Un grup de ciutadans i ciutadanes pregunta, aporta documentació que genera seriosos dubtes sobre la gestió de l’ajuntament, i es planteja fins a quin punt les prioritats d’aquest govern municipal són les que reclama la ciutadania. Enfront això l’alcalde els acusa de penosos, de fer atacs personals i irresponsables.
Un grup de ciutadans i ciutadanes s’organitza i legítimament afronta el repte de treballar pel bon govern de la ciutat, fent propostes i auditant la tasca dels governants actuals. Enfront això, l’alcalde els acusa de no ser un partit seriós que valgui la pena considerar.
l’alcalde, que presumeix de transparència, és lamenta de que determinats documents públics siguin coneguts per la ciutadania i concep una delirant història d’espies i contra espies.
Un grup de ciutadans i ciutadanes demana a diferents ajuntaments del país les dades sobre les despeses municipals. Uns responen aportant tota la informació requerida (l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, per exemple), mentre l’ajuntament de Lleida ni tan sols respon a la petició.
Resposta de l’ajuntament de l’Hospitalet a la petició d’informació sobre la despesa en escortes
Enfront això, l’alcalde, que presumeix de transparència, és lamenta de que determinats documents públics siguin coneguts per la ciutadania i concep una delirant història d’espies i contra espies.
Doncs bé, el comúdelleida no fa res més que allò de la gent de bé reclama, que s’expliqui com es gasten els nostres diners i sota quins criteris. El Comú demana informació i rigor. Exigeix un debat seriós sense sortides de to de baixa alçada. Fem preguntes i esperem respostes, si no és així quina mena de debat polític estem oferint a la nostra ciutat?
Fem preguntes i esperem respostes, si no és així quina mena de debat polític estem oferint a la nostra ciutat?
Però el que ens trobem no és això. Ens trobem un alcalde tancat en la seva torre d’ivori, sorprès i espantat enfront al rigor d’unes critiques per a les quals no està acostumat i que reclama el retorn de la vella política dels partits seriosos de debò. El seriós PP del Bárcenas, l’impecable CiU del Pujol, el noblíssim PSC del Bustos. La vella política en la que ell és trobava ben còmode i que ara, en veure que s’acaba, troba a faltar.
Alfred Sesma
membre del comúdelleida
