L’IBI de l’Horta: el Montoro fa el pa i en Ros reparteix hòsties

Posted on Posted in Notícies, Paeria and tagged , , , .


En el darrer ple municipal, el Comú de Lleida va votar No a la bonificació del 80% de l’IBI a les construccions agràries afectades per la cadastrada del Montoro. Un No que és un Sí a altres mesures que ajudarien molt més a la pagesia de Lleida a afrontar una regularització de valors cadastrals injusta.
La finca de la Marta estava valorada en 47.200 € i pagava un IBI de 399 €/any. Després de la cadastrada del Montoro, l’era que van cimentar per poder maniobrar millor passa a valorar-se com si fos un pati urbà, el cobert dels mals endreços es valora com si fos una instal·lació industrial i la bassa de rec com una enorme piscina. Resultat, la finca passa a valorar-se en 940.000 €, i l’IBI se li enfila fins als 7.990 €. Està preparant els papers per sol·licitar una revisió de la valoració i per acollir-se a la bonificació, tot i que no té clar si podrà justificar que tot plegat és imprescindible per a l’explotació agrària. Si tot va bé, amb la bonificació, “només” haurà de pagar un IBI que quadruplica el de l’any passat, 1.917 €.
Més mala sort tindrà el matrimoni Puig, jubilats que van deixar de treballar la terra ara fa set anys i que per tant no poden acreditar explotació agrària per acollir-se a la bonificació municipal. Abans, amb la pensió com a únic ingrés, ja els costava pagar els 653 € d’IBI rústic, però ara els pujarà fins als 4.527 € pel terreny i les construccions rústiques, a més dels 500 € d’IBI urbà que ja paguen per la torre on viuen.
Són només dos exemples dels efectes de dues decisions polítiques, del PP a Madrid, i del PSC a Lleida, que busquen noves vies d’ingrés per a les arques públiques, en aquest cas a costa de la pagesia.

Valoracions injustes del Montoro, bonificacions insuficients del Ros
La cadastrada del Montoro és el primer pas: ordena una revisió dels valors cadastrals, que en el cas de les construccions rústiques calculen amb els coeficients i mètodes aplicats a les construccions urbanes o industrials, ja que no s’ha fet el pas previ necessari de fixar una mètode de valoració específic per a béns rústics. Cosa que resulta en uns increments injustos i arbitraris dels valors cadastrals de les construccions rústiques.
El segon pas correspon a l’ajuntament, que és els qui decideix sobre l’IBI. I el nostre ajuntament ha decidit aplicar la cadastrada, és a dir, acceptar aquestes valoracions injustes, i compensar-la en part amb una bonificació del 80% en l’IBI, sempre que les construccions siguin imprescindibles per a l’explotació agrícola.
“Menys mal!” “Què bé que l’ajuntament, amb tots els vots menys el del Comú, ha aprovat aquesta bonificació!”, pot pensar algú. Si més no abans de posar-se a fer números i a llegir la lletra petita. Perquè calculadora en mà, ja hem vist que l’IBI de Marta o els Puig es multiplicarà per tres o quatre si aconsegueixen justificar que les construccions són per a ús agrícola, o per set, o més, si no ho aconsegueixen. A més, hauran d’iniciar un procés per al·legar que el valor cadastral no és el que el senyor Montoro diu que és. I els funcionaris municipals hauran de dedicar hores i esforços a revisar les valoracions, les sol·licituds de bonificació i l’ús real de les construccions.
Davant això, el Comú de Lleida va votar que no a la bonificació proposada per l’equip de govern en el darrer ple. No perquè no vulguem que es bonifiqui la pagesia, sinó que perquè sabem que aquesta bonificació és insuficient i administrativament complicada. I perquè sabem que hi ha altres mesures que sí que ajudarien en major mesura a la nostra pagesia.
Altres solucions per a l’IBI de l’Horta
Una possibilitat és establir una moratòria en la revisió dels valors cadastrals, que segons la llei pot ser de fins a tres anys. Un temps suficient per a que a nivell estatal es recorri per inconstitucional la cadastrada del Montoro (hi ha antecedents en aquesta línia) i es desenvolupin els criteris tècnics adequats per ajustar les valoracions cadastrals del patrimoni rústic (per a que no valori amb el mateix criteri una bassa de rec que una piscina, per exemple). Una altra possibilitat és anar a la màxima bonificació de l’IBI que permet la llei, un 95%, enfront el 80% aprovat -o el 50% que defensava inicialment la regidora Montse Mínguez. La resposta a la nostra proposta, però, va ser que “l’ajuntament no està de rebaixes”, i que no es volia bonificar tant.
L’equip de govern, aquest cop amb la complicitat no només de C’s i PP, sinó també de CiU, ERC i Crida-CUP, ha rebutjat aquestes propostes i ha preferit aprofitar que el Montoro passava per aquí per garantir-se un increment de recaptació que compensi la davallada de l’IBI urbà a costa de la pagesia (mentre dormen també als calaixos propostes que vam presentar per compensar aquesta rebaixa de l’IBI urbà, que nosaltres també volíem, amb increments a grans propietaris urbans i les grans empreses subministradores que utilitzen l’espai públic per al seu negoci privat).
No és el primer cop que l’ajuntament tracta l’horta com a rebost d’ingressos via IBI, mentre avancen a pas de tortuga les mesures per donar vida al rebost agrícola, ramader i paisatgístic que és la nostra Horta de Lleida.
Comú de Lleida

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest