El grup s’ha reunit amb representants de l’Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida, amb la vicepresidenta, Carme Monsó, i el tresorer, Leandro Sánchez, en una trobada amb la regidora del comúdelleida, Laura Bergés, i la integrant del grup, Helena Motos, per tractar la situació de l’atenció a l’ictus a les terres de Lleida i conèixer de primera mà la tasca de l’associació.
Durant la trobada s’ha posat en valor l’acord assolit pels Comuns amb el PSC per incorporar la prestació de cateterismes 24 hores a Lleida, una reivindicació de l’entitat per garantir l’equitat territorial i que les persones de Lleida tinguin els mateixos drets de recuperació i atenció que a Barcelona. “Sigui a través dels pressupostos o, si no hi ha pressupostos, mitjançant una modificació de crèdit, estarem atentes que es compleixi aquest acord i exigirem el seu compliment en qualsevol cas”, afegia la regidora del comúdelleida, Laura Bergés.
A la reunió també s’ha abordat la necessitat d’anar més enllà de l’atenció immediata i garantir un abordatge integral del postictus, tal com destacaven els representants d’AMILL. “Un ictus no s’acaba a l’hospital. Comença una nova vida que sovint implica canvis profunds: adaptacions a la llar, suport psicològic, logopèdia… Tot això ha d’estar garantit des dels serveis públics”, afegia Helena Motos.
Des d’AMILL s’ha posat de manifest que actualment molts d’aquests serveis només es cobreixen durant un any, quan està demostrat que els processos de recuperació poden allargar-se com a mínim dos anys. També han denunciat la manca de suport psicològic tant per als pacients com per als seus familiars, així com la necessitat d’accelerar els circuits d’atenció i millorar la coordinació entre salut i serveis socials. L’associació, que també dona suport a infants afectats per ictus, desenvolupa una tasca clau suplint mancances del sistema públic, especialment en l’accés a teràpies essencials.
El grup ha reiterat el seu compromís per portar aquestes demandes als diferents departaments i per continuar treballant perquè la despesa sanitària garanteixi una atenció igualitària al territori, especialment en aquest tipus de malaltia. En aquest sentit, també s’ha assenyalat la necessitat de fer atractiu el territori per als professionals especialitzats, facilitant la seva formació i estabilitat laboral. Finalment, s’ha coincidit en la importància d’establir protocols clars i circuits ràpids d’atenció, tant en la fase aguda com en el postictus, per garantir una millor qualitat de vida per a les persones afectades i, alhora, una major eficiència del sistema públic.
