Quan vam posar al nostre programa electoral “retre comptes a la ciutadania” no ho vam fer per omplir unes línies, sinó perquè pensem que és una obligació de tots els que hem estat escollits per servir al poble. Per això hem recollit la nostra tasca en una memòria a l’equador del mandat, que podeu consultar a comudelleida.cat/memoriaequador.
No ho hem fet soles, però sí que hem contribuït de manera important a posar fi al nostre particular oasi lleidatà, on el PSC havia aconseguit esmorteir les crítiques i fer passar per “la manera de sempre de fer les coses” unes pràctiques que ara es van revelant públicament com a ineficients, poc transparents, poc justes, que tendeixen a afavorir sempre els mateixos i frenen el desenvolupament innovador de la ciutat. Valorem que la nostra tasca d’oposició a l’ajuntament, al carrer, a les xarxes socials, ha trencat molts silencis, ha posat llum en l’opacitat de la gestió econòmica de l’ajuntament, ha posat fi al deixar fer sense control a uns governants malacostumats després de tants anys a la institució i a la vora dels poders econòmics. Durant aquests 2 anys hem aprés com funcionen les coses i pensem que hem contribuït a aproximar una mica més la política a la ciutadania. Fem una valoració positiva de la decisió de presentar-nos com a agrupació d’electors.
Per valorar el grau de compliment del nostre programa electoral és indispensable considerar que amb només dos regidors de 27, la nostra incidència en l’acció de govern, aquella que té més efectes sobre la ciutadania, no ha pogut ser molta. Però sí que podem presentar un balanç de la nostra tasca com a oposició i com un nou actor polític que també ha fet propostes i ha influït. Per endavant el nostre reconeixement i agraïment a tothom que ha fet possible aquest treball col·lectiu que ens ha permès assolir tot el que ara enumerem.
Hem aprés molt, i hem avançat en transparència
Nouvinguts a la política, hem aprés sobre el funcionament intern i les dinàmiques de l’ajuntament, sobre la legislació, sobre el que implica la gestió diària, sobre els problemes que té la nostra ciutat i la nostra administració municipal i també sobre el que funciona bé, sobre els límits a l’autonomia municipal i sobre els límits de la política partidista. Un aprenentatge que hem intentat compartir de forma oberta. Especialment enriquidores han estat les nombroses reunions que hem pogut mantindre amb entitats diverses de la ciutat.
Dels nostres tres eixos programàtics, bé comú, transparència i participació, el de transparència potser és en el que hem avançat més. Per convicció –la transparència és un requisit previ per a la participació, per a formes de govern més eficient, que reverteixin en el bé comú. I perquè és un àmbit on es pot incidir encara que sigui sense capacitat de govern. Junt amb altres grups vam aconseguir que el cartipàs municipal contemplés una nova comissió de transparència, tot i que ha tingut uns resultats limitats. Més útil ha estat la Comissió de Garanties de la Informació Pública (GAIP), organisme de la Generalitat al que hem hagut de recórrer en múltiples ocasions per aconseguir informació que l’ajuntament era reticent a facilitar i que en diversos casos encara esperem. I s’ha fet també molta feina de revisió de decrets municipals, contractes públics i documentació diversa, que ens ha permès fer pública informació que considerem molt rellevant: quina és la contractació pública que fa l’ajuntament i amb qui; la despesa en bestretes de caixa; la composició de l’endeutament de la Paeria; detalls dels contractes de serveis públics com el de radars i el seu seguiment, entre els principals. En aquest àmbit també val la pena recordar l’informe que vam fer sobre el grau de compliment per part de la Paeria de les obligacions que fixa la Llei de Transparència i que, si més no, ha servit per que el propi equip de govern hagi posat en marxa una revisió.
La gestió dels béns comuns i les garanties d’una vida digna
Un eix estat central sobre el qual podem presentar pocs resultats concrets en tant que la gestió dels béns comuns i l’acció municipal per garantir l’accés a vida digna dels veïns i veïnes de Lleida requereix una capacitat de govern que no tenim. En aquest àmbit, per tant, la nostra acció s’ha adreçat a posar en l’agenda pública aquestes qüestions, a insistir en comissions informatives, plens, passadissos, jornades, carrer… en propostes per millorar i en crítiques a allò que ens semblava que no es fa prou bé.
Hem treballat intensament en el tema de l’Horta, amb la proposta de reglament d’usos de l’Horta, el banc municipal de terres o les millores en el tracte fiscal. Respecte la mobilitat a la ciutat, valorem molt positivament la col·laboració amb treballadors del servei d’autobusos per fer una proposta per millorar les rutes i ampliar l’ús de l’autobús, sense encarir-ne el preu, que dissortadament l’equip de govern no ha tingut en compte, com tant sovint passa amb les propostes de l’oposició.
En quant als serveis públics, la nostra acció ha anat encaminada al control i denúncia d’un model de prestació privada dels serveis públics, que ha estat característica dels governs del PSC i que hem vist que resulta cara i ineficient per a la ciutadania. L’anàlisi dels contractes de gestió dels radars i de l’aigua ens han permés denunciar els incompliments de contracte, en un cas, i el perjudici econòmic per a la ciutadania, en el segon. I, junt amb ERC i la Crida, hem posat sobre la taula el debat de la remunicipalització. Hem defensat un model comercial de proximitat, que no menystingui el petit i mitjà comerç i que sigui fruit d’un debat obert on el sector pugui dir la seua i ser escoltat.
Tot i que l’equip de govern de PSC, C’s i PP ha tombat la major part de les nostres propostes per avançar en la reducció de les desigualtats, pensem que la nostra acció sí que ha estat útil per posar més pressió al govern, denunciar limitacions en la seva acció i posar en l’agenda pública greus problemes de pobresa a Lleida. Propostes sobre pobresa energètica, atenció a temporers, bonificacions fiscals, programes d’ajut, beques menjador, atenció a dones maltractades, polítiques d’igualtat… Acció als barris per donar a conèixer els drets socials bàsics, com l’habitatge o l’educació. No podem estar satisfetes en quant que no hem aconseguit un canvi real en les polítiques socials de l’equip de govern, però sí que és un àmbit a què hem dedicat i dedicarem molts esforços sumant tota l’acció de la societat civil i d’altres grups polítics.
Més participació ciutadana en la política municipal
Hem contribuït des de diferents fronts a augmentar la participació ciutadana en els afers comuns. Des de les nostres assemblees i grups de treball oberts, on s’ha anat incorporant gent disposada a dedicar una mica del seu temps a la política municipal; a les assemblees que hem anat fent a tots els barris, per recollir propostes, recolzar l’activisme del veïnat i compartir informació; a la participació i difusió d’altres plataformes de reivindicació política.
Junt amb altres grups polítics, vam aconseguir introduir al cartipàs la possibilitat que les entitats ciutadanes poguessin presentar mocions al ple municipal. Vam presentar esmenes als pressupostos per introduir pressupostos participatius, esmenes que van ser rebutjades però que han contribuït a posar sobre la taula aquesta opció i a que finalment l’ajuntament posés en marxa una proposta en aquesta línia, tot i que ens sembla insuficient.
En conclusió, considerem que hem complert amb bona part del programa electoral amb el qual ens vam presentar al 2015, i la planificació en obert del calendari 2017 que a partir d’ara fem pública ens ha de permetre endinsar-nos en el compliment de la part restant. Apostem per la política col·laborativa per facilitar la participació en l’articulació de les nostres propostes polítiques. Hi tindran cabuda totes les vostres crítiques i valoracions per seguir aprenent.
Memòria Comú 2015-2017 (pdf)
En confluència amb
