El 24 de maig, per primer cop una agrupació d’electors entrava a la Paeria. Nouvinguts al món de la política institucional, sense cap estructura de partit al darrera, aquests primers mesos han estat de descoberta i adaptació. Han estat mesos, sobretot, de molta feina i moltes ganes; i també de les primeres frustracions.
Molta feina. Gran part de la feina ha estat dedicada a revisar els 3.784 decrets d’alcaldia.
Hem tingut poc temps per llegir-los (l’alcalde, contravenint les normes, només els passa als grups 4 dies abans del ple), però ho hem fet i hem formulat 47 preguntes sobre contractes i decisions que no enteníem i no semblaven justificades. Molts són contractes petits, però entenem que els grups municipals estan per controlar com es gasta fins l’últim cèntim dels nostres impostos, cosa que sembla que no era costum (de fet, la sorpresa va ser general quan al primer ple el Comú va començar a fer preguntes sobre els decrets).
Més feina. Hem començat a demanar informació sobre els comptes de l’ajuntament, sobre l’endeutament i la gestió dels serveis públics. Tampoc està sent fàcil obtenir i processar tota aquesta informació, però el que anem veient ens parla d’un ajuntament sobreendeutat, amb operacions de finançament poc clares i molt cares, i amb una comptabilitat entre ajuntament, consorcis, fundacions i organismes autònoms que sembla amagar operacions si més no discutibles, com també està denunciant la Crida.
Les primeres frustracions. L’acord entre PSC, C’s i PP per a l’aprovació del cartipàs municipal s’està revelant com un pacte per mantenir l’statu quo a l’ajuntament en els aspectes més bàsics, sovint comptant també amb l’abstenció de CiU. Els vots o l’abstenció d’aquests grups han validat la gestió econòmica de l’ajuntament, han barrat el pas al qüestionament del deute, han tombat les propostes per afavorir l’economia cooperativa i el programari lliure, han fet que Lleida sigui l’única capital catalana que no està a la Xarxa de ciutats refugi…
100 dies ens han servit per constatar que l’equip de govern no ha acabat d’entendre o no ha acabat de pair el canvi a la Paeria. La pluralitat sembla que els és més una molèstia que no pas una oportunitat de millorar la política amb debat i diversitat de punts de vista. També hem trobat 100 dies perduts en matèria de polítiques socials. L’Ajuntament segueix sense aplicar l’ordenança sobre pisos buits, segueix sense multar cap banc, ha tornat a improvisar en el tema dels temporers malgrat que sembla que ara volen escoltar a tots els agents amb un treball col·lectiu per cercar les millors solucions: a veure si, per un cop, aquest equip de govern demostra tenir orelles.
Però seguim amb moltes ganes de treballar per una altra Lleida, d’acord amb els tres eixos del nostre programa. Participació: treballem en la reforma del reglament de participació, amb especial atenció als consells de barri. Transparència: des de la Comissió de Transparència, on hem estat els primers en ostentar la presidència, ens estem centrant en el tema del deute i els serveis públics. Bé comú: treballarem per a que l’ajuntament apliqui la ILP sobre habitatge i energia i per constituir una taula del tercer sector que abordi els greus problemes de pobresa a Lleida.
En els propers cent dies, i els que vinguin, esperem anar millorant la nostra feina, organitzar-nos millor, aprofitar el que anem aprenent, millorar la col·laboració amb altres grups polítics i, sobretot, amb totes les persones implicades, des de diferents àmbits, a canviar la política a Lleida en favor del bé comú.
Laura Bergés (Membre del Comú de Lleida)