La ciutadania i el teixit econòmic de Lleida estan patint les conseqüències devastadores d’un confinament resultat de la inacció del Govern de la Generalitat, un govern que s’ha evidenciat incapaç de gestionar la salut de la població, i que comença a mostrar també incapacitat per actuar davant la crisi econòmica que tenim a sobre. Un Govern que sembla no haver aprés res dels mesos de confinament, de la importància de donar una resposta efectiva als brots des del primer moment. El que fins ara ha estat una gestió inexistent passa a ser una gestió temerària davant les xifres de la pandèmia.
Aquestes setmanes recollim les conseqüències del dèficit pressupostari de la Salut, més evident encara a Lleida, amb mancances imperdonables com la falta d’inversió pública per disposar d’un sistema de vigilància i detecció de casos que faciliti l’aïllament precoç i evitar la transmissió.
I a la manca d’inversió s’hi ha sumat la incapacitat d’uns dirigents polítics que han fallat, no han sabut rectificar i ni tan sols han sabut informar a la ciutadania, tractant-la com a subjecte adult, sinó que han preferit culpabilitzar-la i fer-la responsable de tot el que passa. I que, per reblar-ho, han optat per no demanar suport a altres institucions quan la situació ja s’havia desbordat.
La inacció també s’ha fet evident en els quadres de comandament polític al territori lleidatà, el delegat del Govern a Lleida Ramon Farré i la gerent de la Regió Sanitària Lleida, Divina Farreny, no han sabut reaccionar davant les omissions de la Generalitat, ni posar la defensa de la ciutadania per davant de qualsevol altre interès. La inacció del govern autonòmic i dels seus representants ha augmentat la càrrega sobre els ajuntaments del Segrià, especialment els dels 8 municipis confinats, que no tenim ni totes les competències ni els recursos per gestionar aquesta crisi sanitària i econòmica.
El Govern, que ni tan sols ha assumit les responsabilitats per la gestió de les residències durant l’anterior confinament, tampoc explica ara per què manté un nombre de rastrejadors del tot insuficient o per què no reforça l’operatiu de control i seguiment epidemiològic als CAP i hospitals com requereix la situació i com demanen amb insistència els professionals.
El resultat és el descontrol de la pandèmia, que porta a que la gent de Lleida que sospita que pot estar infectada hagi de buscar-se la vida per a fer-se la prova, costejant -qui s’ho pugui permetre- els 150 euros que costa en una clínica privada. I que les pròpies persones infectades o sospitoses hagin de trucar a tothom amb qui han tingut contacte perquè la Generalitat no assumeix aquest seguiment. Vergonyós i impropi d’una societat que es vulgui dir avançada. Exigim de nou recursos i transparència per a que la ciutadania tingui totes les explicacions pendents que s’estan acumulant.
La incapacitat mostrada pel govern ha de servir per donar el paper que pertoca als especialistes en salut, tècnics i epidemiòlegs. La situació obliga a que siguin professionals autoritzats i reconeguts els que assumeixin el lideratge de la gestió de la crisi, garantint la presa de decisions amb un rigorós caràcter tècnic i facilitant-los els recursos que siguin necessaris per atendre la crisi sanitària.
Des del nostre espai polític hem fet propostes i hem demanat respostes i una actuació diligent que en cap moment han arribat. Per prudència i responsabilitat, ens hem mossegat la llengua públicament a l’espera que les autoritats competents tiressin endavant les mesures urgents imprescindibles. Però, malgrat l’emergència sanitària, les mesures concretes s’han anat ajornant, i la Generalitat ha mostrat una inacció vergonyant i intolerable. Igual d’inadmissible que el paper (inexistent) de la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, i del subdelegat del govern, José Crespín, que s’estan mirant l’incendi sense actuar. Recordem als representants de l’Estat al nostre territori que la gent de Lleida també mereixem tenir garantits els serveis necessaris, i que des del seu paper de servidors públics els correspon treballar incansablement per això. Demanem, doncs, corresponsabilitat i un paper actiu de totes les administracions, estat inclòs, per aportar les solucions que la ciutadania necessita.
La responsabilitat té tots aquests noms. Senyor Torra, va fallar i continua fallant, i no ens queda cap esperança ni ens queda temps per comprovar si és capaç que això pugui canviar. Deixi la gestió als especialistes i tècnics. Dotin la gestió d’aquesta crisi sanitària i econòmica amb recursos urgents, proporcionals a la gravetat de la situació, i si no poden, demanin ajut per tenir aquests recursos amb urgència, perquè Lleida i el Segrià ens ofeguem.
Quatre milions d’euros per al comerç pot ser un gest de cara a la galeria però serveix de poc al nostre teixit comercial, que perd molt més en una sola setmana. Molts han hagut de tancar i altres estan en perill de fer-ho de manera imminent. Comerços, hostaleria, Pimes i autònoms de Lleida requereixen ajuts directes urgents per part de totes les administracions. Els exigim que aquesta vegada no fallin, perquè ens hi va el futur.
Ramon Farré i Divina Farreny (imatge de consalud.es)
Cunillera i Crespín (imatge de Lleidacom)
