El manifest del Comú de Lleida del 2013 comença així:
“En democràcia no hi pot haver més origen del poder ni més destinació del seu exercici que la voluntat i les necessitats de la ciutadania”.
Des de llavors, s’ha parlat molt, s’ha escrit molt i s’ha fet molt per a que el diumenge 24 de maig de 2015, una agrupació d’electors aconseguís 3.787 vots en unes eleccions municipals a Lleida.
Hem gastat molta saliva i altres, molta tinta, al voltant de la paraula confluència. El Comú va néixer amb aquesta voluntat. El 3 de juliol de 2014, el Comú va convidar a una taula de partits polítics a ERC, ICV, EUiA, Procés Constituent, Nova Esquerra, Podem, CUP i Pirates de Catalunya. No va quallar, i cadascú sap què ha de col·locar en el seu deure i en el seu haver.
Durant la campanya electoral 8 vam ser les candidatures habitualment trucades a les taules de debat organitzades per diferents entitats de la ciutat, encara que finalment van ser 7 les que van passar pels platós televisius. Mentre que els electors de Lleida van tenir 12 candidatures polítiques per triar a les eleccions, ELS VOTS i la llei d’Hont en va deixar passar a només 7. Tot i el sedàs, ni més ni menys que el 92% dels escassos 51.000 votants tenen representació en aquesta nova corporació.
En canvi, mirem amb preocupació la dada de participació. I amb preocupació assistim avui a la investidura d’Àngel Ros Domingo com Paer en Cap d’aquesta corporació amb només un quart dels vots com a suport a la candidatura que encapçalava.
Avui assistim a la seva investidura, Sr Ros, perquè és legal i perquè és legítima. Perquè no hi ha suma alternativa ideològicament coherent, encara que sense el sedàs del 5% estaríem parlant d’un altra manera. Ni a la societat lleidatana ni en aquest consistori té vostè un suport majoritari, i haurà d’aprendre a treballar d’una altra manera, com d’altra banda també haurem d’aprendre els altres grups, els més experimentats i els més novells, si volem fer realitat la voluntat de canvi que ha expressat la ciutadania.
No hem donat suport a la seva investidura, Sr. Ros. Mirarem al futur, com vostè ens ha demanat. Tenim 4 anys per davant. Però no podem, no volem, oblidar el passat. Durant la campanya electoral tots, sense excepció, hem parlat d’assumptes socials, de regeneració institucional, de transparència, de participació. Què fàcil és parlar.
Però en el passat amb vostè o amb el PSC al capdavant d’aquesta institució, la participació ciutadana ha estat un “us consulto però jo ja faré el que em sembli”. La transparència, la de veritat, amb prou feines ha començat a treure el cap amb l’arribada dels funcionaris de les oficines d’Anticorrupció i Antifrau. Pel que fa a la regeneració, nosaltres parlem de 2 legislatures màximes al poder, mentre que vostè, desitja ser alcaldable al 2019.
¿I d’assumptes socials? Caldrà parlar de veritat d’assumptes socials, perquè la situació és realment d’emergència, perquè la societat ha presentat una ILP d’habitatge i pobresa energètica per aturar els desnonaments, perquè cal començar a multar, JA, pels pisos buits, perquè hi haurà famílies que aquest estiu que no podran encendre un ventilador, o les que aniran a una font pública, de les poques que estan obertes, a subministrar-se aigua potable. Perquè hi haurà famílies que no podran donar alimentació suficient als seus fills aquests dies sense el menjador escolar.
Mirarem al futur, sí, perquè hem vingut a treballar junts, però no barrejats. Un futur per abordar canvis i per buscar solució als molts problemes que vostès ens han deixat, per millorar la vida dels lleidatans i les lleidatanes, per generar il·lusions. Quan parlo de problemes no parlo d’herències rebudes abstractes, parlo de determinar quina part dels 250 milions de deute públic que acabaran aflorant és legítima, i decidir quant, i en quines condicions i terminis, plantegem el pagament. Parlo de serveis públics que es gestionen des de la lògica del benefici privat, i que l’ajuntament ha de recuperar amb criteris de bé comú. Parlo d’haver de declarar persona non grata en aquesta ciutat al conseller que proposa privatitzar la sanitat mitjançant el Consorci Sanitari de les Terres de Lleida, encara que sabem que no comptarem per a això amb CiU, però comptarem amb altres.
El Comú de Lleida lleva en su ADN la búsqueda de consensos, la transparencia como cualidad, la participación ciudadana como metodología, no como limosna, el bien común como regla, no como excepción.
Lleidatans, lleidatanes, us hem ofert entrar amb nosaltres a la Paeria, perquè Totes som Comú, i amb nosaltres heu entrat. Ara el Comú ja és molt més que una bella aventura, encara que segueix sent-ho. Ara el Comú de Lleida és una responsabilitat. Amb qui ens ha votat i també, amb qui no ho ha fet. En complir amb aquesta responsabilitat empenyorem la nostra paraula. Durant 4 anys, braç a braç amb les altres forces polítiques quan sigui possible, proposant alternatives, fiscalitzant, denunciant, quan sigui necessari. Després, com ja hem fet, tornarem a demanar el permís de la ciutadania, o el seu aval, per continuar treballant per la ciutat. Però ara el que toca és començar a treballar ja. A això ens comprometem. Per això demanem el vostre compromís.
Perquè tot és possible si ho fem entre tots i totes.