Les 21 irregularitats més destacades que la Sindicatura de Comptes de Catalunya veu en les contractacions de la Paeria

Posted on Posted in Comú de Lleida, Notícies, Paeria and tagged .

Amb l’objectiu d’aportar transparència al funcionament de la Paeria, des del Comú de Lleida difonem les principals conclusions de l’Informe de la Sindicatura Comptes Catalunya. Les 9 primeres corresponen a la Fiscalització economicofinancera, després ve l’apartat de personal (10-13) i finalment la Contractació administrativa (14-21).

  1. El Compte general es va aprovar i va ser retut a la Sindicatura de Comptes fora del termini establert. D’altra banda, el Compte general no incloïa com a documentació complementària, d’acord amb la regla 48 de la ICAL, els comptes anuals de tres fundacions i de dos consorcis dependents, que en aquella data estaven en procés d’adscripció (vegeu l’apartat 2.1).
  2. L’Ajuntament aprova, cada any, un expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits per incloure totes aquelles despeses incorregudes durant l’exercici anterior, però no reconegudes que, en l’exercici 2015, ascendia a 3,48 M€. Les principals observacions són les següents:
    • El Resultat pressupostari de l’exercici està infravalorat en 1,85 M€, i el Romanent de tresoreria, està sobrevalorat en 1,63 M€ per les despeses no reconegudes en l’exercici 2015.
    • D’acord amb l’article 47 de la LPAC i amb l’article 173 del TRLRHL, aquestes despeses serien nul·les de ple dret. Aquesta pràctica també es pot considerar una infracció molt greu, d’acord amb l’article 28.c de la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.• Les despeses incloses en el reconeixement extrajudicial de crèdit van ser compromeses directament pels serveis gestors sense ser objecte de fiscalització prèvia, fet que és contrari a l’article 214 del TRLRHL i denota un incompliment dels procediments d’execució pressupostària.
    • Totes les despeses incloses en el reconeixement extrajudicial de crèdits de l’exercici 2015 es podrien haver inclòs dins de la liquidació del pressupost de l’exercici 2014 amb l’aprovació de la corresponent modificació de crèdit, atès que hi havia romanent de tresoreria per a despeses generals.
    • La majoria de les despeses incloses en el reconeixement extrajudicial de crèdit per manca de crèdit corresponen a contractes de subministrament i serveis, vigents en exercicis anteriors, fet que denota que les estimacions del pressupost de despeses aprovat eren insuficients per cobrir despeses de caràcter recurrent.

    • El Comú, CIU, ERC-Avancem, Crida–CUP i PP vam presentar al ple de març de 2016 una moció de reprovació de la gestió econòmica de l’equip de govern perquè vulnerava el que disposa el Cartipàs Municipal en el punt de control de la despesa. El reconeixement de crèdit, que hauria de ser quelcom extraordinari, ascendia ja a 15,6 milions d’euros des de 2011. Cs es va abstenir i PSC va votar-hi en contra.
    • Hem votat (2016, 2017 i 2018) contra l’expedient de reconeixement de crèdits, aprovats amb el vot favorable de Cs i sense que CIU i PP s’hi hàgin oposat:
  3. La utilització del Fons de contingència per al finançament del crèdit extraordinari no es considera adequat i conforme als requisits que preveu la LOEPSF per a la seva utilització, com és el d’atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes.
    Tampoc no sembla adequada la regulació que fa l’Ajuntament respecte a la consideració de despeses no discrecionals, atès que aquestes no compleixen els requisits que requereix el caràcter de no discrecionalitat (vegeu l’apartat 2.2.2).

