Programa conjunt: propostes sobre Cultura i esport

Posted on Posted in Notícies.
  • La cultura és un dret, i sempre ha de ser considerada com una inversió, no com una despesa.
  • La cultura ens permet impulsar, garantir i generar condicions de transformació social, de generació d’un imaginari compartit, de centralitat en la política social d’inclusió, de generació de riquesa, de llibertat individual i col·lectiva, de generació d’una ciutadania activa, lliure i crítica, de crear el discurs entre el nosaltres i el jo. Dir ara que les qüestions artístiques, creatives i culturals són qüestions secundàries davant de determinades urgències socials i econòmiques significa donar a aquestes urgències una solució unilateral que compromet la política i la cultura de forma determinant per al futur.
  • Més enllà dels valors reconeguts a la cultura, com la professionalització i la consolidació de les arts i la seva aportació al desenvolupament econòmic i l’ocupació, ens cal ara sobretot incidir en la funció de la millora de la qualitat de vida de les persones, en els beneficis generats al conjunt de la ciutadania i, sobretot, la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles.
  • Una autèntica democràcia cultural ens ha de permetre garantir i desvetllar les potencialitats de la ciutadania implicant-la en el desenvolupament cultural; una cultura comunitària que ens ha de situar la cultura en el vell mig de l’acció social inclusiva i, alhora, garantir l’ampliació de públics, nous públics i nous agents actius.
  • Com a manera pròpia de viure, la cultura pròpia de la ciutat la fan els seus ciutadans. Ells són els generadors de cultura i els seus protagonistes, actuant a títol personal, des del sector associatiu sense afany de lucre o des d’estructures professionals. Cal oferir noves línies de finançament a aquells projectes promoguts pels agents culturals mitjançant procediments oberts a tots, basats en la valoració del les virtuts dels diferents projectes i sent tots aquests subjectes de mecanismes d’avaluació justos i estrictes. Cal arribar si més no al 20% del recursos de Cultura gestionats pels agents culturals de la ciutat, contra l’actual 5%.
  • És imprescindible establir un model cultural propi, clar, coherent i definit que situïn Lleida en un espai singular fàcil de reconèixer arreu.
  • És responsabilitat de l’administració preservar el patrimoni material i immaterial de la ciutat que la pràctica cultural ha generat i generi en el futur. Cal entendre el patrimoni com una eina per entendre qui som i com una oportunitat per a projectar-se . Cal trobar el mode de posar en valor aquest patrimoni en clau cultural.
  • Cal afavorir la presència de la cultura en la proximitat dels diferents barris de la ciutat. Cal donar vida a nous espais per la cultura i fomentar la pràctica de la cultura com a realitat quotidiana i regular. Cal prioritzar una oferta cultural distribuïda per la ciutat, regular i generada per agents locals sobre una oferta elitista que, tanmateix, també necessita el seu espai. En allò que depengui de l’Ajuntament, la programació cultural de la ciutat ha de contenir productes adreçats a totes les sensibilitats i butxaques de la ciutat, vetllant alhora per un equilibri sempre de qualitat entre les produccions més populars i les produccions més selectes, entre els elements més tradicionals i els més avantguardistes. Entre els criteris d’avaluació dels projectes que optin a les noves línies de finançament es valorarà que l’oferta d’activitats s’esdevingui arreu de la ciutat, equilibrant aquelles zones que gaudeixen de menys equipaments i activitats.
  • Els artistes locals han de tenir una presència prioritària en els projectes d’obra pública, així com en la decoració dels espais de l’Administració municipal. En aquesta direcció, proposarem a la Generalitat de Catalunya la desgravació en la compra d’obra d’art d’artistes vius (la qual cosa funciona fa molt de temps a Europa en tots els països que formen part de la UNESCO).
  • Els recursos per a producció cultural els ha de gestionar el mateix sector.
  • Les infraestructures culturals han d’estar al servei dels ciutadans i de les empreses i entitats del sector. Un equipament buit i infrautilitzat implica una mala gestió i una pèrdua econòmica i d’oportunitats. Més val cedir un equipament que tenir-lo buit.
  • Cal optimitzar l’organització de la regidoria per eliminar duplicitats, aprofitar els recursos disponibles i reduir despeses supèrflues. Crear àrees de gestió sectorials que coordinin formació, patrimoni, programació, promoció econòmica en els diferents àmbits (Arts Visuals, Arts escèniques, Audiovisual/Digital, Literatura, Cultura Popular). No és necessari, per exemple, contractar una empresa per gestionar la Llotja quan la regidoria ja disposa de professionals de les arts escèniques i la música amb capacitat per gestionar-la. No té sentit tampoc en la minsa estructura de museus no compartir part de l’estructura de gestió, serveis tècnics, pedagògics…
  • Es renunciarà als patrocinis privats per aquelles activitats directament promogudes per l’ajuntament i és crearan mecanismes per facilitar que aquest recursos privats arribin als agents generadors de cultura. En aquesta direcció afavorirem l’esponsorització creant un centre de mecenatge. L’ajuntament ha de facilitar el diàleg entre els agents culturals i el sector privat. En el marc d’aquesta acció se suprimirà la Fundació la Llotja.
  • Es crearà un Observatori Virtual a Internet del món cultural de Lleida.
  • Cal impulsar, d’una vegada per totes, la creació d’un veritable Museu d’art contemporani. Amb aquest objectiu, cal recuperar el projecte original de construir el Museu Morera al costat del Centre d’Art la Panera. Aquest fet ha de comportar la creació d’un centre únic per a les Arts Visuals que , malgrat mantenir objectius i direccions complementaries, pugui compartir estructura i despeses.
  • És també responsabilitat de l’administració oferir oportunitats de formació complementaries a l’oferta oficial com a eina, també, de generació de públics. Conservatori, Aula de Teatre, Escola de Belles arts no depenen de Cultura però cal trobar les vies perquè es coordinin amb l’activitat cultural, amb les eines i espais de difusió i producció dels que compta la ciutat. En aquest mapa d’equipaments de formació caldria avaluar la viabilitat d’un nou centre de formació en creació audiovisual, vinculant-lo al Màgical, la Mostra de Cinema Llatinoamericà i l’Animac.
  • Els arxius, fons audiovisual, col·leccions d’art i altres bens patrimonials comuns han de ser accessibles a la ciutadania per a que puguin estudiar-se i integrar-se en la construcció del nostre propi relat, en comptes de mantenir-los ocults o pràcticament inaccessibles és un segrest injustificable.
  • Proposem la implantació de Graus a l’Escola de Belles Arts en col·laboració amb la Generalitat, així com la creació d’estudis reglats professionals inicials de teatre. (Escola de Teatre de Lleida), i la potenciació del Conservatori i Escola municipal de música.
  • L’esport ha esdevingut una manifestació cultural i alhora una peça important de l’Estat de Benestar. Els recursos públics destinats a l’esport s’han d’esmerçar, prioritàriament, en l’àmbit educatiu.
  • Proposem que les subvencions a les entitats esportives recuperin la seva raó essencial d’eina de foment de l’activitat del món de l’esport, per fer realitat els principis de llibertat i equitat i, per tant, han de ser atorgades amb procediments de lliure concurrència, transparència, objectivitat i publicitat, amb bases reguladores concretes i estables per a tota la legislatura, que garanteixin un real accés de les entitats a línies de subvencions autènticament identificades amb les seves necessitats per portar a terme programes amb un interès social mesurable.
  • L’esport és un instrument excel·lent d’integració social per a les persones amb algun tipus de dèficit funcional, per a les persones migrades o per a d’altres col·lectius en situació de marginació. Per aquesta raó cal continuar treballant per generar les condicions i facilitar la pràctica esportiva a aquests grups socials.
  • Atendrem l’esport professional donant-li el caràcter plenament mercantil i, per tant, autònom i no preferent en les subvencions a les societats que regeixen els equips que participen en competicions professionals, sigui quina sigui la modalitat esportiva o la forma que adoptin aquestes societats.

