2 anys d’aprenentatge i treball intens per la transparència, la participació i el bé comú

Posted on Posted in Comú de Lleida, Consell Comarcal, Notícies, Paeria and tagged .

El Comú de Lleida a la Paeria: valoracions a meitat de mandat
Arribats a l’equador del mandat 2015-2019, des de l’agrupació d’electors del Comú de Lleida us presentem una memòria que recull tota la tasca feta dins i fora de l’Ajuntament, així com una valoració del grau de compliment del nostre programa electoral. És evident que, amb només dos regidors d’un total de 27, la nostra incidència en l’acció de govern, aquella que té més efectes sobre la ciutadania, no ha pogut ser molta, però sí que podem presentar un balanç de la nostra tasca com a oposició i com un nou actor polític que també ha fet propostes i ha influït en la marxa de l’ajuntament i de la ciutat.
En aquestes properes línies, intentem resumir quines han estat les nostres aportacions, què és el que hem aconseguit, tenint en compte que tot plegat ha estat fruit d’un treball col·lectiu: de les persones que estan al grup municipal, regidors i personal de suport; de les que col·laboren més activament en l’agrupació d’electors; de les que ens han donat suport puntual, a les xarxes, al carrer o amb aportacions concretes; dels altres grups polítics, amb els qui hem col·laborat en moltes propostes conjuntes o properes; i de tota la gent que es mobilitza i actua per canviar les formes de fer política a la nostra ciutat. Per endavant el nostre reconeixement i agraïment a totes.

Roda de premsa presentació memòria 2015-2017

Què hem assolit en aquests dos anys

Aprenentatge

Ciutadans, electores i electors nouvinguts a la política institucional, segurament el primer element a destacar és tot el que hem aprés sobre el funcionament intern i les dinàmiques de l’ajuntament, sobre la legislació, sobre el que implica la gestió diària, sobre els problemes que té la nostra ciutat i la nostra administració municipal i també sobre el que funciona bé, sobre els límits a l’autonomia municipal i sobre els límits de la política partidista. Un aprenentatge que hem intentat compartir de forma oberta amb documentació pública –com el manual de funcionament de l’ajuntament, entre d’altres- i amb jornades formatives –amb especial atenció a la formació sobre pressupostos i ordenances municipals.
Especialment enriquidores han estat les nombroses reunions que hem pogut mantindre amb entitats diverses de la ciutat (sindicals, empresarials, veïnat…). Trobades que seguim impulsant i que ens permeten conèixer de primera mà múltiples visions i propostes sobre el funcionament de la ciutat.

Transparència

Dels nostres tres eixos programàtics, bé comú, transparència i participació, el de transparència potser és en el que hem avançat més. Per convicció –la transparència és un requisit previ per a la participació, per a formes de govern més eficient, que reverteixin en el bé comú. I perquè és un àmbit on es pot incidir encara que sigui sense capacitat de govern. Junt amb altres grups vam aconseguir que el cartipàs municipal contemplés una nova comissió de transparència, tot i que ha tingut uns resultats limitats. Més útil ha estat la Comissió de Garanties de la Informació Pública (GAIP), organisme de la Generalitat al que hem hagut de recórrer en múltiples ocasions per aconseguir informació que l’ajuntament era reticent a facilitar. I s’ha fet també molta feina de revisió de decrets municipals, contractes públics i documentació diversa, que ens ha permès fer pública informació que considerem molt rellevant: quina és la contractació pública que fa l’ajuntament i amb qui; la despesa en bestretes de caixa; la composició de l’endeutament de la Paeria; detalls dels contractes de serveis públics com el de radars i el seu seguiment, entre els principals. En aquest àmbit també val la pena recordar l’informe que vam fer sobre el grau de compliment per part de la Paeria de les obligacions que fixa la Llei de Transparència i que, si més no, ha servit per que el propi equip de govern hagi posat en marxa una revisió de què és el que falta al web de la Paeria i com es podria millorar.

Bé comú: la gestió dels béns comuns i les garanties d’una vida digna

L’activitat del Comú de Lleida en aquest eix ha estat central, tot i que segurament puguem presentar pocs resultats concrets en tant que la gestió dels bens comuns i l’acció municipal per garantir l’accés a vida digna dels veïns i veïnes de Lleida requereix una capacitat de govern que no tenim. En aquest àmbit, per tant, la nostra acció s’ha adreçat a posar en l’agenda pública aquestes qüestions, a insistir en comissions informatives, plens, passadissos, jornades, carrer… en propostes per millorar i en crítiques a allò que ens semblava que no es fa prou bé.
En quant a gestió de béns comuns, potser destaca el treball en quatre àmbits: l’Horta, la mobilitat, la gestió de serveis públics i el model comercial.

  • Hem treballat intensament en el tema de l’Horta, que entenem com un bé comú particular de la nostra ciutat, que hem de cuidar i revitalitzar. La proposta de reglament d’usos de l’Horta, en procés; la creació d’un banc municipal de terres, aprovat a proposta nostra; les propostes per millorar el tracte fiscal que pateixen els residents a l’Horta amb l’IBI, que va topar amb la inacció de l’equip de govern, són alguns dels temes més importants treballats en aquesta línia.
  • Respecte la mobilitat a la ciutat, valorem molt positivament la col·laboració amb treballadors del servei d’autobusos, amb qui vam treballar una proposta per millorar les rutes i ampliar l’ús de l’autobús, sense encarir-ne el preu. La vam presentar a la comissió d’Urbanisme, tot i que dissortadament l’equip de govern no l’ha tinguda en compte, com tant sovint passa amb les propostes de l’oposició. També s’han fet propostes per impulsar el carril bici i vam aconseguir que s’aprovés la inclusió de Lleida a la xarxa de Ciutats que Caminen. Tot plegat per incentivar el transport públic i el no contaminant, i reduir l’ús del vehicle privat, per aconseguir una ciutat més neta i més amable.
  • En quant als serveis públics, la nostra acció ha anat encaminada al control i denúncia d’un model de prestació privada dels serveis públics, que ha estat característica dels governs del PSC i que hem vist que resulta cara i ineficient per a la ciutadania. L’anàlisi dels contractes de gestió dels radars i de l’aigua ens han permés denunciar els incompliments de contracte, en un cas, i el perjudici econòmic per a la ciutadania, en el segon. I, junt amb ERC i la Crida, hem posat sobre la taula el debat de la remunicipalització dels serveis públics, com una alternativa a una gestió privada que ha estat beneficiosa per a uns pocs, cara per al veïnat, i que sovint es fa amb deficiències en el control públic i la transparència de les despeses i inversions.
  • Sobre el model comercial que millor pot satisfer les necessitats de la ciutadania, hem defensat un model de proximitat, que no menystingui el petit i mitjà comerç i que sigui fruit d’un debat obert on el sector pugui dir la seua i ser escoltat.

El bé comú fa referència també al benestar del comú de la ciutat, de la majoria dels seus veïns i veïnes. I en aquesta línia, tot i que l’equip de govern (PSC+C’s+PP) hagi tombat la major part de les nostres propostes per avançar en la reducció de les desigualtats i l’atenció a les persones en situacions més vulnerables, pensem que la nostra acció sí que ha estat útil per posar més pressió al govern en aquest àmbit, per denunciar les limitacions en la seva acció, i per posar en l’agenda pública els greus problemes de pobresa que també afecten la nostra ciutat. Propostes sobre pobresa energètica, sobre atenció a temporers, sobre bonificacions fiscals, sobre programes d’ajut, sobre beques menjador, sobre atenció a dones maltractades, sobre polítiques d’igualtat… Acció als barris per donar a conèixer els drets socials bàsics, acció de denúncia dels incompliments en polítiques d’habitatge i sanció a pisos buits, de la segregació escolar i el maltractament de l’escola pública… No podem estar satisfetes en quant que no hem aconseguit un canvi real en les polítiques socials de l’equip de govern en un tema tant important i de justícia com aquest, però sí que és un àmbit a què hem dedicat i dedicarem molts esforços i on intentarem sumar a l’acció, imprescindible, que es fa des de la societat civil i també des d’altres grups polítics per avançar en aquesta línia.

Assemblea del Comú

Més participació ciutadana en la política municipal

Tercer eix del nostre programa, pensem que hem contribuït des de diferents fronts a augmentar la participació ciutadana en els afers comuns. Des de les nostres assemblees i grups de treball oberts, on s’ha anat incorporant gent disposada a dedicar una mica del seu temps a la política municipal; a les assemblees que hem anat fent a tots els barris, per recollir propostes, recolzar l’activisme del veïnat i compartir informació; a la participació i difusió d’altres plataformes de reivindicació política (com la plataforma contra TTIP i el CETA, el Pacte Nacional pel referèndum, casa nostra és casa vostra, Lleida lliure de Franquisme…). Fins accions dins l’ajuntament més directament adreçades a obrir la institució a la participació ciutadana. En aquesta línia, junt amb altres grups polítics, vam aconseguir introduir al cartipàs la possibilitat que les entitats ciutadanes poguessin presentar mocions al ple municipal, una opció que ha estat amplament utilitzada. Vam presentar esmenes als pressupostos per introduir pressupostos participatius, esmenes que van ser rebutjades però que han contribuït a posar sobre la taula aquesta opció i a que finalment l’ajuntament posés en marxa una proposta en aquesta línia, tot i que ens sembla insuficient i amb un mètode que no és el nostre. Tampoc no hem aconseguit la modificació del reglament de participació ciutadana, ja que, tot i ser l’únic grup que ha fet una proposta complerta en aquest sentit -donant compliment a l’encàrrec del Ple municipal que preveia aprovar un nou reglament al mes de gener de 2016- l’equip de govern no l’ha tingut en compte i ha paralitzat tot el procés de reforma d’aquest reglament.
Hem complert amb bona part del programa electoral amb el qual ens vam presentar al 2015, i la planificació en obert del calendari 2017 que avui fem pública ens ha de permetre endinsar-nos en el compliment de la part restant. L’assemblea del Comú va apostar per aquesta metodologia basada en la política col·laborativa per facilitar la participació en l’articulació de les nostres propostes polítiques.

La fi de l’oasi lleidatà

No ho hem fet soles, però sí que hem contribuït de manera important a posar fi al nostre particular oasi lleidatà, on el PSC havia aconseguit esmorteir les crítiques i fer passar per “la manera de sempre de fer les coses” unes pràctiques que ara es van revelant públicament com a ineficients, poc transparents, poc justes, que tendeixen a afavorir sempre els mateixos i frenen el desenvolupament innovador i just de la ciutat. Valorem que la nostra tasca d’oposició a l’ajuntament, al carrer, a les xarxes socials, ha trencat molts silencis, ha posat llum en l’opacitat de la gestió econòmica de l’ajuntament, ha posat fi al deixar fer sense control a uns governants malacostumats després de tants anys a la institució i a la vora dels poders econòmics. Durant aquests 2 anys hem aprés com funcionen les coses i pensem que hem contribuït a aproximar una mica més la política a la ciutadania. En aquest sentit fem una valoració positiva de la decisió de presentar-nos com a agrupació d’electors.
En tot cas, esperem també les vostres crítiques i valoracions de la nostra tasca per, entre totes, seguir aprenent i millorant en el treball d’aquesta agrupació d’electors que, com sempre, resta oberta a les aportacions de totes les que vulgueu col·laborar a canviar la manera de fer política a la nostra ciutat.
Memòria Comú 2015-2017 (pdf)

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest