Programa conjunt: propostes sobre Economia del Bé comú

Posted on Posted in Notícies.
  • La gestió econòmica no pot ser presentada com un pur exercici mecànic de suma i resta, sinó com una decisió compromesa i pública sobre on se suma i on es resta. L’Ajuntament disposa de recursos per fer moltes coses, fins i tot en aquests moments de dificultats econòmiques. El que resulta imprescindible és establir quines són les inversions i les despeses prioritàries en cada moment i en cada context social, laboral o econòmic.
  • L’Ajuntament ha de vetllar en tot moment perquè l’economia pública sigui una eina al servei de la societat i del bé comú. El rigor, la justícia i l’equitat han de presidir la gestió dels diners i els equipaments públics, en contra de l’ús dels recursos públics al servei dels interessos dels governs municipals i dels lobbies que els donen suport.
  • Cal incrementar la despesa social per lluitar contra l’escletxa social que colpeja els sectors més desprotegits, retallant en altres absurds dispendis provinents d’una cultura política erràtica.
  • Cal vetllar per l’equitat, tot afavorint la igualtat d’oportunitats, cosa que principalment vol dir garantir a tothom l’accés a una educació de qualitat, incloses les activitats educatives no escolars com ara l’art i l’esport; i amb unes inversions públiques més intenses als barris més necessitats i no al contrari.
  • Garantirem diversos usos públics i socials dels edificis de titularitat municipal o que comptin amb inversió municipal. Entre aquests espais destaquen els centres educatius, que poden tenir un ús fora de l’horari escolar.
  • Cal acabar amb les xarxes de favoritismes, clientelismes i tractes desigualitaris.
  • La política fiscal i impositiva tindrà en compte la renda i el patrimoni dels contribuents. Els impostos que depenen de la Paeria tindran caràcter progressiu, és a dir, el percentatge aplicat en les taxes no serà uniforme, sinó variable en funció del nivell econòmic de les persones.
  • Fins que no s’aconsegueixi la modificació de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, explorar les fórmules alternatives (subvencions) per ampliar el caràcter progressiu de l’IBI en funció de la renda del contribuent.
  • La gestió de l’aigua, el sòl, el transport públic i l’enllumenat públic ha de ser pública.
  • És necessari exigir un nou règim de finançament de les corporacions locals amb una participació suficient en la gestió dels pressupostos del conjunt de les administracions públiques.
  • És urgent un control de la despesa. Cal reduir els nivells d’endeutament, que hipotequen futures inversions. Estem pagant 8000 euros diaris (tres milions l’any) en interessos que impedeixen altres inversions. S’evitaran despeses supèrflues derivades de la mala gestió, de la manca de previsió i de la construcció d’infraestructures innecessàries.
  • S’estalviarà en el consum incrementant l’eficiència energètica dels edificis municipals i de les instal•lacions i els equipaments públics.
  • En 4 anys, cal aconseguir que tota l’electricitat que consumeixen les instal•lacions municipals sigui d’origen renovable (EERR): un percentatge ha de venir de l’auto producció a la ciutat i un altre percentatge en compra d’energia verda certificada. En 4 anys cal aconseguir que la ciutat en conjunt compleixi els compromisos de la UE: 20% de reducció del consum energètic; 20 % de producció amb RES.
  • Es vetllarà per l’eficiència dels serveis públics. Les empreses que, des de la gestió municipal, siguin contractades, hauran de respondran a plecs de condicions exigents en els quals s’incorporaran criteris ètics. En qualsevol cas es revisarà el grau de compliment dels plecs de condicions per part de les empreses que en l’actualitat realitzen aquestes tasques.
  • L’Ajuntament és un agent econòmic per si mateix i ha de ser, sobretot, un agent dinamitzador i col•laborador amb els agents econòmics de la ciutat, tot estimulant i facilitant l’empenta de la iniciativa privada en la creació de llocs de treball. És necessari generar polítiques de suport real i efectiu al comerç i als sectors productius de la ciutat, especialment al sector agroalimentari.
  • L’Ajuntament promourà el cooperativisme, tant pel que fa a l’àmbit professional, de consum o d’habitatge.
  • Resulta imprescindible reduir, clarificar i accelerar els tràmits administratius.
  • Cal accelerar el pagament de proveïdors, la majoria petit empresaris que pateixen per fer front a les seues despeses per causa dels deutes que hi té contrets la Paeria.
  • En l’ús dels seus propis recursos, la Paeria adoptarà criteris ètics i de bé comú, tant a l’hora de determinar les empreses i entitats amb què treballarà (banca, energia, proveïdors…) com en el suport específic que rebin empreses i entitats concretes. La sostenibilitat, el respecte a les persones, la cura del medi ambient, l’esperit del cooperativisme… no poden ser simples ornaments publicitaris sinó línies d’actuació afavorides des dels poders públics.
  • Es facilitarà que la ciutadania analitzi el deute de l’Ajuntament i, fins i tot, que reclami judicialment la responsabilitat de la part del deute adquirit per equips de govern anteriors que consideri il•legítima, és a dir, el deute contret sense cap benefici per a la ciutat.
  • Per a això, es permetrà que associacions com l’Auditoria Ciutadana del Deute puguin accedir a tota la informació necessària.
  • Si una auditoria ciutadana detectés indicis d’irregularitats, l’ajuntament els assistirà en la mesura del necessari perquè es puguin redactar informes amb validesa jurídica. En el cas de ser necessari, es contractarien serveis externs de consultoria per poder completar els informes jurídics sobre aquestes irregularitats.
  • Aquests informes no deuen ser només una denúncia pública, són la base per poder demandar la rescissió de contractes fraudulents o abusius que estiguin sagnant les arques i sol•licitar sancions i indemnitzacions a aquells que haguessin obrat indegudament.
  • El deute considerat il•legítim podrà ser declarat no assumible, i se n’hauran d’exigir responsabilitats a aquells que el van contreure.

 
Epígraf llar i important. No hi ha col•lisions directes entre propostes, però bé caldria clarificar més el tema del deute il•legítim i el seu impagament. Estem d’acord en el concepte? Estem d’acord en els mecanismes i criteris per establir-lo?

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest