Des que Àngel Ros és alcalde el preu que paga per l’aigua una família mitjana a Lleida s’ha multiplicat per 3,46. Al 2004, el consum mitjà es facturava a 8,5 euros, mentre que actualment es paguen 30 euros pel mateix consum. En el Dia Mundial de l’Aigua, l’agrupació d’electors del Comú de Lleida denuncia les conseqüències d’un model de gestió privada que va contra els interessos de la ciutadania. L’aigua és un dret humà universal essencial i un bé comú, que ha de ser regulat amb eficiència i solidaritat sobre la base dels principis d’igualtat, equitat, no discriminació, justícia social i respecte al medi ambient.En aquest primer informe, que tindrà continuïtat en uns mesos, el Comú de Lleida ha fet una anàlisi de l’evolució del preu de l’aigua a la ciutat des que es va privatitzar el servei l’any 1993. S’han tingut en compte únicament els pagaments d’àmbit municipal:

• la quota fixa
• el consum mitjà per una llar de 3 membres (aigua + clavegueram).

No s’ha computat el canon de l’aigua de la Generalitat (de l’ACA) que suposaria un increment en aquesta factura de 9,62 euros en els últims 13 anys, situant-la actualment prop dels 40 euros.
El càlcul s’ha fet sobre un consum de referència corresponent al d’una família mitjana: 9 m3 mensuals. Aquesta xifra entra en la tarifa de subministrament més econòmica i per tant, consums superiors a aquest s’haurien de calcular amb un preu per metre cúbic més elevat.
Els preus que es recullen a l’informe són corrents.

Conclusions de l’anàlisi de la factura de l’aigua

• L’augment continuat de la factura de l’aigua es dispara amb la renovació de contracte i la pròrroga per 19 anys que la Paeria va concedir a Aigües de Lleida al 2012, 7 anys abans que acabés el contracte.
• Fins aquell any, la concessionària es retribuïa fonamentalment amb l’import per m3 consumit que incrementava el preu cada any. Els ingressos per a l’UTE augmentaven pels increments de tarifa i pel creixement de població.
• Però en un context d’estancament demogràfic a Lleida i de reducció dels consums d’aigua, Aqualia -amb l’aval de l’equip de govern- passa a retribuir-se a través de la quota fixa i opten per apujar aquest concepte de la factura un 217% en 3 anys (2011-2014).
• Tal increment situa Lleida com la novena ciutat de l’estat amb la factura més cara segons l’OCU i la sisena amb el sanejament més car, i això amb un deute de més de 40 milions d’euros amb Aqualia.
• En aquest informe aprofundirem en les causes que han portat a que el preu de l’aigua s’hagi disparat un 246% amb Ros com a alcalde.
• En un informe proper desgranarem la situació del deute i les inversions, esperant haver rebut tota la informació que hem sol·licitat a l’equip de govern, entre la qual hi ha la petició de tots els certificats d’obra.

1993

El 14 de desembre entra en vigor el contracte de l’aigua, gestionat per la UTE Aigües de Lleida, integrada per Seragua i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), en una Paeria amb Antoni Siurana governant amb majoria absoluta. S’inclou un pla d’inversions a 25 anys per import màxim de 10.000 millions de pessetes (60 millions d’euros) recuperables mitjançant l’increment de preu del consum de l’aigua. Es fixa un preu inicial de 17,20 pts per m3 (0,1033 €/m3). Les dependències municipals queden deslliurades del pagament de l’aigua perquè se’ls concedeix “subministrament gratuït d’aigua sense límit”. Segons els plecs, l’increment de les tarifes el proposa la concessionària i el ple de la Paeria decideix si li dóna el vist-i-plau abans de sotmetre’l a aprovació de l’organisme corresponent.

1996

Aigües de Lleida incorpora la gestió de l’estació depuradora, que havia entrat en funcionament dos anys abans.

2011

La concessionària sol·licita el 2 de setembre a la Comissió de Preus de Catalunya (CPC) una pujada que gairebé multiplicava per 3 el preu per m3 (situant-lo en 0’95€). Però l’11 de novembre la Paeria fa un informe desestimant la pujada, així com un decret d’alcaldia que ho ratifica el 14 de novembre. El 27 de desembre el ple municipal acorda pujar un 8% el preu m3 i un 25% la quota fixa.
Aquesta desorbitada petició d’augment de preu es pot interpretar com un toc d’atenció de la companyia al govern de la Paeria. Poc temps després es produïa l’aprovació de la pròrroga del contracte.

2012

El 18 d’abril, la Generalitat aprova la pujada acordada pel ple.
El 19 de juliol la companyia sol·licita pròrroga de contracte i modificació de tarifes. El 27 de juliol el ple de la Paeria aprova la pròrroga amb 14 vots a favor del PSC i abstencions de CIU (6) i PP (6).
7 anys abans que acabi el contracte de l’aigua, doncs, es prorroga per 19 anys més (fins al 31 de desembre de 2037). El ple també aprova modificar les tarifes.
Un dels canvis comporta que no hi ha l’obligatorietat que el ple de la Paeria decideixi si aprova o no els increments de tarifes, que passen a regular-se pel decret 149/1988. Des d’ara, si l’oposició no revisa els expedients, els preus es poden pujar sense debat públic.
Aquesta nova renovació del contracte representa un canvi en la forma que Aigües de Lleida es retribueix. Fins llavors, els ingressos de la concessionària es basaven fonamentalment en l’import per m3 consumit, que incrementava el preu cada any. Per tant, els ingressos per a l’UTE augmentaven a mesura que la població creixia. Però en un context d’estancament demogràfic a Lleida i de reducció dels consums d’aigua, Aqualia -amb l’aval del PSC, en majoria absoluta- passa a retribuir-se a través de la quota fixa i opten per apujar aquest concepte de la factura un 217% en 3 anys (2011-2014).
El 21 d’agost Aigües de Lleida demana a la CPC un nou augment de tarifes, i comunica a aquest organisme la pròrroga del contracte i el pla d’inversions previst. El 24 d’agost la Paeria comunica a la CPC l’acord plenari per a pujar un 36% el terme de consum (0,5335€/m3) i un 45% la quota fixa.
Al desembre es posa en servei el nou gran dipòsit d’aigua de la Mancomunitat de Pinyana, amb capacitat per 75.000 m3 i amb un cost aproximat de 68M€ (40% finançats per ajuntaments i la resta per UE i ACA). L’equip de govern justifica la pujada de la factura per poder absorbir l’increment de la compra en alta de l’aigua de la Mancomunitat de Pinyana, assegurant que “a causa de les obres que s’han fet i que s’han de repercutir als ajuntaments, passarà a costar a l’Ajuntament de Lleida un 306% més que ara”.

2013

El 7 de novembre del 2013 la CPC aprova una nova pujada del 74% en la quota fixa (6,54€) i del 5% del preu per m3 (0,5606 €). Aquest pujada de preus es va produir per silenci administratiu atès que l’ajuntament no va objectar res a la demanda de pujada de preus que va fer la companyia. S’utilitza el nou mecanisme de modificacions de tarifes aprovat en la pròrroga del contracte: per silenci administratiu.

2014

El 15 d’octubre la concessionària presenta un estudi econòmic on demana un augment de tarifes en compliment de l’Annex II del Model econòmic del Contracte de pròrroga. Però aquesta demanda d’augment de tarifes de la companyia va topar amb un informe (10 de novembre) i un decret desfavorable (16 de desembre) per part d’alcaldia, a 5 mesos de les eleccions municipals.

2016

Al 18 de novembre la companyia demana un nou augment de tarifes, i demana introduir un nou tram fix per pagar noves infraestructures de clavegueram que grava 0,5€ a la majoria de famílies i augments molt superiors per a majors consums. Aquesta petició no es va portar a debat al ple de novembre i es va aprovar novament per silenci administratiu. Al gener PSC, Cs i PP van votar en contra de la moció del Comú de Lleida per desestimar aquesta pujada de preus. Malgrat això, l’augment de tarifes no s’ha tramitat a la CPC per un acord entre el govern municipal i la companyia, que es compromet per escrit a no fer efectiu l’increment de preus.
En total, des del 2011, la companyia ha presentat 6 peticions d’augment de tarifes de les quals se n’han aprovat 4 (dos d’elles per silenci administratiu).

Propostes del Comú

1. De manera immediata fer una licitació pública de totes les obres de la xarxa d’abastament i sanejament, amb publicitat i lliure concurrència perquè es pugui escollir la millor opció.
2. Denegar al ple tota petició d’augment de tarifes, notificant-ho a la Comissió de Preus de Catalunya.
3. Estudiar possibles incompliments en el contracte. Podrem completar aquesta tasca de supervisió quan hàgim rebut tota la informació que hem sol·licitat a l’equip de govern, entre la qual hi ha la petició de tots els certificats d’obra.
4. Les dades que ja tenim, entre les quals l’augment d’un 246% en la factura de l’aigua des del 2004, fan que ens reiterem en l’aposta per un procés de remunicipalització del servei d’abastament i sanejament.
5. El subministrament d’aigua, com a servei bàsic, no s’ha de regular a través d’una tarifa, sinó a través d’una taxa, segons les tesis del Tribunal Suprem. És, doncs, un tribut, i el que es recapta per aquest concepte ha de ser finalista. El sistema de taxes comporta més drets, garanties i transparència, ja que la gestiona la Paeria, que serà qui decidirà com es procedeix en cas d’impagaments. El Comú defensa la regulació a través d’una taxa, com ha plantejat la Crida, el grup municipal que més ha treballat aquesta qüestió.
6. La gestió de serveis bàsics i dels béns comuns, com l’aigua, ha d’obeir a les necessitats de la gent, i -de forma especial- a les persones i famílies en situació més desafavorida. Ens sembla, doncs, del tot reprovable la política de l’actual equip de govern, que ha posat els preus de l’aigua de Lleida en el top 10 de tot l’estat. Veiem un alt grau de cinisme en uns responsables polítics que argumenten la congelació dels preus de l’aigua com a mostra de tarannà social quan es congelen després d’una pujada acumulada del 300%.
7. Mentre no hi hagi remunicipalització, exigim un bonus social i que es compleixi la Llei 24/2015 que permet que les famílies que cobrin menys de 19.000 euros/any i tinguin dificultats en el pagament de serveis bàsics, deixin de pagar l’aigua, la llum i el gas.
8. Exigim que la Paeria treballi perquè no augmenti el nombre de persones excloses de l’accés al subministrament d’aigua, amb una gestió de l’aigua que deixi de basar-se en el màxim benefici per a una empresa i es fonamenti en el màxim benefici per al conjunt de la ciutadania.
9. Hem donat dades que demostren que el model de gestió privada de l’aigua a Lleida ha anat contra els interessos de la ciutadania i ha oblidat que l’aigua és un dret humà universal essencial. Al Comú seguirem treballant per revertir aquesta realitat.
   

 
[Els gràfics s’han realitzat amb infogr.am]
Versió de l’informe en PDF (Català, Castellà)
Taula tarifes aigua 2004-2017 CSV
Taula tarifes aigua 2004-2017 PDF
Documentació d’interès sobre la concessió a Aigües de Lleida:

• Plecs contracte aigua (1992)
• Acord ple concessió servei aigua (1992)
• Acord Ple expedient concessió servei aigua (1993)
• Informe tècnic concurs servei aigua (1994)
• Aprovació pròrroga i modificació contracte (2012)
• Informació Comissió de seguiment a Aqualia (2012)
• Informe tècnic pròrroga (2012)

Altra documentació d’interès:

• Servei aigua a Lleida – Assemblea en defensa dels serveis públics de Lleida
• Per on començar – Guia pràctica Aigua és vida
• Pacte social aigua 2015
• El preu aigua a Catalunya 2016 – Observatori ACA

Llistes Twitter

• Aigua persones Cat https://twitter.com/comudelleida/lists/aigua-persones-cat
• Aigua organitzacions Cat https://twitter.com/comudelleida/lists/aigua-organitzacions-cat
• Agua personas Cast https://twitter.com/comudelleida/lists/agua-personas-cast
• Agua organizaciones Cast https://twitter.com/comudelleida/lists/agua-organizaciones-cast