L’Ajuntament de Lleida té un deute de 1.273 euros/habitant, el triple de la mitjana dels municipis catalans, que és de 425 €/habitant, i considerablement superior a la mitjana dels municipis de més de 100.000 habitants, que és de 563 €/habitant.
L’equip de govern municipal ha fet públic aquest matí l’informe econòmic i financer de l’Ajuntament de Lleida, en una roda de premsa on hi eren presents l’alcalde Miquel Pueyo i els Tinents d’Alcalde i portaveus dels Grups Municipals Sergi Talamonte, Antoni Postius i Jordina Freixanet. També hi era la regidora de Recursos Municipals i Hisenda, Montse Pifarré.
Així l’equip de govern ha comunicat a la ciutadania, en compliment del compromís electoral i com a exercici de transparència, els resultats de l’auditoria econòmica feta en els primers mesos d’aquest mandat 2019-2023. Aquest deute de 175 milions d’euros representa el 106,76% sobre els ingressos corrents, la qual cosa limita la capacitat per abordar noves inversions i obliga a romandre sota la tutela financera de la Generalitat per a noves operacions financeres.
L’objectiu del govern de la Paeria és recuperar l’equilibri econòmic.
“El deute és enorme. Ho intuíem. Però estem segurs que serem capaços de revertir la situació sense haver de retallar els drets dels ciutadans i sense generar més deute”, ha explicat l’alcalde, Miquel Pueyo. Com ho farem? Estalviant despeses supèrflues, sent escrupolosos amb la despesa, ajustant les partides pressupostàries, revisant les concessions i sent més exigents en els contractes de serveis. Pueyo també ha explicat que es descarta, d’entrada, un increment de taxes i impostos: cal ser més exigent i eficaç en la seva recaptació.
El nou Govern municipal s’ha trobat amb partides pressupostàries exhaurides al 90%, altres al 100% i fins i tot amb compromisos adquirits sense provisió de fons. L’equip de govern ha anunciat que totes les regidories han començat ja a fer una anàlisi de les despeses pendents i a planificar la manera de fer-les front.
El deute de 175 milions d’euros es la suma dels 82 milions corresponen a la Paeria, els 51,9 milions de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i els 41,17 milions del Parc Científic i Tecnològic (PCITAL). L’alcalde Miquel Pueyo ha assenyalat que malauradament les sospites que tenien sobre la situació de les finances municipals s’han vist confirmades i ha manifestat l’altíssima preocupació que això genera, ja que les conseqüències afectaran la gestió municipal i la capacitat inversora actual i futura. L’alcalde ha convidat a la resta de grups municipals a analitzar les dades i a afrontar plegades la situació econòmica, que ha qualificat de greu, però no de crítica.
“El que expliquem avui no va contra ningú. És un exercici de responsabilitat, transparència i un compromís amb la ciutadania, però les coses són com són”, ha dit.
La situació financera
La càrrega financera que l’Ajuntament de Lleida ha d’assumir l’any 2019 és de 33,7 milions d’euros, distribuïts de la següent manera:
- La Paeria ha de fer front a 11.489.639 euros, dels quals 9.300.000 són per amortitzar el deute i 2.230.933 per interessos.
- L’EMU (Empresa Municipal d’Urbanisme) ha de fer front a 6.700.000 €, dels quals 1.400.000 són per amortització i 1.500.000 per interessos. Els altres 3.800.000 € estan en procés de refinançament.
- El PCITAL ha de fer front aquest exercici a 15.400.000 €, dels quals 200.000 són per amortització i 200.000 per interessos. La resta, 15.000.000 € també estan en procés de refinançament, ja que no hi havia previsió al pressupost.
En resum, els 33,7 milions d’euros de despesa financera d’enguany corresponen a amortització de capital (10,9 milions), interessos (4,0 milions) i a la necessitat d’un nou refinançament per impossibilitat de fer-los-hi front, per manca de pressupost (18,8 milions).
Parc Científic i Tecnològic (PCITAL)
El deute del Parc Científic i Tecnològic és de 41.170.121 €, i aquest deute s’arrossega des de la posada en funcionament d’aquest equipament, ja que mai es va elaborar un Pla Econòmic que garantís el retorn dels préstecs. S’ha anat confiant en la recepció d’ajudes i subvencions per part de l’Administració central, acollint-se a diverses moratòries, que no s’han arribat a materialitzar.
En aquests moments, cal fer front a 15 milions d’euros, una part del pagament del deute que ha vençut, sense que hi hagi previsió pressupostària, la qual cosa obliga a un nou refinançament a llarg termini.
Malgrat això, el PCITAL és un equipament estratègic:
- Aporta llocs de treball a 1.450 persones, a través de diverses empreses, xifra que arriba fàcilment als 1.600 si afegim les visites i estudiants que rep el Turó.
- L’impacte econòmic a la ciutat ronda els 170 milions d’euros de facturació global.
- És un nucli de dinamització econòmic, amb capacitat de generar sinergies i col·laboracions.
Aquesta anàlisi dels comptes posa de manifest la viabilitat econòmica del PCITAL pel que fa al seu funcionament ordinari, ja que els ingressos estan en fase de creixement, encara que sigui de forma molt moderada.
