La Caixa mou 141 milions dels lleidatans cada any sense cap contracte públic que ho reguli

Posted on Posted in Notícies and tagged , , , , , , , , , .

Ros no ha fet res perquè hi hagi un concurs públic, evidenciant un tracte de favor cap a aquesta entitat. L’alcalde amaga els 207.000 euros que va percebre de La Caixa en la seua declaració d’activitats per aquesta legislatura i demostra connivència amb els bancs. L’equip de govern que encapçala Ros no ha multat a cap entitat bancària ni ha aconseguit un sol pis buit per a lloguer social en els 10 mesos que porta en vigor la taxa per a pisos buits. Davant aquesta realitat, el comúdelleida es fa una pregunta: Ros vetlla per la ciutadania o per algú altre?

Vinyeta Ros i La Caixa (CarlesAlberdi.com)
L’equip de govern que encapçala Àngel Ros permet que passin per mans de La Caixa més de 141 milions d’euros cada any sense que hi hagi cap contracte que reguli la col·laboració entre la Paeria i aquest banc. Una relació que se sustenta únicament en un conveni formalitzat al 2005, que després s’ha renovat com a mínim 3 cops i que, malgrat l’enorme volum de negoci que representa, no ha passat ni pel Ple de la Corporació, ni per cap Junta de Govern ni per cap Comissió Informativa durant aquests 10 anys de vigència. El fet que no s’hagi fet un concurs públic en un servei on hi ha contraprestacions importants, atempta contra principis com els d’igualtat, no-discriminació, proporcionalitat, objectivitat i transparència en no donar opcions a que altres bancs presentin les seues propostes, alhora que comporta una càrrega afegida als maltrets comptes de l’ajuntament, ja que barra el pas a qualsevol opció de millorar les condicions que estableix La Caixa. El comúdelleida denuncia aquest tracte de favor impropi d’un ajuntament democràtic, i evidencia que Ros va votar en acords del ple on hi havia un evident conflicte d’interessos amb La Caixa quan era membre de la comissió de control. Considerem que no és legítim que, essent alcalde de Lleida, Ros hagi percebut 207.000 euros d’aquest banc i lamentem que hagi faltat a la veritat ometent aquests ingressos en la seua declaració d’activitats per aquesta legislatura. I, com tants ciutadans que estan patint amb severitat la crisi, ens preguntem per quin motiu la Paeria no ha multat ni a un sol banc en els 10 mesos que porta en vigor la taxa contra els pisos buits? I, encara més greu, per què en aquest temps la Paeria no ha aconseguit ni un sol habitatge dels més de 500 que es calcula que tenen buits les entitats bancàries?
94,4 milions d’euros en tributs (IBI, circulació, escombraries, taxes,…) i sancions de trànsit. Més de 47 milions en nòmines dels més de 1.500 treballadors contractats per la Paeria i els diferents organismes (dada a 30 novembre 2014). A ningú se li escapa que tenir el control de tantes nòmines representa per a un banc un tresor d’informació preferent sobre la qual fer la seua activitat comercial.
Pel cap baix, doncs, cada any passen més de 141 milions d’euros per mans de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, receptora final del procés de cobrament. L’entitat gestiona, recapta i liquida per gràcia i obra d’un simple conveni que ni tan sols ha aprovat el Ple de la Paeria.
Però la relació de l’entitat d’Isidre Fainé amb el consistori lleidatà va molt més enllà. El 45,7% d’amortització del deute de la Paeria és amb la Caixa, per un total de 4.888.723,50€ anuals segons dades de l’Observatori Ciutadà Municipal a Lleida. La Caixa, a més, és el principal creditor de la Paeria, amb més de 40 milions prestats dels 105 i escaig que la Paeria (EMU i altres organismes al marge) deu. Més descomunal és el lligam amb aquest banc si tenim en compte que li correspon també el 90% del deute de l’EMU, que s’apropa als 70 milions. Números que ajuden a entendre que l’enorme deute generat durant els diferents mandats del PSC a Lleida ens condemna a una llarga relació amb la banca i, de manera destacada, amb la Caixa.

La Caixa […] és el principal creditor de la Paeria, amb més de 40 milions prestats dels 105 i escaig que la Paeria

Un altra peça important dels lligams de La Caixa amb l’ajuntament de Lleida és Caixarenting S.A., que figura a la llista de principals proveïdors de l’ajuntament de Lleida.

Acabat de proclamar alcalde, posa els dos peus a la Caixa

Dos mesos després de ser nomenat alcalde, Àngel Ros oficialitzava la seua designació com a “conseller general de la Caixa” en el ple de març de 2004. Antoni Siurana havia hagut de renunciar al càrrec perquè no era compatible amb la seua condició de conseller del Govern de la Generalitat. L’acta d’aquell dia diu “Atès que tradicionalment ha estat designada l’Alcaldia pel desenvolupament d’aquesta tasca de conselleria general en l’Assemblea General de ‘la Caixa’, per unanimitat s’acorda: Designar a l’Il·lm. Sr. Àngel Ros i Domingo com a membre de l’Assemblea de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en qualitat de conseller general, en representació de l’Excm. Ajuntament de Lleida”. No hi va haver debat sobre la qüestió ni tampoc cap pregunta, prec ni comentari per part de cap dels 27 regidors (PSC, CIU, PP, ERC i ICV).
En les respostes que va donar el passat novembre en el tram final del Ple a les preguntes de la CUP i l’Ocell Negre, Ros defensava la compatibilitat del seu càrrec d’alcalde amb el de membre de la Comissió de Control i de l’Assemblea General de la Caixa: “Òbviament la meua designació pel propi ajuntament implicava la compatibilitat amb les obligacions d’aquest càrrec”, considerava l’alcalde, que va reconèixer uns ingressos nets de 121.772,18 euros al llarg dels 9 anys (2004-2012) en que va ser membre de la comissió de control de La Caixa. En xifres brutes, que és com aquesta informació se sol donar, la retribució per assistir a reunions va ser de 173.000 euros més 34.000 euros més en concepte de primes d’assegurança, un altre privilegi del qual va gaudir Ros malgrat no fer-ne ús perquè la salut el va respectar. Ros, doncs, va rebre de La Caixa contraprestacions per un valor de 207.000 euros bruts

la retribució per assistir a reunions va ser de 173.000 euros més 34.000 euros més en concepte de primes d’assegurança, un altre privilegi del qual va gaudir Ros malgrat no fer-ne ús perquè la salut el va respectar. Ros, doncs, va rebre de La Caixa contraprestacions per un valor de 207.000 euros bruts

A la pregunta de si s’havia abstingut en els acords de ple en què hi pogués haver un conflicte d’interessos amb la Caixa, Ros va respondre taxativament: “Mai hi ha hagut conflicte d’interessos amb La Caixa”. Els exemples de votacions on era evident aquest conflicte d’interessos són nombrosos, i recollim, a tall d’exemple, el crèdit de 61 milions d’euros de La Caixa a l’EMU, que va rebre el vist-i-plau del Ple de la Paeria, com recull l’acta d’aquell dia:
Ple Paeria aprova credit 61 milions EMU
La votació es va fer el 22 de desembre de 2010 i Ros, que encara era a la comissió de control de La Caixa, va votar a favor d’aquest crèdit. Conflicte d’interessos? Per si la connivència de Ros amb la Caixa no fos prou gran, la Paeria va emetre una comfort letter per la qual avalava que si l’EMU no podia fer front a aquest crèdit la Paeria se n’encarregava de pagar-lo.
Aquest crèdit va reportar a La Caixa comissions per valor d’uns 700.000 euros quan es va signar. I l’entitat es va endur més d’1’5 milions d’euros gràcies a l’Swap que van signar les dos parts, i que obligava a la Paeria a compensar La Caixa si els tipus d’interès anaven a la baixa, com ha passat. En la lletra petita Ros també escombrava cap a la casa de Fainé.

Un alcalde que omet ingressos en la seua declaració d’activitats

Ros va percebre 1.383 euros nets de mitjana per reunió i va assegurar que només havia anat a aquestes reunions en cotxe oficial quan tenia gestions municipals a fer, afirmant que en qualsevol altre cas es desplaçava amb mitjans propis. A l’hora de concretar tot el que ha rebut de la caixa, Ros remet contínuament a un document fora de l’abast de cap control ni de cap possibilitat de fiscalització: la seua declaració de renda. El que no pot evitar Ros és que s’evidenciï una omissió inquietant en la seua declaració d’activitats pel mandat 2011-2015, on no fa constar com a activitat que li ha proporcionat ingressos la seua pertinença (fins al 2012) a la comissió de control de La Caixa.
Declaració activitats Ros 2011-2015
Després d’haver-se embutxacat 207.000 euros, no sorprèn que Ros tanqués el torn de respostes dient “Per mi ha estat un orgull i un motiu de satisfacció ser el Secretari de la Comissió de Control”.
La satisfacció devia ser tan intensa que Ros va decidir adquirir 5211 accions (per valor de més de 26.000 euros) de CaixaBank l’any 2007, quan era membre de la Comissió de Control. Així consta al resum declaracions de béns patrimonials de la Paeria on també hi figuren tres hipoteques als pisos que l’alcalde té a Lleida, Barcelona i Cambrils.
Els informes corporatius de La Caixa evidencien que els polítics que en formen part poden accedir a crèdits quantiosos. Entre 2006 i 2011 Ros va gaudir d’un crèdit hipotecari de 300.000 euros de l’entitat d’Isidre Fainé, un total de 280.000 euros en compte de crèdit, targetes de crèdit pròpies i per a familiars per un import total de 26.000 euros i dos crèdits oberts al 2007 per valor de 30.000 euros cadascun.
Resulta curiós que l’any en que va gaudir de més crèdit, amb 100.000 euros entre compte de crèdit i crèdit obert, fos precisament l’any en què Ros va adquirir més de 5.000 accions de La Caixa: l’any 2007. Entre les contraprestacions, sorprèn l’autorització perquè un familiar de l’alcalde gaudeixi d’un límit de crèdit en descobert per 25.000 euros. El bon tracte de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona cap a Ros i la seua família es completa amb un aval de 17.000 euros que se li concedeix ja a través de CaixaBank al 2011. En total, durant els 6 anys dels quals tenim dades, Ros, alcalde de Lleida, va gaudir via La Caixa de 708.000 euros entre crèdits, targetes, límits de descobert i avals.

