En unes setmanes farà 1 any que vaig decidir fer el pas d’entrar en política i presentar-me a les primàries obertes del Comúdelleida. De tant en tant encara trobo algú que em pregunta, encuriosit, per què vaig deixar la meva feina còmoda en el sector privat, de dilluns a divendres i de 8 a 3, per pujar en aquest vaixell carregat d’il·lusió, de canvi i d’esperança però també de responsabilitats, de moltes hores i de poca conciliació. La meva resposta sempre ha estat que crec fermament que la ciutadania s’ha d’implicar activament en la política, especialment en la municipal, on l’impacte és més directe. Hi sóc per canviar les coses i trencar amb la vella forma de fer política.
Han passat uns mesos i ara que tinc una mica de perspectiva m’adono que, irònicament, la frase que més he escoltat per part de companys i companyes d’altres partits als plens, a les comissions informatives i a les converses de passadissos és alguna cosa així com: “tranquil·la nena, que tu això encara no saps com va, però sempre s’ha fet així perquè és la tradició. Ja t’explicarem com funciona”. Ho entenc, no és res personal, és la resistència al canvi, la por al desconegut, al desequilibri de l’statu quo o al canvi de rol. La tradició de l’antiga política enfront la voluntat i la il·lusió per canviar la manera de fer les coses. Això és, una mica i en essència, el que ha vingut a fer el Comúdelleida. És, en gran mesura, el que estem intentant fer a la Paeria i a la Diputació: qüestionar i fiscalitzar però també construir, gestionar i complir.
Que si “les mocions sempre s’han votat per unanimitat perquè si no queda lleig”, que si “les subvencions sempre s’han repartit de manera directa”, que si “disculpa que t’hagi confós amb la nova becaria, és que normalment no hi ha polítiques que siguin noies i tan joves”, que si “per què no vens als actes si els escenaris sempre han estat plens de polítics”, que si “tu a qui t’has tirat per ser on ets?”… Reaccions d’una manera de fer política misògina i caduca enfront una nova manera de ser i de fer. Sovint aquesta nova manera de fer les coses rasca i ens obliga a totes a tornar a valorar en quina realitat estem instal·lats. En quin imaginari no es percep que una dona de 26 anys pugui formar part de la primera línia de la política local, de forma activa i més o menys crítica? No us enganyaré, és frustrant a vegades veure que el tempo polític i executiu no va a la velocitat d’aquesta voluntat de canvi.
Després de 7 mesos estic encara més convençuda que sí hi ha una altra manera de fer les coses: hem alliberat teulats i sòl municipal per instal·lar-hi energia fotovoltaica i hem eliminat la utilització d’ampolles i gots de plàstic d’un sol ús a totes les regidories. Hem reduït despesa supèrflua amb la supressió de les targetes de pàrquing de regidors i directius. Hem constituït 7 consells territorials i hem aturat el POUM que responia als interessos d’uns pocs. Hem fet passes en la lluita contra la corrupció portant a Fiscalia el Cas Banyetes. Però els petits canvis també són poderosos. El Comúdelleida gaudeix, per exemple, de tenir els serveis del local contractats amb companyies conscients i sostenibles: internet i telefonia, amb Som Connexió, cooperativa de consum sostenible en telecomunicacions; la llum amb Som Energia, cooperativa de producció i consum d’energies renovables; i la neteja del local amb La Troca, empresa d’inserció laboral socialment responsable que col•labora amb persones amb dificultats especials per trobar feina.
Hem vingut a canviar realitats i ningú va dir que seria fàcil, però també és ben cert que tinc la sort de saber-me envoltada de moltes persones sàvies que creuen, i em recorden cada dia, que val i valdrà molt la pena. A totes vosaltres, gràcies, seguirem treballant dur aquest 2020.
Elena Ferre
Regidora de Participació i Lluita contra la corrupció i diputada a la Diputació de Lleida
Imatge de Dana Tentis. Font: Pixabay
