Programa conjunt: propostes sobre Drets Socials

Posted on Posted in Notícies.
  • Les persones, les seves necessitats i els seus anhels han de ser sempre i per damunt de tot el centre de la política. Ens sentim compromesos amb un sentit de ciutadania basat en el bé comú.
  • L’acció política ha de lluitar amb tots els mitjans al seu abast per garantir les necessitats bàsiques. La Paeria ha de vetllar per tal que tothom tingui coberts els seus drets bàsics com ho són un sostre, l’aliment, l’educació, la salut o l’accés a la cultura.
  • L’actual composició social exigeix remarcar per igual el respecte a la diversitat de les identitats i la igualtat dels drets. Són imprescindibles polítiques actives per la igualtat i contra la discriminació per raons de creença, ideologia, origen, ètnia, sexe o orientació sexual.
  • Cal una orientació social de la política municipal i una primacia dels serveis públics davant la privatització anterior.
  • Les actuacions de caràcter assistencial resulten imprescindibles i han de ser potenciades en l’actual situació d’emergència social. Cal reforçar els serveis socials municipals i establir una planificació estratègica que abordi els problemes estructurals de la nostra societat. Aquestes polítiques, però, només tenen sentit si van acompanyades d’actuacions que promoguin l’autonomia de les persones, la recuperació en la capacitat per cercar solucions i la responsabilitat en la lluita per millorar la seva situació. L’assistencialisme ha de ser substituït per l’estímul de l’autonomia sostenible.
  • Les polítiques de cooperació i solidaritat, de cultura de pau i de promoció dels drets humans segueixen sent, tant o més que mai, una exigència inexcusable, i la crisi que patim no pot servir d’excusa per reduir-les. La sensibilització de la ciutadania és un element clau de les polítiques de cooperació i solidaritat, de la cultura de pau i dels drets humans.
  • És urgent una veritable política d’habitatge públic que com a primera urgència ha d’aturar els desnonaments.
  • Cal eradicar la pobresa energètica a la ciutat de Lleida. No pot haver cap llar a Lleida que no pugui cobrir les despeses energètiques per a aconseguir un confort a casa.
  • Mantindrem polítiques especialment compromeses amb la infància, l’adolescència i la joventut, com etapes clau en la formació física, intel•lectual i emocional de la persona, i precisament per aquest motiu etapes també especialment vulnerables.
  • La salut ha de constituir un objectiu fonamental. L’acció assistencial no recau majoritàriament sobre els ajuntaments, però sí cal tenir una acció decidida pel que fa a polítiques de prevenció, protecció i promoció de la salut.
  • Com a dret bàsic, l’Ajuntament tindrà especial cura de la seguretat ciutadana. Cal fer emergir una nova visió de la seguretat des de la justícia i la sostenibilitat, una visió de la seguretat que analitza i té en compte els riscos i els conflictes produïts socialment. Cal també arbitrar els mecanismes necessaris per tal de potenciar la funció de servei a la ciutadania de la Guàrdia urbana.
  • Un model integral de seguretat suposa impulsar polítiques de protecció civil com a eina bàsica de coneixement dels riscos, de prevenció i de planificació dels mateixos, així com de coordinació entre tots els cossos operatius quan l’emergència s’ha produït.

Segurament aquí no trobarem desacords. Però bé cal tenir clar que aquest epígraf és un dels més importants i al mateix temps un dels que necessitaran més concrecions per passar de les declaracions de bones intencions als fets. Què es pot fer en concret? Com es pot organitzar? Quins mecanismes s’han de posar en funcionament? Quins diners que van a parar a altres llocs aniran a parar aquí? Ens juguem molt a dir que millorarà l’orientació social de la política municipal si no concretem què serem capaços de fer.

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest