La negociació de pressupostos ja va ser agredolça. Es van aconseguir coses, però es tractava de compromisos que, de fet, ja haurien d’haver estat en el pressupost d’un govern que diu que manté el seu compromís amb el Pacte d’Entesa. Les mesures que vam aconseguir incorporar se centraven tres àmbits: polítiques socials, participació i transició ecològica, que implica mobilitat, transició energètica i arbrat, a més d’altres mesures de millora de l’estat de la ciutat. Totes les mesures, perfectament alineades amb les polítiques que es van fixar en el Pacte d’Entesa, que el govern diu que encara manté, però en les quals està avançant molt poc i que no havia inclòs en la seua proposta inicial.
Des de fora de govern, després de la sortida forçada al juny, tornàvem a estar donant suport al govern per intentar salvar uns mínims de les polítiques de canvi que havíem pactat i que perden força progressivament.
Les mostres de falta de compromís en l’acord
En els dies posteriors a la signatura de l’acord, que el govern va voler escenificar amb molta cura estètica, vam veure com es produïen diversos fets que ens mostraven que potser sí que l’acord era això, una escenificació, amb poca realitat darrera.
La participació com a eix vertebrador de totes les polítiques municipals (punt 2 del pacte d’Entesa) tornava a quedar tocada. Des de la regidoria, lluny d’assumir l’acord de manteniment (ja no reforç) dels plans de dinamització de la Mariola, Centre Històric i Balàfia, s’anunciava que el personal dedicat a aquests plans s’hauria de dedicar a altres tasques. L’audiència pública sobre l’atenció al sensellarisme i el Consell de Ciutat se celebraven amb unes dinàmiques gens participatives i sense aconseguir el que també diu el Pacte d’Entesa (punt 16), una política municipal més propera als barris, amb fórmules d’implicació ciutadana en la gestió del seu barri i equipaments.
En la mateixa audiència pública sobre l’atenció al sensellarisme, la regidora de les Persones, Comunitat i Agenda 2030 perdia l’oportunitat de mostrar un compromís clar amb les mesures de l’acord de pressupost per anar cap a un model de descentralització dels recursos d’inclusió social. Un model de xarxa de recursos que el govern diu que vol impulsar però que no havia pressupostat i que, un cop incorporat a l’acord, la regidora no va saber/voler explicar amb claredat, mostrant que segurament no tenia assumit que l’acord implicava una certa correcció en el rumb de les polítiques socials que ve desenvolupant.
Còmplices de l’escenificació?
Davant aquests fets, el comúdelleida podia seguir «tragant» per responsabilitat, perquè els pressupostos són de gran importància per la ciutat, perquè ja havia participat en l’escenificació de l’acord… O podia, com va fer, traslladar al govern que l’acord estava quedant en paper mullat des del primer dia i que així ens resultava impossible votar-hi a favor. Que havien de prendre mesures per restablir l’acord. El que va oferir el govern per restablir la confiança van ser alguns canvis en l’àrea de participació i, sobretot, nous compromisos de coordinació, de seguiment de l’acord, que l’únic que ens garantien és que tindríem un nou espai per queixar-nos dels més que previsibles incompliments, no pas mecanismes per corregir-los. Perquè el primer incompliment ja no s’estava corregint.
Aquesta ha estat la gota que ha vessat el got de la desconfiança acumulada amb uns socis que ja fa més d’un any que ens van prometre la reducció de velocitats a carrers que encara estan a 50; que ja van prometre la vianalització de carrers, però no l’han pressupostat ni inclòs als projectes Next Generation. Que ja fa mesos que ens parlen d’una xarxa d’inclusió social però que no n’havia pressupostat el desplegament, i que es resisteix a adaptar el projecte d’equipament de Pardinyes tenint en compte el desplegament d’aquesta xarxa amb més recursos. Fa temps que prometen participació com a eix transversal, però l’assignen a una regidoria, la de mercats, que no hi té res a veure. I a una regidora no hi ha mostrat cap interès i que actua en la línia contrària al que s’acabava de pactar. Que parla de la recuperació dels barris i de posar-los als centres, però que no ens ha sabut explicar quins projectes de regeneració de barris està treballant per als fons que estan anunciats per a aquests fins. Que ja va prometre espais de coordinació regular quan es va trencar el govern a tres, però que no els ha fet efectius…
O bany de realitat per passar una pantalla esgotada?
L’abstenció és doncs un ja n’hi ha prou. Que el comú no seguirà sent comparsa d’uns socis de govern que no estan volent o sabent complir la promesa de canvi que hi havia al pacte d’Entesa. Mentre érem a govern, la capacitat executiva si més no en les àrees de la nostra competència podia compensar molts gripaus. Fora de govern, no. Ja no. La responsabilitat no se’ns pot demanar només a nosaltres, un grup a l’oposició amb dos regidors de 27. La responsabilitat és del govern, que ha confiat massa en poder anar sostenint el nostre suport amb promeses i bones paraules, escenificant que segueix sent un govern de canvi, quan realment les seues polítiques s’estan quedant en recanvi.
Dins el comú la decisió no ha estat fàcil, entenent que genera un embolic més dels polítics que tenen farta a molta ciutadania. Però finalment vam valorar que pitjor és mantenir una ficció que no arregla les coses.
Esperem que amb aquesta crisi, el govern i també la resta de grups, assumeixin que estem en una nova situació. Que precisament pels grans reptes que tenim endavant, cal decidir si seguim en l’escenificació per a anar tirant fins a final de mandat sense un projecte coherent al govern. O si som capaces, en primer lloc el govern, també la resta, no només el comú, de generar polítiques i nous acords que realment afrontin amb valentia els problemes i reptes de la ciutat. El govern en té l’oportunitat amb la qüestió de confiança que ha anunciat i un pressupost que acabarà tirant endavant. Per treure’n tot el rèdit, però haurà de resoldre les contradiccions internes que té i aconseguir els suports externs (polítics i socials) que li manquen.
