A la Junta de Portaveus celebrada abans del ple alguns grups hem demanat intervindre entenent que en l’adéu a un alcalde s’esqueia que tots els grups poguessin fer la valoració política que consideressin. Però no se’ns ha permès parlar. Per això reproduïm aquí el que us volíem dir
Ribes i Ros darrer ple
Discurs del Comú de Lleida en l’adéu a Ros
Sr. Ros… Li desitgem que li vagi molt bé, de debò.
Però no amagarem la nostra alegria de que marxi d’una vegada. Que acabi la seva etapa.
Hem fet un exercici d’intentar veure allò positiu del seu llegat, i sí… el últims 14 anys a Lleida han passat moltes coses i la ciutat ha millorat en molts aspectes.
Per exemple… El cobriment de les vies que va permetre connectar la ciutat, evitar morts i generar un nou espai públic. Malgrat que no és tot l’acollidor que podria haver estat, amb més ombra i més espais de joc. I malgrat l’immens deute bancari que la gestió d’aquesta obra ens va deixar.
O les escoles bressol, que s’han mantingut, amb un excel·lent projecte educatiu, malgrat que la Generalitat va abandonar el seu finançament. Però es podrien haver fet més assequibles, o cobrir les demandes reals d’alguns barris com Cappont.
O la construcció de ponts i passarel·les sobre el Segre. Però ens podríem haver estalviat molts milions d’euros amb dissenys més funcionals.
O també és de destacar que s’hagin recollit les escombraries durant tots aquests anys. Però Lleida podria haver estat més neta, podria haver reciclat molt més i ens podríem haver estalviat molts milions d’euros si haguéssim fet un seguiment acurat del servei.
És important fer notar que efectivament ha arribat aigua potable a les cases. Però podríem haver estalviat molts milions d’euros si haguéssim gestionat el contracte de l’aigua pensant en l’interès dels veïns de Lleida i no en el els beneficis d’Aqualia. Sense anar més lluny, ara el servei de l’aigua podria ser públic i costar-nos menys de la meitat. O podríem haver renovat molts més trams de la xarxa d’aigua. O haver eliminat el plom de Sucs fa molts anys…
I també és important reconèixer que els autobusos han donat un servei públic importantíssim. Però podria ser molt més eficient, amb millor servei i recorreguts, i ens podríem haver estalviat milions d’euros anuals. O podríem tenir unes cotxeres noves només fent complir les millores que l’empresa va ofertar per guanyar el contracte.
Sí, també hem de reconèixer que els serveis socials municipals han ajudat a moltes famílies, malgrat la falta de recursos i personal crònica. Malgrat la falta de resposta davant de la crisi o de la desintegració i caos intern al que l’ha sotmès aquest últim mandat. Sí, malgrat tot això, els nostres treballadors i treballadores socials han fet i fan una feina magnífica. Amb el que poden i com poden. Però magnífica.
És també un llegat que cal reconèixer el fet que hagi aconseguit que la ciutadania de Lleida s’hagi organitzat i hagi decidit plantar cara a la seva gestió. Que hagi aconseguit focalitzar com ningú el desig general perquè marxi d’una vegada.
I és d’agrair-li el fet que amb la cirereta del partís del seu llegat, el POUM, hagin sigut vostès tan sapastres i a més s’hagin saltat els tràmits legals. Així ens concedeix l’oportunitat de tombar el seu POUM i repensar entre totes com transformem Lleida realment en la ciutat que desitgem, per viure i per deixar a les futures generacions.
Miri… he intentat tenir un to positiu tota l’estona. Però amb l’1 d’Octubre no me n’he sortit. Perquè no hi ha per on agafar-ho. La seva actuació lamentable, el no haver defensat als seus conciutadans quan tocava. Davant d’una agressió sense precedents els últims anys. Amb centenars de ferits i destrosses en desenes col·legis i edificis públics. La seva incapacitat d’entendre que, per damunt d’ideologies i partidismes, vostè aquell dia era l’alcalde.
Però sí, li diré que estem molts contents, molt contents de que marxi perquè Lleida començarà a canviar a partir d’ara. Ara Lleida comença a ser molt millor.
Quan la gent del Comú de Lleida ens vam organitzar i vam entrar a la Paeria vam contribuir a canviar la forma de fer política en aquesta ciutat. Hem explicat moltes coses a la gent de Lleida.
Ara sabem que fa dècades que podríem estar pagant un IBI més barat i que els grans valors cadastrals podrien pagar la diferència, com passa a quasi tot arreu.
Ara sabem que podríem haver reduït el deute municipal. I també sabem com fer-ho, com han fet la majoria dels municipis, en comptes d’augmentar-ho en 12 milions en 5 anys, com ha fet vostè.
Ara sabem en què s’han gastat vostès els diners dels nostres impostos. I sabem que hi ha un altra manera de fer-ho, sabem de l’enorme potencial que té contractar pensant en desenvolupar l’economia de la ciutat, pensant en potenciar els beneficis socials. I ho sabem en certa forma gràcies a vostè, veient la quantitat de diners que ha malmès contractant pensant només en alimentar les butxaques dels de sempre.
I sí, hem aprés molt de la seva gestió. Ara sabem el que no hem de fer, tenim més clar que mai les enormes potencialitats que té aquesta ciutat si es treballa pel bé comú. Sabem més que mai que els beneficiaris de l’acció política han de ser les persones, i sabem que Lleida pot tenir un futur esperançador.
No són paraules. Són fets que han demostrat altres ciutats del canvi que ja han reduït el deute municipal, multiplicat la despesa social, millorant l’urbanisme i la mobilitat, activant l’economia, o defensant el dret a l’habitatge i el dret dels veïns a gaudir dels seus barris i de la seva ciutat. Durant aquests anys en què hem aprés tant de vostè, també hem aprés molt bé el que podem fer a partir d’ara.
Bon viatge sr. Ros. Esperem que algun dia expliqui a la gent de Lleida per què prefereix ser ambaixador a Andorra que alcalde a la nostra ciutat. S’acaba la seva etapa com a paer en cap. Deixa la ciutat. Torni quan vulgui, de ben segur que la trobarà millor que com la va deixar. Afortunadament les ciutats sobreviuen i els mals governants s’obliden.
Discurs del Comú de Lleida al ple de renúncia de Ros (que no se’ns ha permès llegir)
