No actuar en la lluita contra la pobresa surt molt car -

La #TaulaOberta sobre drets socials va posar l’èmfasi en l’augment de la pobresa a Lleida i la necessitat d’una revisió a fons de les polítiques d’atenció social, per treure més rendiment dels recursos disponibles i per anar cap a un model comunitari que reforci la col·laboració amb el tercer sector i el voluntariat i que ofereixi acompanyament social a més dels recursos materials.

La sessió, moderada per Sergi Talamonte, va comptar amb les aportacions de Ramon Farré, coordinador de la Federació de Voluntariat a Lleida, i Rosa Majoral, directora d’Arrels Sant Ignasi, que van aportar el coneixement de les entitats del tercer sector per plantejar una diagnosi de l’augment de la pobresa i l’exclusió social i apuntar possibles línies d’acció política.

La cap de llista del comúdelleida, Laura Bergés. per la seva part, va presentar les propostes de la formació en política social, donant pas a un debat que va comptar amb una participació molt rica per part de les persones assistents a la #TaulaOberta.

Més resposta social que política davant l’augment de la pobresa i l’exclusió social

Ramon Farré i Rosa Majoral van remarcar l’increment de les demandes s’atenció social que reben les entitats del tercer sector, fruit de l’augment de la pobresa però també com a resultat de les mancances de les polítiques socials de les administracions. En aquest sentit, ambdós ponents van posar en valor la tasca del voluntariat, i la seua capacitat de donar una resposta sovint més ràpida que la de les administracions, com es va veure en el període de la pandèmia amb la resposta organitzada des de les entitats i les iniciatives espontànies sorgides del bon veïnatge.

Per això, el coordinador de la Federació de Voluntariat a Lleida va remarcar la importància de sostenir la despesa social que alimenta a les entitats de voluntariat, amb mecanismes estables i que, sense descuidar el necessari control dels diners públics, facilitin la tasca d’aquestes entitats eliminant la burocràcia innecessària.

Ramon Farré va posar l’èmfasi en el treball a mig i llarg termini: «No podem treballar any a any, atenent les urgències, sense un plantejament a més llarg termini sobre com evitar aquest constant increment de les desigualtats».

La directora d’Arrels, Rosa Majoral, va centrar-se l’increment del nombre de persones sense llar ateses per l’entitat, especialment joves i dones, i en l’augment de les necessitats que tenen aquestes persones més enllà de disposar d’una llar. Entre d’altres va esmentar la demanda d’acompanyament digital davant les dificultats que troben per accedir als tràmits vinculats als serveis socials; la demanda de cursos de català i castellà per part de la població nouvinguda que troba en l’idioma una barrera a la integració; o la demanda de serveis de dutxa, lavabos o bugaderia.

Però per sobre de tot, Rosa Majoral va destacar la necessitat de relacions socials de les persones que estan en situació de sensellarisme: «Els processos d’inserció social necessiten dotar les persones sense llar d’un sostre, però, encara més, necessiten dotar-les d’una xarxa social, d’un acompanyament, perquè les persones som socials, necessitem dels altres per ser nosaltres».

Avaluar i repensar l’acció social social de l’ajuntament

Laura Berǵes va coincidir amb els ponents en la urgència de millorar la resposta de la Paeria davant els problemes d’exclusió social que afecten un terç de la població de Lleida, però que sovint queden invisibilitzats per l’alta segregació social per barris que hi ha a la ciutat.

Per això, el comúdelleida proposa un seguit d’accions a curt termini per reforçar les polítiques socials, però també un treball a mig termini d’avaluació i millora dels mecanismes d’atenció social que, com van assenyalar els ponents, sovint limiten l’efectivitat en la inversió social de la Paeria. En aquest sentit, es van plantejar mesures com:

Una auditoria del funcionament dels serveis socials de l’ajuntament i els seus protocols d’atenció, comptant amb la participació del propi personal de l’ajuntament, dels usuaris dels serveis i de les entitats socials.
L’elaboració d’un pla d’intervenció comunitària descentralitzada, impulsant espais com el Consell Municipal Lleida Social, que reforci la col·laboració entre ajuntament, entitats i veïnat, amb especial atenció als barris que concentren les rendes més baixes de la ciutat.
La reorganització de l’estructura municipal per afavorir el treball coordinat entre les àrees de serveis socials, habitatge, salut i participació, per desenvolupar aquests plans comunitaris amb una visió integral de les diferents problemàtiques que afecten les persones en situació de pobresa o risc d’exclusió social.
Recuperar els programes de col·laboració amb les entitat del tercer sector, via convenis plurianuals que permetin dotar de continuïtat la tasca d’aquestes entitats, i avançar convocatòries i pagaments de subvencions.
Polítiques actives de sensibilització entorn els problemes de desigualtat i pobresa, per fer front a l’estigmatització que pateixen les persones en exclusió social, donar a conèixer els recursos i serveis disponibles i promoure el voluntariat social.
Estudi de la remunicipalització dels Serveis d’Atenció Domiciliària i de Teleassistència per millorar l’eficiència de la intervenció.

