Sense pressupost per a la pobresa més degradant

Posted on Posted in Notícies, Paeria.

Es coneix popularment com “Alberg”, però les entitats, en pro de la dignificació del terme, prefereixen anomenar-lo “recurs residencial”. L’abril de 2011 la Paeria anunciava, en boca de la regidora Maria Rosa Ball, la creació d’un consorci al costat del Bisbat, Cáritas i la Fundació Arrels-St Ignasi per treballar en xarxa cap a la reinserció social de les persones sense llar amb un nou recurs residencial digne que permetés la feina de les entitats.
Ball assegurava que, a mig termini, es construiria aquest nou recurs residencial, una infraestructura dotada amb una partida pressupostària de 600.000 euros per reformar l’antic Seminari Diocesà de la ciutat, ofert pel Bisbat per acollir el nou ‘Alberg’.

La Pía Almoina (s. XIV-XV) ubicada a la nau que actualment serveix d'entrada a la Seu Vella, fou una institució mil·lenària adreçada a atendre els més humils de la ciutat. Solidaritat i armonia social arrelades molt abans que aparegués la socialdemocràcia

La Pía Almoina (s. XIV-XV) fou una institució mil·lenària adreçada a atendre els més humils de la ciutat. Expressions de solidaritat i harmonia social prèvies a la socialdemocràcia


L’alegria de les entitats va tenir curta durada, ja que la Paeria es va fer enrera.“El pressupost de 600.000 euros no es va poder tenir. I vàrem seguir i seguim atenent els sense sostre a l’Hostal Àlex i a l’Alberg” (on actualment s’hi ubica el menjador social) argumenta la regidora de Benestar Social a Lleida, Montse Mínguez. La Paeria, on al 2012 acabava d’aterrar Josep Presseguer com a regidor de Benestar Social i Ocupació, va fer-se enrere d’aquesta inversió social sense cap altra explicació.
El canvi de plans de l’ajuntament trastoca la feina en xarxa que Arrels, el Bisbat i Càritas havien començat a forjar. “Cal primer l’equipament físic que és l’eix essencial perquè un bon treball conjunt sigui possible. L’allotjament actual de les persones en situació de sense llar (a la pensió Álex i a altres pensions i pisos) és millor que fa cinc anys però no és pas com a Arrels voldríem. No volem actuar com a consorci fins que estigui assegurada la peça clau que és l’allotjament” argumenta la directora de la Fundació Arrels-Sant Ignasi, Natàlia Méndez, que valora com a “ben feta” la tasca dels tècnics socials de l’ajuntament el darrer any, tant a la Pensió Álex, com en el treball de carrer. “Però queda molt espai per recórrer, com per exemple facilitar més l’empadronament i l’accés a medicació gratuïta per tothom” afegeix Méndez.

“En 7 o 8 anys de la crisi més llarga dels darrers temps haurem fet poca cosa en aquest tema, quan hauríem pogut millorar la qualitat de l’atenció a aquestes persones”

Les entitats del Consorci consideren un error que la Paeria eliminés del tot la partida dedicada al recurs residencial. “En lloc de deixar-la a zero, es podria haver optat per retallar només una part” opina el director a Lleida de Cáritas, Ramón Baró, qui creu primordial que Lleida disposi d’aquesta nova infraestructura perquè es pugui desenvolupar tot el treball en xarxa. En aquest punt, total coincidència amb la Fundació Arrels-St Ignasi, des d’on expliquen: “Les entitats vam aturar el procés perquè no ens creiem una dinàmica de treball en xarxa d’un projecte educatiu si no hi ha la infraestructura que ho ha de fer possible”.
L’aturada sobtada del nou alberg sembra el descontentament de les entitats amb l’administració local, i deixa molt tocada la tasca conjunta que des del Consorci s’havia aconseguit endegar, passant a una situació d’standby, a petició de les entitats. Cáritas considera que “Es podrien fer processos continus i complets, però l’ajuntament es cenyeix al que els obliga la llei: dormir i alimentar”. Baró també aclareix: “Volem atendre el nivell de pobresa més degradant, no pas criminalitzar cap administració”.
Una casa a Sant Sebastià
La Paeria manté l’aposta per subcontractar la Pensió Álex per acollir persones sense sostre i deixa una única porta oberta per a la possible construcció del nou alberg: la de “Villa Torregrossa”. Es tracta d’una finca deixada en herència per a beneficència fa més d’una dècada per una Lleidatana a Sant Sebastià, taxada en 955.641,97 € i que ja ha sortit a subhasta pública. “Sap greu que el recurs residencial depengui del mercat immobiliari ja que pensem que hauria de dependre d’una acció política” valora Ramón Baró, qui es pregunta també sobre si la Paeria es marca algun límit temporal “L’ajuntament esperarà sempre? Això no seria ètic i pensem que caldria establir un termini raonable [per vendre Villa Torregrossa]”. Davant la incertesa de trobar comprador per a la finca donostiarra en un moment com l’actual, el director de Cáritas a Lleida aposta per “explorar altres vies i no vincular-ho tot a aquesta herència”. Des de la Paeria, Montse Mínguez no parla de terminis i assegura que si no es ven el xalet “Es buscaran recursos d’altres fonts d’inversió. I mentre, s’atendrà les persones en els llocs actuals”.

“Sap greu que el recurs residencial depengui del mercat immobiliari ja que pensem que hauria de dependre d’una acció política. L’ajuntament esperarà sempre? Això no seria ètic i pensem que caldria establir un termini raonable”

Una possible alternativa
Les entitats esperen a endegar tota la tasca en xarxa quan es disposi de nou alberg, i aquest només serà realitat si es ven una casa taxada en prop d’un milió d’euros. Un escenari d’estancament enmig del qual acabem de saber que la Fundació de la Parròquia del Carme assumirà properament la gestió de l’alberg municipal. Així ho ha fet públic la Paeria a través del diari Segre, que explica en la seua edició del 4 de juny que és l’única oferta que s’ha presentat al concurs convocat per l’ajuntament per a la gestió del servei, i dóna per fet -esmentant fonts de la Paeria- que la fundació té previst mantenir l’alberg a la pensió Àlex, descartant l’opció de traslladar-lo a l’Hotel Segrià.
Aquesta opció, però, continua mantenint alguns dels déficits actuals: el servei es manté privatitzat, si bé gestionat per una entitat privada que ha estat promoguda des d’una parròquia, però no es relaciona directament amb un projecte social educatiu i d’inclusió, com es desitjava en el procés de creació del consorci. Per altra banda, caldrà veure com es desenvolupa el servei per a poder avaluar si respon a les necessitats de les persones, d’atenció, empoderament i creixement i qui es fa responsable d’aquests processos. De moment, cal restar a l’expectativa i desitjar que aquests canvis no consensuats no comportin un descens en les prestacions a les persones sense llar ni una renúncia amagada de responsabilitats municipals en aquest sentit, qui sap si amb la intenció final d’aparcar definitivament el nou recurs residencial.

cal restar a l’expectativa i desitjar que aquests canvis no consensuats no comportin un descens en les prestacions a les persones sense llar ni una renúncia amagada de responsabilitats municipals en aquest sentit, qui sap si amb la intenció final d’aparcar definitivament el nou recurs residencial

Malgrat la paràlisi actual i el descontentament de gran part dels integrants del Consorci, que consideren que han fallat les formes novament en l’adjudicació del servei a la Parròquia del Carme, la Paeria fa una gran valoració del treball en xarxa aconseguit. “Perquè esdevé un mecanisme excel·lent per l’optimització de recursos i l’aprofitament de les línies de treball i d’informació” segons Mínguez. Des de les entitats, Ramon Baró subratlla que l’aturada sine die de l’Alberg afecta la dignitat d’uns pocs que estan en situació molt greu. “En 7 o 8 anys de la crisi més llarga dels darrers temps haurem fet poca cosa en aquest tema, quan hauríem pogut millorar la qualitat de l’atenció a aquestes persones”. Com recorda la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social, una de les principals plataformes de treball en pobresa i exclusió social, “l’obligació de fer front a les necessitats és de les administracions. Les nostres entitats hi podem participar si rebem el finançament i suport adequats”.

Oscar Sisteré Saureu (membre de Grup Barnils a ponent)

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest