El Comú de Lleida va tenir accés ahir a l’expedient de radars, per continuar amb la supervisió d’aquesta concessió, i va constatar que la concessionària dels radars i els semàfors vermells va presentar el 12 de juliol un recurs contenciós administratiu on reclama a la Paeria 938.835 euros per captures de radar i fotos de semàfor vermell no validades corresponents a 2014. Tal com recull l’expedient, la reclamació de la UTE Mobilitat (integrada per Arnó i Sice) es desgrana en 2 grans conceptes:
- 9 euros per cadascuna de les 86.521 captures no validades (amb velocitats entre els 55 i els 64 km/h) des de l’inici de funcionament dels radars i fins al 31 de desembre de 2014, un import total de 778,689€.
- 9 euros per cadascuna de les 17.794 infraccions no validades de radars (amb velocitats superiors als 65 km/h) i semàfors vermells fins al 19 d’agost de 2014 amb un import total de 160.146 euros. Arnó i Sice entén que segons els plecs, els radars i els semàfors haurien d’haver començat a multar abans.
“Els límits de velocitat dels quals es realitzaran les propostes de sanció s’establiran conjuntament amb l’ajuntament de Lleida”
Aquest article del plec de prescripcions tècniques és la base sobre se sustenta la reclamació de la UTE. La Paeria, segons l’expedient, argumenta que va remetre un mail a la UTE el 28 de juliol de 2014 i que hi ha un altre mail que la UTE va remetre a la Paeria el 20 d’agost de 2014. L’ajuntament considera que aquests 2 mails justifiquen que donen compliment a l’esmentat article.
La concessionària, per la seua part, argumenta que els límits de velocitat des dels quals realitzaran les propostes de sanció “no han estat establerts conjuntament entre l’UTE i l’Ajuntament”. No existeix cap document on fixin conjuntament els límits, es considera que l’informe jurídic no té fonament i que es basa en una pura i simple deducció. Conclou que el mail del 28 de juliol de 2014 no representa una fixació conjunta dels límits sinó que és una imposició unilateral de no multar per sota dels 65 km/h, i valora que el correu del 20 d’agost de 2014 és “purament informatiu” i que no es pot considerar una fixació conjunta dels límits ni una acceptació d’aquests.
Tocarà pagar als ciutadans una decisió unilateral de l’alcalde presa amb criteris electorals?
“Quan es fa una gestió pèssima, fixant unilateralment fins i tot els límits de velocitat per criteris electorals, es recullen fruits tant amargs com aquest, un contenciós que pot costar, de moment, un milió d’euros als lleidatans” valora el regidor del Comú Carlos González. “I estem parlant només de la reclamació fins al desembre de 2014. Després venen la resta d’anys, i veurem quan acaba pujant la factura del despropòsit”.
Des que el Comú va denunciar tot el que s’amagava darrera la concessió de radars, al gener de 2015, hem assistit a una cadena de despropòsits i d’opacitat que, de moment, deriva en un contenciós administratiu que pot costar prop d’un milió als lleidatans. El Comú va presentar una moció per la transparència en radars al desembre, i Cs i PP van tancar files amb el PSC per negar-se a aturar “qualsevol renegociació del contracte de radars i semàfor vermell amb la concessionària i obligar-la a l’estricte compliment del contracte signat”. D’aquesta forma, l’equip de govern va aconseguir el seu objectiu de seguir fent i desfent amb la concessió de radars d’esquena a la ciutadania, saltant-se un contracte signat i evitar retre comptes públicament sobre una externalització que ha demostrat ser un veritable despropòsit. El Comú també ha demanat en la darrera comissió d’Economia que l’equip de govern sigui transparent amb els seus ciutadans i faciliti la publicació trimestral de la recaptació i l’aplicació en seguretat vial de les multes per radar i semàfor vermell, tal com es va comprometre a fer en seu plenària.
