Exigim que la concessió dels radars atengui els interessos de la gent. O és que la ciutadania només serveix per pagar multes i no mereix, per exemple, un retorn amb inversions a la seua ciutat en seguretat vial? No és nomeś un desig, senyor Ros, és una obligació legal. O no cal complir amb la part del contracte amb Arnó que diu: “els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s’han d’aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d’accidents de trànsit i ajuda a les víctimes”? La llei és ben clara:
La societat podria tenir un retorn de les multes de radar que anés molt més enllà de la desitjada reducció de la sinistralitat. Però l’ajuntament incompleix les seues obligacions i fa la vista grossa amb les de la concessionària. Com s’enten que l’adjudicatària no hagi fet bona part de les inversions que, per contracte, estava obligada a fer? El resultat és que no arriben les millores en seguretat vial. Estem davant un ajuntament que protegeix l’empresa adjudicatària i no pas la ciutadania, i això s’ha tornat a fer evident amb la sentència del Tribunal Suprem que veu il·legals les multes dels semàfors amb càmera. Mentre a Sant Sebastià van deixar de multar en el moment en què es va posar en dubte la fiabilitat dels semàfors vermells (febrer de 2014) aquí van continuar sancionant. I fins i tot han seguit multant després de la sentència. Es protegeixen els interessos d’una empresa per damunt dels de la ciutadania, i això és molt greu. Passem de l’In dubio, pro reo a l’In dubio, pro Arnó.
Recordem a l’alcalde de Lleida que ha de complir amb les seves obligacions com a servent de la ciutat, atenent les prioritats de la ciutadania, amb tota la transparència i honestedat que entenem que mereix la gent de Lleida.
En confluència amb