Tots aquests factors aconsellen assumir el cost d’assegurar la continuïtat del PCITAL, per la qual cosa l’equip de Govern ha començat a treballar per aconseguir una reestructuració del deute a llarg termini que permeti pagar-lo amb un nou pla de finançament.
Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU)
L’EMU té una funció doble: mobilitzar i gestionar l’habitatge públic i el desenvolupament urbanístic de la ciutat. La voluntat del Govern de la Paeria és reforçar la gestió de l’habitatge per donar-li una dimensió real al parc d’habitatge públic. Els 241 habitatges que gestiona actualment l’EMU són insuficients si es vol incidir sobre el model d’habitatge i evitar futurs problemes d’accés que estan tenint altres ciutats.
Però durant anys l’EMU s’ha utilitzat per finançar obres del desenvolupament urbanístic que la Paeria no podia fer a causa del seu endeutament. Aquest fet explica l’actual deute milionari que arrossega i què ha posat en risc la viabilitat de l’empresa i la funció social que tenia.
El deute tan elevat i la dependència actual de la Paeria per la seva viabilitat diària, amb una subvenció anual per l’explotació de 3,5 milions d’euros, més un crèdit participatiu, fa que el Govern municipal estigui estudiant i analitzant de forma rigorosa la viabilitat i funcions de l’EMU. Tot això mereix una revisió profunda de l’estat financer de l’empresa, ja que també s’han detectat irregularitats comptables, que així ho aconsellen.
Estat de l’execució del pressupost
El nou Govern municipal s’ha trobat, en revisar l’estat del pressupost de 2019, que el 70,1% del pressupost global d’aquest any ja s’havia executat a principis del mes de juliol. Però si obviem el capítol 1 (nòmines de personal), el percentatge encara s’incrementa fins al 77% del total, amb partides exhaurides al 90%, altres al 100% i fins i tot amb compromisos adquirits sense partida pressupostària disponible.
Aquesta situació limita enormement la gestió del Govern municipal fins a finals d’any, així com la necessària planificació del tancament pressupostari.
Hi ha partides com la de Festes Populars, amb una dotació inicial de 900.000 €, totalment exhaurida. El Govern municipal no té ni un euro per assumir les Festes de Tardor i, a més a més, encara ha de fer front a 10.000 € de factures pendents. La partida de Relacions exteriors, premsa, coordinació i organització institucional està executada en un 95%, però al mes de juny encara restaven al calaix pendent de pagament factures per valor de 40.000 €.
La partida d’Urbanisme està exhaurida en un 85%, tenint present que el pressupost per inversions públiques té un dèficit inicial i mantingut que impossibilita portar a terme obres, perquè són finançades amb l’import de la venda d’uns terrenys, que no s’ha produït. Dels 6 milions d’euros en vendes de solars pressupostats com a ingressos, no s’ha arribat ni a 300.000. Aquesta ha estat una dinàmica habitual en els pressupostos dels darrers anys, en els quals es pressupostaven inversions urbanístiques que no s’acabaven fent. Primer, per la manca de finançament, ja que no es materialitzaven les vendes, i segon, perquè el nivell d’endeutament no permetia demanar més crèdits. Un exemple és el Pla de Barris de la Generalitat, on projectes com els del pla del barri de Noguerola, subvencionats en un 50%, no s’han materialitat per la impossibilitat de disposar de l’altre 50% que havia d’aportar la Paeria.
Per altra banda, el fons de contingència previst en el pressupost del 2019 per abordar les necessitats inajornables no previstes i possibles emergències, que estava dotat d’un crèdit d’1,6 milions, es va esgotar íntegrament al març, en incloure’l en un increment pressupostari juntament amb el romanent de tresoreria.
Aquesta situació aboca al Govern municipal a una situació de facto que, per una banda, gairebé paralitza noves accions i iniciatives durant l’any en curs, i per l’altra, dificulta i fins i tot impossibilita noves necessitats inajornables, perquè no disposa ni de pressupost ni de fons de contingència.
Per fer front a aquesta situació econòmica, totes les regidories han començat a fer una anàlisi de les despeses pendents i la manera de fer-les front. Al mateix temps, també han començat a aplicar un pla d’estalvi, que s’aplicarà durant tot el mandat, per identificar i suprimir totes les despeses considerades supèrflues o propagandístiques.
La situació econòmica de les finances municipals és preocupant, però l’equip de Govern la Paeria treballa fermament per recuperar l’equilibri, revisant la fiscalitat des d’una visió més social, renegociant el deute a fi de fer-lo més suportable, revisant els contractes de serveis amb empreses externes i millorant la gestió integral de la Paeria.
Auditories
Al marge de les auditories a què estan sotmeses les administracions públiques pels òrgans de control que marca la llei, la Paeria va iniciar el passat dijous la licitació d’auditories financeres externes de diverses entitats i organismes autònoms municipals, que va aglutinar en dos lots.
- En el primer s’inclouen Turisme de Lleida, Parc Científic i Tecnològic, Fundació Lleida 21, Fundació Paisatge Urbà, Fundació Teatre de la Llotja, Centre de Negocis i Convencions SA i Llotja Agropecuària Mercolleida SA.
- En el segon lot s’estudiaran les concessions de serveis públics que afecten l’abastament d’aigua i sanejament (Aigües de Lleida); el transport urbà de viatgers (Autobusos de Lleida), i la neteja viaria, recollida i transports de residus urbans (Ilnet).
