Hem iniciat les taules de debat del programa d’acció per al proper mandat amb una sessió dedicada a la salut, recordant els aprenentatges de la pandèmia per reivindicar la centralitat de la salut en les polítiques municipals.
«Tot i que històricament la salut no ha estat una àrea d’acció central per als ajuntaments, amb la pandèmia hem aprés que hi ha molta feina a fer des de la proximitat, més enllà de la tasca que correspon al sistema públic de salut», va explicar la cap de llista per a les properes eleccions municipals, Laura Bergés.
La fragilitat de la societat, la importància de la comunitat i les relacions socials, la necessitat de tenir cura de la salut primària i de tot el personal vinculat al sistema de cures, la importància d’un ajuntament que assumeixi el lideratge en el seguiment i presa de decisions sobre la salut, o la rellevància de les condicions de vida com a condicionants de la salut, són alguns d’aquests aprenentatges que es van recordar en la sessió.
«Per això, proposem donar més relleu a l’àrea de salut de l’Ajuntament per fer polítiques de salut comunitària, desenvolupar polítiques transversals que actuïn sobre els factors ambientals determinants de la salut, i reforçar el paper de l’ajuntament en els espais de coordinació i planificació de la sanitat pública», va resumir Laura Bergés.
La crisi de la salut mental
Gemma Gallart situa els problemes de salut mental en la societat capitalista
La psicòloga Gemma Gallart va introduir la taula reflexionant sobre alguns elements que expliquen l’increment de problemes de salut mental, i quina hauria de ser, en conseqüència, l’orientació de les polítiques municipals de salut.
Davant la pressió de l’«hem d’estar bé» pròpia del sistema capitalista, i la tendència a la medicalització per afrontar els moments de malestar, Gallart va reivindicar una ciutat i un ajuntament que ofereixi espais, eines i serveis d’acompanyament per lidiar amb aquests malestars.
La precarització laboral, que en l’àmbit de l’atenció a la salut, molts cops impedeix generar i mantenir els vincles personals que són imprescindibles per una bona atenció social i psicològica, va ser un altre dels elements destacats per Gemma Gallart, que va remarcar la importància de millorar les condicions i organització laboral en els treballs de cures per cuidar aquests vincles.
Altres aspectes destacats per la psicòloga van ser la cultura de l’excés, de la falta de límits, de la pressa i l’individualisme, associats a patologies com els trastorns alimentaris, les addiccions, les autolesions o la falta d’autoestima i l’ansietat. Enfront aquesta cultura, Gallart va reivindicar una ciutat que humanitzi les nostres relacions socials, que generi experiències per a que les persones, especialment les més vulnerables, se sentin valuoses, que ofereixi espais de calma, que facilitin les relacions humanes i que permetin descansar dels estímuls constants que rebem.
La salut en la política municipal
La segona part de la sessió va estar dedicada a presentar i debatre les propostes d’acció municipal que el comúdelleida inclourà en el seu programa en l’àmbit de la salut. Aquí s’hi van incloure tant les mesures que correspondrien a la pròpia àrea de salut, com les polítiques urbanístiques, d’habitatge, jardineria o esports, que repercuteixen sobre els condicionants de la salut.
Laura Bergés va destacar la necessitat de reorganitzar l’estructura de regidories per donar més centralitat a l’àrea de salut i vincular-la a la tasca de servies socials i de participació, d’acord amb els objectius de les polítiques de salut comunitària que es marquen per a l’ajuntament.
«Aquesta reorganització ha d’anar acompanyada també de millores en les condicions de treball del personal vinculat a l’atenció a les persones, per garantir que es generin els vincles de qualitat que són indispensables per a una bona atenció a la salut i una bona atenció social», va afegir Laura Bergés.
Una dotació de personal suficient i estable en àrees de serveis socials i educadors de carrer; l’assessorament i acompanyament psicològic d’aquest personal que atén diàriament situacions problemàtiques; o la creació d’un dispositiu d’atenció psicològica que pugui fer atencions de curta durada, són algunes de les mesures que es proposen a nivell d’organització i reforç del servei de salut.
Més enllà d’aquest reforç de l’àrea de salut en coordinació amb serveis socials i participació, es va reivindicar la necessitat d’amarar de preocupació per la salut l’acció de la resta de regidories, en especial urbanisme, mobilitat o esports. Aspectes com l’ordenació de l’espai urbà, les normatives sobre establiments que fomenten les ludopaties o la reducció de la mobilitat contaminant són alguns dels aspectes que van sorgir en el debat.
Prioritats per a un pla de salut comunitària
En quant a les prioritats del pla de salut comunitària que proposa el comúdelleida, s’apunta a l’atenció a la petita infància i l’adolescència, aprofitant tots els espais i serveis municipals adreçats a aquesta població com a espais per detectar, preveure i assessorar davant de problemes de salut.
El reforç de l’acció comunitària en els barris amb més problemes de vulnerabilitat és una altra de les prioritats del programa de salut del comúdelleida, així com una revisió de les polítiques d’atenció a l’envelliment.
En aquesta línia es planteja obrir els centres municipals de gent gran a fórmules de cogestió i a persones d’altres edats i a activitats que posin en valor les experiències i capacitats de la gent gran. També es proposa generar espais de pensament i debat sobre les noves formes residencials i convivencials per a la gent gran.
Lideratge municipal per reclamar i planificar els serveis de la sanitat pública
Tant en la presentació del pla d’acció en salut com en el debat posterior, es va plantejar la necessitat que la Paeria tingui un paper molt més actiu i exigent en espais com el Consell de Salut on es defineixen els plans del sistema sanitari, per exigir el que falta i per coordinar amb la pròpia acció municipal.
«El lideratge que li vam reclamar a l’ajuntament durant la pandèmia l’ha de tenir sempre, per donar a conèixer quins són els problemes de salut que té la ciutat, per detectar quines són les mancances dels sistema sanitari, i per reclamar millores a les altres administracions», va concloure Laura Bergés.
Més informació:
Acta complerta de la taula sobre salut
Web de l’àrea de salut de la Paeria
Propostes en salut presentades pel comúdelleida en el mandat 2019-2023 (a més d’altres propostes en mobilitat, urbanisme, habitatge i atenció social que també incideixen en la salut):
Moció per impulsar l’atenció a la salut mental
Debatem sobre salut i drets en la gestió de la pandèmia
Aprovat el protocol d’empadronament que garanteix l’accés a la sanitat
Comunicat del Comú de Lleida sobre les conseqüències del confinament perimetral al Segrià
Comunicat davant la inacció de la Generalitat i l’Estat
Recollim els vídeos de resum de l’eix d’emergència climàtica i sanitària a l’Agora de Lleida