Incrementar els recursos per a polítiques socials i d’habitatge

La reorientació de les polítiques socials de l’ajuntament ha d’anar acompanyada també d’un increment dels recursos que s’hi destinen. En aquest sentit, Laura Bergés va lamentar que la Paeria no estigui invertint tots els diners disponibles per a polítiques socials i d’habitatge.

«Ens sembla escandalós que en els darrers dos anys, tant la regidoria d’habitatge com la de serveis socials no hagin gastat tot el pressupost que tenien. S’han deixat sense aprofitar més de dos milions d’euros, mentre tots els indicadors estan apuntant a l’increment de la pobresa i les entitats del tercer sector han de fer mans i mànigues per atendre unes necessitats creixents», va explicar Laura Bergés.

Per això, el comúdelleida proposta un seguit de mesures per reforçar les polítiques socials, donant continuïtat a algunes de les accions que ja es van impulsar mentre el comúdelleida va formar part del govern:

Ampliació de recursos vinculats a l’atenció social: educadors de carrers, dispositiu d’atenció psicològica, equips de mediació, suport administratiu…
Ampliació del servei gratuït de «Temps x Tu» de cura puntual dels infants entre 3 i 12 anys.
Reforç de l’àrea jurídica d’habitatge per lluitar contra el desnonament de famílies vulnerables per part de grans tenidors i activar els pisos buits.
Consolidar i ampliar els serveis d’assessorament energètic i facilitar les actuacions de millora de l’eficiència energètica dels habitatges per reduir els costos de subministrament.
Ampliar els recursos per a compra i rehabilitació d’habitatge públic i impuls de les campanyes de captació d’habitatge privat per a la xarxa de lloguer social, per arribar a final de mandat amb 600 habitatges de gestió pública, enfront el poc més de 300 actuals.

Gent gran, jovent i persones nouvingudes

En les diferents intervencions en el debat de la #TaulaOberta de drets socials, es va remarcar la necessitat d’implementar accions específiques per atendre la població de gent gran que afronta situacions de soledat i pensions escasses; la perpetuació de la pobresa entre el jovent de famílies de rendes baixes, que es troben amb molts obstacles per accedir a l’habitatge; o les necessitats específiques de les persones nouvingudes, entre les que s’agreugen els problemes de no disposar d’una xarxa social d’acompanyament.

En aquesta línia se situen algunes de les propostes que va plantejar l’alcaldable del comúdelleida, Laura Bergés:

Revisió del model dels centres de gent gran, per crear relacions intergeneracionals i ampliar el tipus d’activitats que s’hi realitzen.
Municipalització dels centres de dia de Santa Clara i Mangraners.
Mapa de la gent gran, per millorar la detecció i atenció de situacions de vulnerabilitat.
Mesures per facilitar l’accés de la gent gran als tràmits municipals per via presencial als seus barris.
Donar continuïtat al Pacte contra la segregació escolar per lluitar contra la reproducció de les desigualtats en l’àmbit educatiu,
Programes d’accés a l’habitatge per a gent jove, a través de la reserva d’habitatge de promoció social en nous plans urbanístics, i mobilització de pisos buits per a lloguer jove.
Incorporar les persones nouvingudes als plans d’acció comunitària.
Revisió dels protocols d’empadronament per agilitzar l’empadronament de totes les persones que viuen a la ciutat.
Impulsar els programes d’aprenentatge de català i castellà en col·laboració amb les entitats que ja estan desenvolupant aquesta tasca.

Actuar contra el sensellarisme

En el decurs de la #TaulaOberta es va tractar també de l’increment de persones que pateixen les situacions més extremes de pobresa i que es troben en una situació de sense llar. Des d’Arrels, que desenvolupa diverses programes d’atenció a persones sense llar, Rosa Majoral va assenyalar algunes de les mancances en l’acció municipal per fer front a aquest problema.

La falta d’un equipament de baixa exigència per a persones sense llar, protocols d’ús dels espais disponibles que acaben limitant l’atenció, la insuficiència del parc d’habitatge pública o de lloguer social, la falta de serveis de bugaderia, lavabos i dutxes, o algunes dificultats en la gestió de l’empadronament de les persones que no tenen un domicili fix, van ser alguns dels esculls destacats per la directora d’Arrels.

Per la seua banda, Laura Bergés va exposar les propostes del comúdelleida en aquest àmbit:

Dedicar un mínim de 10 habitatges més als programes de Housing First els dos primers anys de mandat, amb dotació pressupostaria per al manteniment, serveis i subministres, per enfortir els processos de recuperació personal de les persones sense sostre.
Iniciar els estudis tècnics per l’habilitació del primer centre de baixa exigència per a persones sense llar a la ciutat de Lleida.
Desenvolupar el projecte d’equipament d’inclusió previst a les Josefines.
Introduir clàusules als contractes de gestió dels albergs i residències d’emergència municipals per evitar la ubicació d’aquest tipus d’equipaments en zones o barris especialment degradades de la ciutat (Centre Històric, Mariola, Balafia Vella, Magraners).