Us imagineu l’Helena Garcia Melero en un anunci del 012 explicant a la ciutadania els serveis que ofereix la Generalitat per exercir el dret de les dones a l’avortament? No? Doncs fins que ens sembli el més normal del món no podrem parar de reclamar aquest dret. Perquè, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, les dones no tenim la sobirania sobre els nostres cossos. I a sobre, sembla que s’hagi d’amagar. L’avortament és tabú. I estigmatitzar-lo, criminalitzar la seva pràctica i silenciar que és un dret de les dones reconegut per l’ONU és un dels pilars del patriarcat.
Que a les terres de Lleida no hi hagi cap centre d’interrupció quirúrgica de l’embaràs i que al Pirineu fins ara ni tan sols es pugui avortar amb procediments farmacològics no fa que les dones de les comarques de Lleida no avortin. Que a Andorra sigui il·legal avortar, fins i tot en els casos de violació, fins i tot en els casos de violacions a menors, no vol dir que les dones andorranes no avortin.
Cada 8 de març fem llistat de les desigualtats que encara ens queden per superar. Vivim dia rere dia la violència masclista que mata dones per ser-ho, assetjaments que encara ara no es reconeixen com a tals, culpabilització de les víctimes d’abusos, creixents justificacions d’un masclisme que sembla recuperar, sense complexos, discursos que desitjaríem tenir enterrats. Encara hem de denunciar la bretxa salarial, les triples jornades laborals i la necessitat de demostrar que som igual de capaces i que hem de caminar pel món com a dones valentes en lloc de fer-ho, simplement, perquè tenim dret a ser com vulguem ser. L’avortament és el dret de les dones més amenaçat al llarg de la història i ho veiem ara en l’auge dels fonamentalismes i els feixismes, que situen la lluita contra l’avortament com una de les seves prioritats. L’amenaça és ideològica i també pràctica amb una objecció de consciència de professionals de la medicina que fa impossible garantir aquest dret i que s’alimenta de la manca de formació a les facultats de medicina i de l’estigmatització i desprestigi d’aquesta pràctica.
És imprescindible que siguem conscients de la discriminació territorial que vivim, és imprescindible que deixem de veure Andorra com un paradís i que prenguem consciència de la injustícia que viuen les dones en aquest país. Negar el dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos és condemnar-les a haver-ho de fer en la clandestinitat, culpabilitzant-les o obligant-les a una maternitat no desitjada que destrossa vides.
Cal que en parlem. Cal que l’avortament surti a les converses familiars, a les escoles, als manifestos del 8 de març. Fins que els anuncis del 012 informin d’aquest dret com de la resta.
Comissió de Feminismes del Comú de Lleida
Imatge de Stop Violències Andorra
