L’estat de la ciutat, i l’estat de la Paeria

Posted on Posted in Comú de Lleida, Paeria and tagged , , .

Amb una durada de sis hores, el Ple de l’estat de la ciutat ha servit per veure, sobretot, l’estat de la Paeria i les diferents visions que allotja en relació a la ciutat. I per presentar 21 propostes que s’han resolt en 50 votacions (algunes han requerit el vot per punts), sobre qüestions que han anat des d’arranjar algun carrer fins a promoure i endegar des de l’ajuntament el procés constituent català, passant per diverses propostes de caire social, econòmic, de gestió pública, urbanístic i cultural.
21 propostes: prioritats diverses, acords variables i dos consensos
Les propostes dels grups municipals per al ple de l’estat de la ciutat han reflectit les diferents línies polítiques presents a la Paeria, i també les aliances variables que han permés que una bona part tiressin endavant.
En l’àmbit social, hi podem anotar sis propostes, i pocs acords efectius: Les propostes del comú i de la Crida, que són les que incloïen compromisos més clars per a l’ajuntament, han estat rebutjades en alguns dels seus punts. Així, la proposta del comú per a que l’ajuntament estableixi ajuts d’emergència per cobrir el periode que triguen les famílies en recuperar la prestació de la renda d’inserció (RMI) quan algun membre finalitza un contracte de treball, ha estat retallada en el seu punt principal, que tenia per objectiu no només ajudar les famílies amb més problemes, sinó evitar l’economia submergida o directament la desincentivació laboral que suposa perdre la prestació familiar quan un membre accedeix a un contracte temporal o per obra, sense que es pugui recuperar la prestació al mateix moment de concloure el contracte. Tampoc no ha prosperat totalment la proposta de la Crida, que incloïa diverses mesures per garantir el dret a l’habitatge, entre les quals s’han rebutjat les expropiacions de pisos buits d’entitats financeres i el suport a les ocupacions d’aquests pisos. En canvi, han tirat endavant les propostes de C’s -amb una petició vaga d’augment dels ajuts socials-, del PP -amb la seva proposta antiocupacions de pisos buits-, i del PSC -propostes per demanar a la Generalitat que posi més mossos i que reforci el sistema sanitari, és a dir, qüestions que no depenen de l’ajuntament.
En l’àmbit de la gestió pública municipal, sí que s’han aprovat les propostes del comú i la Crida. En el cas de la Crida, per sol·licitar i posar a debat informes sobre els diferents models de gestió dels serveis públics –debat que de moment s’estava fent, amb pocs efectes, en la comissió dels serveis públics. I en el cas de la proposta del comúdelleida, per a la modificació de les clàusules de contractació pública, per evitar clientelismes en aquesta contractació i utilitzar-la per promoure l’activitat econòmica local, de pimes i autònoms, i per afavorir el desenvolupament de l’economia cooperativa, ètica i sostenible. En aquest àmbit, han estat les propostes de CiU i del PP per rebaixar l’IBI i altres impostos municipals les que no s’han aprovat, emplaçant la majoria dels grup el debat sobre aquestes qüestions al ple en què es parlarà d’ordenances fiscals i pressupostos.
En l’àmbit més estrictament vinculat a les activitats econòmiques, ha prosperat per consens la proposta -fusió d’inciatives del PP i de CiU- per revisar i debatre el model comercial, que ja havia generat intensos debats en plens i comissions anteriors. I s’ha aprovat també la proposta del comúdelleida per a la creació d’un banc de terres muncipal, per a recuperar conreus abandonats i atreure ocupació en la pagesia.
Hi ha hagut també diverses propostes referents a l’àmbit d’urbanisme i territori, que s’han centrat en actuacions concretes en diverses àrees de la ciutat i que han estat aprovades, amb acords variables. La proposta d’ERC per a definició d’una pla director del Riu Segre ha estat l’única que ha obtingut el consens, però també han aconseguit majories clares les propostes de C’s, per a actuacions a la Rambla Ferran; de CiU, que incloïa actuacions en diversos barris; i del PSC, que ha centrat la proposta en la demanda d’actuacions de l’estat i la generalitat en les carreteres de la vora de Lleida, sobre les que de fet l’ajuntament no té competències.
L’àmbit cultural ha estat protagonista de les propostes d’ERC, amb una proposta, aprovada, en defensa de la unitat de les col·leccions dels museus, en referència al conflicte amb les obres de Sixena. I una proposta conjunta amb CiU i Crida en defensa del català, que ha rebut el suport majoritari en diversos punts, però que ha topat amb l’oposició de PSC, C’s i PP en d’altres. També C’s ha presentat una proposta de cartells informatius en edificis històrics, que també ha estat aprovada.
La proposta més vinculada a l’àmbit de la política catalana ha estat a càrrec de la Crida, que plantejava que l’ajuntament iniciés treballs participatius per al desenvolupament d’un procés constituent per la República catalana, que no ha obtingut el suport del Ple. En aquest cas, el comúdelleida s’ha abstingut, ja que, tot i estar d’acord amb la necessitat d’un procés constituent participatiu, en el qual vol participar i promoure, hem entés que un procés d’aquesta importància no es pot impulsar amb una moció com la presentada per la Crida, sense preveure cap articulació amb la feina que se suposa que ha de fer i reconéixer el Parlament. I considera també que no es pot predeterminar el resultat del procés constituent, que és precisament el que haurà de servir per determinar si l’estació final és una república catalana.
propostes social gestio publicaaltres propostes
L’estat de la política municipal
Més enllà de les propostes concretes, el debat i votació d’aquestes propostes, així com les exposicions inicials de valoració de l’estat de la ciutat, ha servit també per evidenciar la diversitat política que acull la Paeria en aquest mandat. Una diversitat de plantejaments que en tot cas, com s’ha vist en aquest ple i al llarg d’aquest primer any del mandat, no posa en perill la continuïtat de les polítiques i de la manera de fer política del PSC, ben assentada sobre el pacte bàsic amb C’s i PP -que garanteix el 14 contra 13 que acaba apareixent sempre que l’equip de govern el necessita-, i complementat per acords polítics variables, en la major part dels casos amb CiU, per acabar mantenint les polítiques que en el mandat anterior validaven la majoria absoluta del PSC i la no-oposició de CiU i PP.
Com ha afirmat el regidor del comúdelleida, si algú podia pensar que el PSC era d’esquerres i catalanista, mentre comptava amb majoria absoluta, i amb el beneplàcit de la dreta catalana i espanyola, ara es pot veure més clar que, quan la seva majoria minoritària ho ha requerit per salvar l’alcaldia, en realitat és, o s’ha acabat de convertit, en de dretes i espanyolista, amb la seva aliança preferent amb C’s i PP, acompanyada també sovint de CiU, que es mou entre l’oposició i l’acord, aquest especialment quan es toca la pela.
Menys clares han aparegut, al Ple de l’estat de la ciutat i al llarg del mandat, les aliances entre l’oposició a l’esquerra. Tot i les nombroses coincidències en votacions del comú, la Crida i ERC, aquestes estan sent menys de les esperades, i no semblen acompanyades d’un clima d’entesa o col·laboració a l’esquerra del PSC. Des del comúdelleida en prenem nota i com hem anunciat al ple, treballarem per bastir majories alternatives que puguin realment provocar canvis en l’acció de l’ajuntament que millorin les vides dels lleidatans i les lleidatanes.

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest