Els ex-alcaldes del PSC Àngel Ros i Fèlix Larrosa i la seva regidora d’hisenda Montse Minguez han deixat tocat quasi de mort el Pla de l’Estació, un element fonamental per la cohesió de la ciutat. Els que han portat la Paeria a un deute superior als 175 milions d’euros, ens diuen que som “temeraris” per començar a posar ordre al desgavell que han generat en quatre dècades. El món a l’inrevés.
Dimecres hi ha Junta General de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, l’EMU, i s’hi viurà una situació gens habitual, no es portaran a aprovar els comptes formulats del 2018. Aquest govern actua amb responsabilitat, treu a la llum factures que han estat durant anys amagades als calaixos. Per què ho fem? Perquè no actuar podria ser delicte i perquè és l’única manera de fer viable el Pla de l’Estació, una aposta prioritària.
Mínguez i Larrosa es van dedicar a maquillar els comptes de l’Ajuntament carregant de deute a l’EMU i comprometent greument la situació financera de l’EMU i la Paeria i, com a conseqüència, la viabilitat del Pla de l’Estació
I per què diem que el PSC ha tocat quasi de mort el Pla de l’Estació? Doncs perquè en aquests mesos que portem a l’Empresa Municipal d’Urbanisme hem comprovat que Mínguez i Larrosa es van dedicar a maquillar els comptes de l’Ajuntament carregant de deute a l’EMU i comprometent greument la situació financera de l’EMU i la Paeria i, com a conseqüència, la viabilitat del Pla de l’Estació. Un pla que, de totes totes, farem viable perquè representa una oportunitat per integrar un centre comercial dins el teixit comercial i econòmic de la ciutat, per obrir els barris i trencar barreres entre Noguerola i Pardinyes.
Aquesta setmana hem explicat el despropòsit que ens hem trobat a l’EMU. Hem fet públic que existeix una controvèrsia entre el contingut de 2 informes que impossibilita portar a aprovar els comptes a la Junta General. L’herència econòmica té moltes més branques. Els calaixos de la Paeria van plens d’actuacions irresponsables. I aquí no podem passar per alt el crèdit participatiu subscrit en el darrer mandat amb Mínguez de presidenta de l’EMU i regidora d’economia. Demanar un crèdit per pagar alguna cosa i dedicar els diners a un altra ja és un despropòsit. Si a continuació es demana un altre crèdit per pagar les quotes del primer crèdit, com ho qualifiquem? Un bucle que ha fet més gran el llast econòmic de la Paeria. En aquest cas, i només és un cas, parlem de més de 10 milions d’euros, que servien al PSC per anar fent i practicar allò de “ja s’ho trobarà el que vingui després”.
I els que hem vingut després, ens ho hem trobat. Les actuacions irresponsables del PSC han portat a que l’EMU sigui més pobre del que deien els seus comptes maquillats. I, davant això, el govern d’entesa, mai farà una puntada endavant. Hem optat per fer bé els números a través d’estudis econòmics i financers que posin llum a la situació econòmica i de viabilitat de l’empresa, i segurament trobarem que l’EMU s’ha endeutat per sobre de les seves possibilitats. Tant a l’EMU com a la Paeria, Larrosa i Mínguez van optar per estirar més el braç que la màniga.
Afrontem amb responsabilitat la defensa del bé comú, cercant solucions valentes a la situació delicadíssima a la que altres han sotmès les finances municipals i el Pla de l’Estació. Aquests altres hauran d’explicar a quins interessos responien les seues actuacions.
El greu problema econòmic que heretem ens ha impedit rebaixar l’IBI lineal a les famílies, tal com volíem. La nostra prioritat és millorar la gestió econòmica de la ciutat, ajustar els seus comptes, fer viable el seu progrés i reduir la pressió fiscal a les famílies. Aquest és el compromís que tenim i que acomplirem. Per a que això sigui possible, però, cal abans endreçar la casa i fer net. Tenim molta feina per endavant i menys de quatre anys per a fer-la. Els inquilins anteriors ens la van deixar ben galdosa.
Sergi Talamonte (Comú de Lleida)