    • Des del primer any de mandat vam advertir que el fons de contingència s’ha convertit en una partida de lliure assignació per tapar forats, un calaix de sastre per posar pedaços a la mala previsió. Per això en les esmenes a bases d’execució 2016 vam proposar que aquest fons fos només de 500.000 euros.
  4. En el contracte entre l’Ajuntament i una entitat financera per la utilització d’un pavelló esportiu (que construeix la fundació propietària del terreny amb el finançament de l’entitat financera), per un període de trenta anys, del qual l’entitat esmentada té els drets de superfície i d’ús per a un període de trenta anys, s’ha detectat que l’Ajuntament està obligat a pagar tot l’import del contracte encara que es resolgui de forma anticipada. Per això es considera que es tracta d’una operació de finançament i, per tant, l’import del deute pendent, 3,38 M€, s’hauria d’incloure com a més endeutament de l’Ajuntament a l’efecte del compliment de la regla sobre sostenibilitat financera. D’altra banda, no es considera adequat que l’Ajuntament assumeixi les despeses per la utilització d’un pavelló que ha d’utilitzar l’equip esportiu d’una fundació, que n’és la propietària. Aquesta despesa hauria de ser considerada una subvenció directa, i l’Ajuntament hauria d’haver signat un conveni amb la fundació i hauria d’incorporar cada any una partida en el pressupost, de forma nominativa, d’acord amb l’article 28 de la LGS, cosa que no va fer (vegeu l’apartat 2.2.3.2).
    • Quan vam fer públiques les factures de la Paeria vam explicar que a la partida “altres lloguers i construccions” s’hi amaguen lloguers com el del pavelló Agnès Gregori: l’ajuntament -dins el contracte per pagar el pavelló Barris Nord amb CaixaRenting- pagava 678.905 euros de lloguer a la filial de La Caixa i li abonava 7475 euros d’IBI i brossa anualment.
  5. En la despesa corresponent al servei de manteniment d’edificis, no s’han pogut fiscalitzar les factures corresponents al subministrament de materials, per 488.148 €, atès que l’Ajuntament no conserva els albarans de treball entregats pels tècnics en els diferents immobles de l’Ajuntament (vegeu l’apartat 2.2.3.2).
    • Ens vam oposar als nous plecs de condicions perquè no dividia per lots. La licitació va estar aturada davant el Tribunal de Contractes del Sector Públic i el guanyador de la nova licitació va ser la mateixa empresa Clanser, que ha rebut nombroses queixes dels col·legis. Es va aprovar al juliol de 2018 un pla per renovar pintura i col·legis.
  6. En les despeses de subministrament d’arbres i plantes, per al manteniment de la jardineria de la ciutat, 194.507 €, s’ha vist que l’Ajuntament va reconèixer l’obligació sense verificar el subministrament, atès que aquest control es va fer posteriorment, fet que denota una manca de control (vegeu l’apartat 2.2.3.2).
  7. L’operació de finançament a través de l’arrendament d’un pavelló esportiu i els tres contractes de concessió d’obra pública adjudicats entre els exercicis 2006 i 2007 van suposar, sobre el càlcul del deute viu de l’Ajuntament, que el percentatge de deute sobre els recursos ordinaris del pressupost passés del 106,0% al 115,0%, aproximadament, per sobre del límit del 110,0% que preveu l’article 53 del TRLRHL (vegeu l’apartat 2.2.3.3).
    • L’interventor justifica la diferència entre un mètode i un altre per al càlcul del deute a integrar. Aquest leasing va ser el que va pagar la construcció del pavelló Barris Nord en el moment en què el Lleida Bàsquet va pujar a l’ACB i el pagament del cànon que ara segueix sent un actiu, “CE Lleida basquetbol (va abonar una quota de 2.404.048 euros en 2001/2002 i no pertany ara a l’ACB). Aquest bé està en el balanç d’una entitat privada, mentre qui va fer el desemborsament d’aquest ha estat l’ajuntament.
  8. En la revisió de les subvencions atorgades, s’han trobat diverses mancances quant a la justificació de l’import (manca de verificació de la sol·licitud de les tres ofertes per a la realització d’obres, manca de justificant del pagament de les despeses, etc.) (vegeu l’apartat 2.2.3.4).
  9. En relació amb les subvencions per al canvi de gespa dels camps de futbol municipals, es considera que l’Ajuntament hauria de disposar d’un Pla d’inversions pel que fa als seus camps esportius que li permetés saber en tot moment quan s’ha de fer la inversió corresponent, i que no calgués recórrer a la subvenció directa per a la concessió d’aquestes subvencions. Es considera que és responsabilitat de l’Ajuntament fer-se càrrec de les obres, i licitar-les d’acord amb la legislació vigent en matèria de contractació administrativa.
    En concret, en la subvenció atorgada al club de futbol que té cedit l’ús de l’Estadi, Camp d’Esports, s’ha vist que el projecte d’obra el van redactar els tècnics de l’Ajuntament amb posterioritat a l’adjudicació, adaptant-se a les característiques de la gespa que oferia l’empresa adjudicatària. Així mateix, s’ha observat que no queda justificada la urgència en la concessió excepcional, i que en la valoració de les ofertes es valoren unes millores presentades per l’empresa adjudicatària, les quals no s’haurien d’haver considerat perquè eren requeriments dels plecs o d’actuacions que no depenien del licitador, sinó de la concertació de contractes de manteniment adjacents (vegeu l’apartat 2.2.3.4).

  10. L’Ajuntament no va aprovar la massa salarial del personal laboral del sector públic local, en contra del que estableix l’article 103 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
  11. En l’RLT aprovada no s’hi indica el nombre de places per a cadascun dels llocs de treball ni la seva destinació. Tampoc no s’hi detalla el sistema de provisió, en contra del que disposa l’article 74 de l’EBEP, tot i que l’Ajuntament disposa d’un document intern on es regula el sistema de provisió de llocs de treball. Tant en l’RLT com en la plantilla hi manca incloure diverses places de personal, tant de personal eventual com les de treballadors laborals fixos però discontinus, que es contracten cada any durant un període específic de temps.
    • El Comú ha manifestat la discrepància perquè el que l’equip de govern publica al BOP és una relació/catàleg i que això no compleix amb la normativa. Cal disposar d’una Relació de Llocs de Treball (RLT), ja que el més important són les fitxes, el mètode d’accés i el fet que és un instrument de transparència en la gestió dels recursos humans i de la carrera administrativa i la profesionalització de la plantilla.
  12. Els treballadors de l’Ajuntament disposaven d’un màxim de cinquanta-sis hores anuals de permís de conciliació de la vida familiar i laboral, però no es determinaven els requisits genèrics que s’havien de complir, ni se’n preveia la seva justificació, cosa que feia que s’assimilessin a dies d’assumptes personals. Per tant, superaven el límit màxim permès en el Reial decret llei 20/2012.
  13. L’Ajuntament tenia establert un complement de productivitat, que es componia d’un component general consistent en un import anual màxim de 416 €, el qual tenia per objectiu incentivar l’assistència i el compliment de l’horari, i d’un component específic i quantia variable vinculat a la consecució dels objectius específics de les unitats orgàniques de Recaptació executiva i d’Inspecció de tributs. Llevat d’aquestes unitats orgàniques, per a la resta de treballadors, el component de productivitat no complia els criteris per ser considerat un incentiu al rendiment atès que no responia als criteris objectius d’especial rendiment, activitat extraordinària, interès o iniciativa amb què l’empleat ha d’exercir la seva feina, com estableix l’article 24 del TRLEBEP.
  14. Durant l’exercici 2015, l’Ajuntament de Lleida va no va realitzar cap procediment de licitació per contractar els serveis postals i telegràfics, la despesa dels quals va ser de 504.348 €. Així mateix, l’Ajuntament va demorar gairebé dos anys l’inici del nou procés de licitació del servei de neteja i manteniment dels edificis municipals, per la qual cosa aquest servei es va prestar sense contracte en vigor durant aquest temps.
  15. El contracte relatiu al servei energètic i manteniment integral i de conservació de l’enllumenat públic de Lleida, amb aplicació de tecnologies smart city, es va tipificar d’administratiu especial, quan s’hauria d’haver considerat, a l’efecte de la seva adjudicació, com un contracte de serveis. La tipificació incorrecta del contracte implica que s’hauria d’haver tramitat com a harmonitzat, sent la conseqüència principal, en aquest cas, la reducció de la vigència màxima del contracte de dotze a quatre anualitats.
    • El fet de licitar al costat de la construcció dels negocis de manteniment i seguretat en un pack i al mateix licitador és un fet que vulnera la llei de contractes del 2007, text refós de 2011 i la nova del 2017. Hi ha dos elements que expliquen la diferència entre beneficis entre el calculat per sindicatura i les al·legacions dels tècnics municipals: els càlculs que la sindicatura fa durant tot el procés no apliquen IPC. A més, la licitació a la part de despeses a suportar no contemplava determinades despeses, com assegurances obligatòries. Hauria estat recomanable reformular els plecs i retardar la licitació o bé, tornar a licitar.
  16. En els contractes de gestió de serveis i de concessió d’obra pública, tots ells contractes adjudicats abans de l’entrada en vigor de la LCSP, per a la gestió dels serveis públics d’abastament i sanejament d’aigua, d’aparcament i dipòsit de vehicles, de transport col·lectiu urbà, i de neteja viària i gestió dels residus urbans, i per a la construcció i explotació de l’edifici de la prefectura de la Guàrdia Urbana, de l’Escola Municipal de Belles Arts i d’una escola bressol municipal, s’ha observat que l’adjudicatari no estava gestionant el servei o explotant l’obra al seu propi risc i ventura, atès que en darrera instància era l’Ajuntament qui assumia la part dels costos que excedia del que estava previst o bé es pagava una retribució que no variava en funció de la demanda. Aquest fet suposa que la veritable naturalesa d’aquests contractes no fos la d’un contracte de gestió de serveis públics o de concessió d’obra pública, sinó la d’un contracte de serveis i, en el cas de la construcció d’edificis, la d’un contracte d’obres i un posterior contracte de serveis.
  17. En cinc dels contractes fiscalitzats, la fórmula de valoració de l’oferta econòmica comportava que es reduïa el rang de punts a repartir i, per tant, el pes de l’oferta econòmica. Com a conseqüència, en aquests cinc contractes els criteris avaluables mitjançant fórmules deixaven de ser preponderants, i s’hauria d’haver nomenat un comitè d’experts per a la valoració de les ofertes.
    En un dels contractes en què sí es va nomenar el comitè d’experts, aquest el formaven sis membres, dels quals quatre eren empleats del departament proposant del contracte, fet que no permetia el caire objectiu que ha de tenir el comitè d’experts i, incomplia per tant, l’article 150.2 del TRLCSP.
  18. En cap dels expedients fiscalitzats amb import superior als dels contractes menors es va publicitar la formalització del contracte en el perfil del contractant. Tampoc no es va publicar en els diaris oficials pertinents la formalització dels contractes la quantia dels quals era igual o superior a 100.000 €, en contra del que estableix l’article 154.2 del TRLCSP.
  19. En els contractes relatius al servei municipal de neteja viària, recollida i transport de residus urbans i al servei de teleassistència domiciliària, es van aprovar modificacions del contracte inicial que suposaven alteracions significatives en el servei que es prestava, bé pel pagament de serveis i/o materials addicionals als previstos en el contracte o per la introducció d’altres prestacions, bé per l’augment en la quantia i/o freqüència del servei amb els consegüents augments en el cost del servei del 22,8% (15,8% per augment del cànon anual i 7,0% per nous serveis) i del 48,3%, respectivament. Totes aquestes alteracions en el servei i en el seu cost, van suposar modificacions substancials de les condicions inicials dels contractes, que s’haurien de licitar mitjançant procediments de contractació que garantissin la lliure concurrència i el compliment dels principis de publicitat i transparència.
  20. En relació amb els contractes de concessió d’obra pública de l’edifici de la Prefectura de la Guàrdia Urbana, de l’Escola Municipal de Belles Arts i d’una escola bressol municipal, es considera que no es complien els requisits essencials per ser tipificats de concessió d’obra pública. En concret, el concessionari no explotava l’obra, tan sols efectuava el manteniment i neteja de l’edifici, ni tampoc es complia el principi d’explotació de l’obra a risc i ventura del concessionari. Es considera que aquests tres contractes eren contractes d’obra amb pagament ajornat, que per import s’haurien d’haver publicat en el DOUE. La part relativa al manteniment i neteja de l’edifici es podria haver licitat mitjançant un contracte posterior de serveis.
    D’altra banda, s’han trobat diverses mancances en la licitació de les tres concessions, que afecten l’estudi de viabilitat (manca de quantificació i manca d’informació pública) en contra de l’article 227 del TRLCAP; el projecte bàsic de l’obra, també per mancances en la informació pública; la tarifa oferta pels licitadors, que gairebé duplicaven la prevista en els estudis de viabilitat i, consegüentment, la taxa interna de rendibilitat dels projectes, sense que l’Ajuntament les rebutgés per superar el preu de licitació, etc.
  21. En diversos contractes menors s’han detectat determinades incidències relacionades amb els objectes dels contractes, els imports, les dates, la durada o els tipus de contractes, que suposen un incompliment del que estableix l’article 86, apartat 2 del TRLCSP i, en conseqüència, es considera que hi ha hagut un fraccionament indegut
    del contracte.

Recomanacions

  1. Seria necessari que l’Ajuntament disposés d’una RLT degudament confeccionada, que recollís tots els llocs de treball i tot aquell contingut que manca en la RLT actual.
  2. L’Ajuntament hauria de regular les retribucions complementàries del personal corresponents a la productivitat d’acord amb uns criteris objectius i mesurables que responguessin a l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès i la iniciativa amb què l’empleat exerceix la feina.
  3. Es recomana que es faci una anàlisi de les contractacions de personal temporal per poder distingir quines responen a necessitats puntuals i quines a necessitats recurrents, per tal d’incloure en la plantilla aquelles places que es necessiten de forma habitual.
  4. Es recomana agilitar el procés de revisió de les factures rebudes, en especial d’aquelles corresponents a subministraments energètics, de manera que les despeses es comptabilitzin en el mes al qual pertanyen, i se’n pugui extreure informació financera adequada durant l’exercici i no només al tancament de l’any.
  5. Es recomana millorar els procediments de control sobre les factures relatives als subministraments de materials per al manteniment d’edificis i en els subministraments d’arbres i plantes, de manera que aquests controls quedin documentats, i es portin a terme amb anterioritat al reconeixement de l’obligació.
  6. Es recomana que, en els contractes d’obra, en les modificacions contractuals aprovades mitjançant un document d’aprovació de preus contradictoris, no només es detallin les partides que es modifiquen, sinó que aquestes es valorin, amb la inclusió de les unitats a valorar i la seva valoració final.

Informe Sindicatura Comptes Catalunya

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest