la de construir un món millor i més just. Sé que és possible. Cal únicament voluntat i fermesa per arribar a transformar aquesta realitat corrupta en una altra en què les veïnes i veïns es donin suport, formant projectes veïnals que donin capacitat a la transformació social. No és difícil, només cal somiar.
Vaig néixer en una família humil que em va ensenyar que el món estava ple d’injustícies que havien de ser eradicades. Nit rere nit em deien que molta gent no tenia veu per poder demanar ajuda i que jo, amb valentia, havia de cridar per ells i elles. Per això, amb 17 anys, vaig decidir lluitar des de Catalunya en Comú Podem.
Vaig créixer i vaig veure com la societat s’enfonsava per culpa dels poderosos, del masclisme, l’homofòbia, el racisme i la corrupció. Es va despertar en mi un sentiment de deure: les generacions futures tenim l’obligació de portar a la nostra societat cap al canvi com van fer les nostres àvies i avis. Per això vull lluitar per canviar Lleida, perquè es mereix un govern de canvi que pensi en la ciutadania i un futur basat en la igualtat i la col·lectivitat de les persones.
Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem d'elles. més informació
Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.
