El moviment feminista arriba al 8 de març sabent-se més plural i divers que mai, evidenciant que no som ni volem ser un moviment homogeni, i que no hi ha pas un únic feminisme. El feminisme està molt viu, i això provoca debats intensos, com seria d’esperar en qualsevol espai de construcció col·lectiva. La diversitat ens hauria d’enfortir en aquesta lluita per la igualtat, però les formes de debatre i afrontar les diferències estan en retrocés i generen unes tensions que deriven en enfrontament i acusació.
Estem convertint l’oportunitat de la diversitat en un obstacle, en quelcom que cal combatre. Els sona? És com si les maneres de fer del capitalisme heteropatriarcal s’estiguessin colant per alguna escletxa dins el feminisme. Ens rebutgem, ens jutgem, ens acusem, ens donem lliçons, en definitiva, ens apartem, ens dividim. I això, lluny d’ajudar en el treball per la igualtat, ens mina les forces i fa que el patriarcat es fregui les mans amb els nostres conflictes. Fa que els problemes de les dones que habiten en les perifèries segueixin pendents de ser atesos com pertoca. Respectar tots els feminismes, aglutinar des de les diferències i deixar de donar lliçons i carnets de feminisme potser ens pot ajudar.
Les diferents perspectives feministes han de sumar, perquè l’homogeneïtat de discurs no és cap garantia de força.
Perquè no hi ha un únic feminisme, sempre hi ha hagut diversitat de mirades i plantejaments. És moment d’acceptar i no d’inhabilitar, aquesta és la manera d’avançar. Perquè si continuem amb allò de “estàs amb mi o contra mi” correm el perill de que moltes optin per quedar al marge.
Els matisos i la capacitat de sumar des de la diferència de mirades enriqueixen. Els debats sobre temes com la prostitució, els drets de les persones trans, les identitats de gènere o les diferents polítiques que es poden aplicar per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes (entre totes les persones) ens fan créixer. I, posades a obrir perspectives, entre les mirades cal contemplar les de les dones que habiten en l’àmbit rural, tenint ben present que massa sovint el feminisme se centra en una mirada urbana. Els debats sobre temes que evidencien les diferents mirades feministes sobre la realitat, no són obstacles sinó que són oportunitats d’avançar.
Els qui neguen la necessitat de la lluita feminista, els qui sembren la ignorància de pensar que els feminismes busquen la supremacia de les dones, els qui assenyalen que la lluita contra la violència masclista discrimina els homes, els qui asseguren que ja hi ha igualtat entre homes i dones i que no calen polítiques en aquest sentit són els veritables obstacles que cal superar. Són aquests discursos els que hem de rebatre i aturar. Fer-ho aprofitant el valor de la diversitat del moviment feminista ens ajudarà a acabar amb el masclisme, el patriarcat i les desigualtats.
Des de la defensa d’una lluita feminista basada en la diversitat, aquest divendres 6 de març vam celebrar la taula rodona «Política s’escriu en femení» al centre cívic Democràcia de Lleida amb Elvira Siurana (política i activista social), Laura Cortés (periodista) i Maria Capell (presidenta de Colors de Ponent i activista LGTBIQ), amb moderació d’Elena Ferre, política i agent d’igualtat. Teniu el vídeo a la part de dalt.
Comissió de Feminismes del Comú de Lleida