En total, durant els 6 anys dels quals tenim dades, Ros, alcalde de Lleida, va gaudir via La Caixa de 708.000 euros entre crèdits, targetes, límits de descobert i avals

Tornant a les retribucions, Ros, que no va passar dels 12.000 euros bruts en els seus dos primers anys a La Caixa, ràpidament va doblar i quasi triplicar aquesta quantitat. Amb la crisi plenament instal·lada a la majoria de llars lleidatanes, va superar els 30.000 euros el 2010 i els 33.000 l’any següent. La dinàmica a la majoria de llars lleidatanes en aquelles dates era oposada, i precisament algunes de les famílies que amb més cruesa patien la debacle van protagonitzar l’inici d’un altre episodi on Ros donava l’esquena a les necessitats socials per anar de la maneta de la banca.

Ros tomba la moció de la PAH i n’impulsa una d’inútil

Desenes de membres de la PAH van donar l’esquena al PSC en el ple de gener de 2014 com a mostra de disconformitat amb el fet que Ros, a diferència del que havia passat en altres localitats, no donés suport a la moció que impulsaven per multar bancs amb pisos buits, extrem que contempla la Llei de Dret a l’Habitatge que permet a l’administració aplicar mesures fiscals per “incentivar l’ocupació dels habitatges i penalitzar-ne la desocupació injustificada”.
Ros va menysprear la protesta i va fer valdre la majoria absoluta per impulsar una moció pròpia aprovada a l’abril de 2014 que es limitaria a “reclamar” a través d’una ordenança fiscal, una taxa de 822,25 euros a les entitats financeres amb més de 10 habitatges buits que els posessin al mercat de lloguer a preus socials. 10 mesos després l’equip de govern de Ros no ha obert encara cap expedient per cobrar la taxa als bancs amb pisos buits i s’ha limitat a fer un gest cap a la galeria enviant a data 2 de gener una carta als bancs on els recorda que hi ha una nova taxa i els demana que facilitin les dades del seu parc immobiliari. Com era d’esperar, transcorregut el mes de marge que donava la Paeria als bancs per respondre, cap entitat ha dit ni mu.

La PAH va donar l'esquena al PSC en el Ple de la Paeria de gener de 2014

La PAH va donar l’esquena al PSC en el Ple de la Paeria de gener de 2014


La Paeria aprova mesures legals molt light i que no aplica. No sanciona cap banc amb l’excusa que Ros vol negociar. I aquesta suposada negociació no ha aportat ni un sol habitatge al parc de lloguer social en gairebé un any d’ordenança, mentre, com denuncia la PAH contínuament, encara hi ha tantes famílies que no poden accedir a una llar.
Molt més efectiva hauria estat la manera de procedir adoptada per altres ajuntaments, que s’han adreçat als bancs amb el missatge “tenim indicis que disposeu de pisos buits i si no demostreu el contrari, procedirem a cobrar-vos la taxa per pisos buits”. S’estima que a Lleida hi ha entre 3.000 i 4.000 habitatges buits dels quals 532 són d’entitats bancàries, segons dades de la Paeria (2014). Hem tingut accés a les propietats immobiliàries dels bancs a Lleida al 2013, any en que la Caixa disposava de 164 pisos a la ciutat. Una xifra que fa sospitar que l’entitat d’Isidre Fainé té més de 50 habitatges desocupats i, per tant, hauria de destinar-ne, segons la nova taxa de la Paeria, el 50% a lloguer social, a més de rebre la corresponent sanció. Ros encara no ha fet res perquè això passi.

S’estima que a Lleida hi ha entre 3.000 i 4.000 habitatges buits dels quals 532 són d’entitats bancàries

La ciutadania de Lleida mereix un govern que vetlli pels seus interessos, especialment en anys on han augmentat per a tanta gent les urgències socials derivades de la crisi econòmica. La relació de l’alcalde Ros amb La Caixa fa dubtar que estigui prioritzant els interessos de la gent de Lleida per davant d’interessos empresarials, es diguin la Caixa o Arnó. Com amb els radars, l’alcalde està tornant a demostrar que és un mal gestor. I l’ocultació d’informació evidencia que aquest equip de govern no ha assolit, ni de bon tros, els mínims de transparència desitjables en un govern que es vulgui fer dir democràtic.

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest