El Comú de Lleida, conjuntament amb ERC-Avancem i la Crida x Lleida considerem que és necessari aturar el procés de licitació del servei per a la direcció i la gestió artística de les arts escèniques municipals de la ciutat per poder així, tots plegats, treballar en una nova proposta construïda des de la responsabilitat i el rigor.
Són uns plecs que no responen als seus objectius ja que, com ha remarcat el representant del Comú de Lleida, Alfred Sesma, “Aquests plecs inviten a preparar un projecte sense bases argumentals sòlides, sense valorar el currículum i a cegues, sense saber si hi haurà un jurat qualificat”. Sesma conclou: “Pel bé de la ciutat, pel bé de la cultura i del teatre de la nostra ciutat pensem que cal aturar aquest procés perquè comporta un greu risc de desculturalització”.
Tant Sesma com els representants d’ERC-Avancem i la Crida han sintetitzat els motius per aturar el procés de licitació en aquests punts:
- La responsabilitat de l’Ajuntament és vetllar per a que l’oferta pública de cultura a la ciutat atengui a la voluntat popular expressada en les urnes, sigui de qualitat, regida per criteris de servei públic, independent i ben gestionada. La direcció i gestió artística dels teatres de la ciutat que surt publicada al BOP del dilluns 4 d’abril de 2016, a través del Servei de Contractació de l’Ajuntament de Lleida, contradiu cada un d’aquests punts.
- Contradiu també el cartipàs on s’estipula que la direcció d’arts escèniques s’ha de fer a través d’un contracte de treball i no en forma de licitació d’un servei, i on hi figura explícitament el nomenament d’un director/a del Teatre Municipal de l’Escorxador, alhora que anteposa els interessos empresarials i comercials als de servei públic.
- El fet que sigui una licitació fa que la persona candidata hagi de ser autònoma o bé una empresa, amb la qual cosa s’obre la porta a la programació gestionada per una empresa o una unió. És molt difícil que cap professional independent pugui fer front a algunes exigències d’aquesta licitació (com ara oferir una garantia del 5% del pressupost licitat, tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi mínim 600.000 €).
- Renuncia a la qualitat en plantejar criteris de valoració de les propostes poc clars i mecanismes totalment opacs. En els plecs no es considera el currículum dels postulants com un factor avaluable i no s’indica el perfil ni les característiques del jurat. No es té en compte la qualitat professional i no es defineix un criteri transparent d’avaluació. Hi ha cap garantia que no seran empreses distribuïdores i productores d’esdeveniments d’oci les qui acabin dissenyant la programació escènica de la ciutat amb els mateixos espectacles que distribueixen i prioritzant exclusivament el seu interès comercial?
- Bloqueja la independència en la seva gestió en supeditar qualsevol decisió artística i de gestió a la única voluntat política de l’equip de govern. Els plecs demanen la presentació d’un projecte artístic i econòmic i s’afirma que aquest serà una peça imprescindible en el procés d’avaluació. Però observem que tot això perd el valor quan en el Plec hi diu: «ACLARIMENT: Aquest document únicament servirà als efectes de la valoració dels criteris de valoració subjectes a judici de valor. L’Ajuntament de Lleida no resta obligat a executar el Projecte artístic i de gestió presentat pel licitador.»
- Renuncia a qualsevol opció de cooperació i debat amb les altres forces polítiques i les entitats de la ciutat en plantejar l’assignació d’aquest càrrec via licitació d’un servei en lloc de fer-ho a través d’un contracte de treball. D’entrada, això va provocar que el dia que s’anunciava a la Comissió de Cultura (16 de març de 2016), no se’n poguessin votar els plecs, de fet, ni tan sols s’hi van poder fer aportacions. No hi va haver debat, ni intercanvi d’opinions, ni suggeriments; per tant, tampoc s’hi van incorporar, a aquests plecs, cap de les propostes dels grups municipals ni del sector.
- A més, s’invalida que una decisió tan transcendent com la direcció i programació de les arts escèniques de la ciutat passi pel Ple. Potser oblidem que es tracta d’una plaça important, que mereixeria cert debat i reflexió, en una ciutat on el teatre és un dels sectors culturals més vius, amb una desena de companyies professionals de reconegut prestigi arreu, amb una forta presència de grups lleidatans a l’Associació de Companyies Professionals de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya (la presidència i la gerència de la qual són a Lleida), a més de la Fira de Titelles, de les més importants de l’Estat, i un ingent número d’entitats i associacions amb activitat escènica a la ciutat.
