Contínuament els partits de dreta d’aquest país pressionen perquè l’Estat apliqui amb urgència l’article 155 de la constitució als catalans, però res diuen d’aplicar l’article 1 de la Carta Magna que diu: “España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”. I, casualment, la Comissió Europea no fa gaires dies va anunciar que Espanya és un dels països amb més desigualtat de la Unió Europea. Res diuen del compliment amb urgència d’aquest article que és el primer del text, el més fàcil de trobar, perquè no cal buscar-lo enmig de tot l’articulat.
O l’article 14 que diu: “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”. Però multitud d’indicadors posen de manifest la clara discriminació de la dona en pràcticament tots els àmbits, fins i tot la mateixa Carta Magna en el seu article 57.1 fa una discriminació clara de la dona en la successió de cap d’estat, que per descomptat ha de ser Borbó.
O l’article 20 que diu: “Se reconocen y protegen los derechos a la libertad de expresión o a la creación literaria y artística, entre otros”. Però amb la Llei de Protecció de seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) o les últimes reformes del Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal es carreguen de cop l’article, que ho diguin als artistes que estant enjudiciats o fora del país per no ser empresonats.
O l’article 31 que diu: “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio”. Tampoc es compleix, ni les grans corporacions empresarials paguen proporcionalment als beneficis que obtenen ni les petites i mitjanes paguen menys impostos, ni les grans fortunes paguen proporcionalment més ni les classes mitjanes i baixes paguen menys. Un altre cop s’incompleixen sistemàticament els principis d’igualtat i progressivitat.
O l’article 35 que diu: “Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia”. L’incompliment d’aquest article, penso que no cal comentar-lo, tothom coneixem amics o familiars que o no treballen o treballen a precari.
O l’article 47 que diu: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”. Sense comentaris, 580.000 espanyols estan atrapats amb unes hipoteques que valen més que els seus habitatges, i a banda es produeixen 187 desnonaments diaris.
O l’article 48 que diu: “Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural”. Ara bé, segons Eurostat, la taxa d’atur entre els joves de fins a 20 anys és del 50,5%, segons l’última EPA. Novament s’incompleix un dels articles més necessaris pel desenvolupament com a país modern.
O l’article 50 que diu: “Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad”. Però l’hemeroteca és tossuda, perquè les dues reformes recents del sistema de pensions, del Zapatero (PSOE) al 2011 i la de Rajoy (PP) al 2013 han reduït els drets dels pensionistes i han minvat el seu poder adquisitiu abocant a la pobresa més extrema molts treballadors que han esdevingut pensionistes i que van fer un gran esforç per fer surar el país en temps de la postguerra civil.
O l’article 51 que diu: “Los poderes públicos garantizarán la defensa de los consumidores y usuarios, protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos de los mismos”. Un altre cop l’hemeroteca posa al descobert el flagrant incompliment de la Carta Magna i podríem posar uns quants exemples ben significatius: Des de l’oli de colza adulterat, al dieselgate, des de les clàusules sòl a les preferents- o bé, de restriccions al lliure mercat o a la lliure competència per part d’alguns oligopolis: la llum, els carburants, la telefonia, etc.
Desafortunadament els nostres polítics de la caverna no parlen mai del compliment de tot l’articulat constitucional, poc els importa la gent, tot plegat sembla que utilitzar la Carta Magna per destruir l’enemic polític, és la seva única raó.
Francesc Beà Bessó