La cultura és un dret, i sempre ha de ser considerada com una inversió, no com una despesa.

En aquest àmbit de Cultura hi havia tant elements programàtics generals com propostes força concretes. Com el document sortia molt llarg i podia haver desacords en algunes concrecions, o més aviat en la capacitat per dur-les totes a terme, hem optat per incloure més les línies de treball que les actuacions, per més que també n’hem incorporat algunes. Llistem les que hem posposat perquè no caiguin en l’oblit:

  • Es proposa la creació d’un Nou Observatori de la Cultura, amb presència de tots els actors culturals de la ciutat que tindrà com a primeres tasques la de definir el model cultural que volem i la de vetllar pel compliment i l’ideari d’aquest programa.
  • Els espais al carrer fets amb diners públics haurien de comptar prioritàriament amb obra d’artistes locals. També haurien de ser prioritàriament obra seva els dibuixos i pintures que es puguin col·locar a les parets interiors dels edificis i despatxos de l’administració pública. Tindrem en compte que artistes de Lleida puguin il·lustrar portades de llibres que estiguin subvencionats per l’administració.
  • Els artistes han de participar, amb les seves produccions o amb les seves orientacions teòriques, en els projectes d’obra pública en què intervinguin pautes estètiques.
  • Potenciació i suport a les activitats de corals, grups de música etc. de la ciutat.
  • Hotel d’Entitats Culturals, un viver d’empreses de la industria cultural.
  • Museu Etnològic de Lleida.
  • Creació d’un centre de Gravat que pugui abastir totes les Arts del Llibre
  • Cal difondre la tasca de les entitats i associacions de la ciutat mitjançant la programació d’una roda d’activitats per tots els barris de la ciutat.
  • Promoció d’exposicions itinerants i trobades d’intercanvi d’artistes de Lleida amb d’altres grups del nostre territori. Facilitarem i impulsarem la inclusió d’artistes de Lleida a fires d’art, si més no nacionals en un principi.
  • Promoció al carrer, en espais molt determinats, dels artistes de graffitis i dignificarem aquesta tasca creativa.
  • Fira de les manifestacions de les arts de Lleida i territori (per potenciar tot el que es treballa a Lleida i ser aparador nacional).
Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest