L'Ajuntament de Lleida farà un acompanyament a les entitats del Tercer Sector per facilitar-los l'adquisició d'habitatges per la via de l'exercici del dret de tempteig, que dóna a aquestes organitzacions el dret de comprar un bé mobiliari o immobiliari abans que el propietari l'ofereixi a tercers. El regidor d'habitatge de la Paeria, Sergi Talamonte, s'ha reunit aquest matí amb diferents entitats per aprofundir en la coordinació amb tots els agents que treballen a Lleida per fer efectiu el dret a l'habitatge i els ha traslladat la voluntat de donar-los suport tècnic quan optin a adquirir habitatge per a usos socials a través del dret de tempteig, una possibilitat que la llei contempla, i que frenarà, a més, l'adquisició d'habitatges provinents de desnonaments per part de fons voltors o especuladors.

Amb aquesta trobada, la Paeria busca reforçar els vincles i la coordinació amb el tercer sector, donant eines per acompanyar les entitats en la tasca imprescindible que fan per abordar el problema de l'emergència habitacional. L'ajuntament farà costat a les entitats que treballen pel dret a l'habitatge en processos de valoració de compra de pisos, per exemple realitzant l'informe tècnic d'aquells habitatges que vulguin adquirir mitjançant el dret de tempteig, o bé facilitant a les entitats l'accés a la borsa de pisos, entre altres mesures.

Els drets de tempteig i retracte els pot exercir la Generalitat, directament o a través d’entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia competents en matèria d’habitatge, en benefici propi, del municipi, d’altres entitats vinculades que en depenen, de societats mercantils de capital íntegrament públic, o en benefici d’entitats sense ànim de lucre que formin part de la Xarxa d’habitatges d’inserció o que tinguin la consideració de promotors socials. En el cas de les entitats sense ànim de lucre, caldrà que manifestin expressament la voluntat d’adquirir els habitatges provinents d’aquests processos.

Tanquem un any on, en comú, hem fet realitat grans coses per a Lleida. Hem aconseguit aturar un POUM que no pensava en tothom, hem començat a canviar coses per fer una Paeria més participativa, feminista i ecologista.

Enfilem el 2020 disposades a seguir treballant per millorar la vida de totes les persones en aquesta ciutat magnífica

Gràcies per ser a prop

Música: bensound.com

Declarem Lleida municipi feminista, alhora que fem autocrítica i assumim que aquest govern ha d'anar a més en aquest àmbit. "Els que no hem estat a l'alçada de les reivindicacions feministes som qui estem asseguts al Ple" resumeix Elena Ferre. Aprovada la moció conjunta del Comú de Lleida, ERC-AM, PSC i JxCat amb abstenció del PP

El #PlePaeria aprova unes ordenances fiscals socialment més justes i que fan possible la transició ecològica. El 3er tinent d'alcalde, Sergi Talamonte, respon així a les crítiques ferotges de PP i Cs, dos formacions que, atenció, no han presentat ni una sola al·legació

El Comú de Lleida es va sumar a la plantada d’arbres que es va celebrar diumenge 15 de desembre al Bosquet de la Bordeta. Donem ple suport a iniciatives com aquesta que sumen per fer realitat la transició ecològica, perquè la manera d’aconseguir els grans reptes que tenim per davant és anar juntes i sumar forces.

Hem donat explicacions a #PlePaeria sobre l'error que ha portat a que durant uns mesos la regidora Elena Ferre hagi estat contractada amb dedicació parcial a la Paeria i el procediment que ja hem portat a terme per esmenar-ho. Nosaltres anem de cara i assumim els errors amb transparència. Som humanes i ens equivoquem

L’informe que l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) va encarregar al Bufete Ortega Condomines Abogados apunta que en la formulació dels Comptes Anuals de l’empresa de l’exercici 2018 es fa constar incorrectament dins de la partida d’”Existències” el compte “obres d’urbanització acabades pendents de repercutir (Pla de l’Estació)” per valor de 21,9 milions d’euros. L’informe corrobora que aquest element no hauria de figurar en el balanç ja que cal considerar aquesta partida com a “actius contingents” –en funció de la seva naturalesa comptable– i, per tant, aquest dret teòric de crèdit només pot constar en la Memòria, la qual forma part dels Comptes Anuals 2018, però mai en el balanç.

Aquesta alteració de la situació patrimonial de l’empresa fa procedent la reformulació dels comptes, en la qual ja s’està treballant, tal com va pressuposar l’actual Consell d’Administració. Un cop reformulats, i havent esmenat els errors, (els quals s’originen entre els anys 2015 i 2017, ambdós inclosos) els nous comptes anuals se sotmetran a aprovació de la Junta.

L’EMU, en dissolució ja al 2015

L’informe conclou també que l’EMU es trobava en situació legal de dissolució als anys 2015, 2016 i 2017, ja que el seu patrimoni net era inferior a la meitat del capital social.

Al 2018 la situació tècnica ja no era de dissolució perquè es va considerar com a participatiu (i per tant, patrimoni net) un crèdit sobre el qual l’informe també presenta dubtes quan conclou que “el fons econòmic d’aquesta operació de préstec no sembla ser el propi d’un préstec participatiu”. Un préstec que des del moment de subscriure’l (desembre 2017) era inviable econòmicament ja que només es podia afrontar venent solars cada any per valor de 4 milions d’euros fins al 2027, una xifra inassolible tenint en compte les vendes dels darrers anys.

L’informe del bufet confirma que cal esmenar els errors comptables que alteren la imatge fidel de la situació patrimonial de l’EMU. Així mateix, critica les actuacions dels alcaldes Àngel Ros i Félix Larrosa i de la presidenta de l’empresa, Montse Mínguez, a l’hora de tapar l’obligació legal de fer front a la situació patrimonial i d’endeutament de l’EMU.
Ros, Larrosa i Mínguez van ser donar oxigen a un mort per tapar la necessitat, ja evident al 2015, de liquidar l’EMU.
D’aquesta situació en deriva l’actual endeutament (més de 50 milions d’euros) a un tipus d’interès mig molt elevat, el qual provoca “un escenari d’elevada incertesa”, segons el tinent d’alcalde i president de l’EMU, Sergi Talamonte. En aquest sentit, Talamonte ha explicat que “aquesta situació ens obliga a materialitzar en les properes setmanes, una operació de refinançament per intentar salvar l’empresa, ara mateix en situació molt crítica, tant des del vessant patrimonial, com des del vessant de necessitat de tresoreria a curt termini. Si, finalment, no és viable aquest refinançament amb els operadors bancaris, l’EMU podria anar a situació concursal.”

L’equip de govern es mostra optimista en la petició a les entitats financeres creditores d’un refinançament que faci viable l’empresa a llarg termini. Els mateixos bancs que en el seu dia van obrir-se a acceptar informes dubtosos, en alguns casos fets pel mateix demandant de crèdit, per concedir préstecs que han compromès greument la situació financera de l’EMU, ara s’han d’obrir a un refinançament que faci viable l’empresa.

Independentment que això succeeixi, Talamonte ha afirmat que “amb o sense aquest refinançament mantenim plenament vigent el compromís de salvar les polítiques d’habitatge i fer viable el Pla de l’Estació”.

Aquest divendres hem sentit vergonyeta al Ple en veure com els que van ordenar obres electorals ara xiulen mirant cap al cel quan toca pagar aquestes obres. El PSC i PP s'han abstingut. Ciudadanos no només hi ha votat en contra, sinó que ens tira en cara que en 6 mesos no hàgim resolt el despropòsit que ells van forjar

En essència compartíem gairebé tota la moció dels CDR, i només plantejàvem un canvi que no s'ha acceptat, en favor d’un model policial que protegeixi a les persones i no les pegui, sigui policies o no de l’Estat, entenent que també hauríem de poder debatre respecte els mossos d’esquadra. Malauradament la moció ha decaigut amb vots en contra de PSC, Cs i PP i abstenció de la resta

Avui hem presentat al Ministeri Fiscal i a l’Oficina Antifrau de Catalunya el #CasBanyetes.
Un seguit d’irregularitats que poden ser presumptament delictuals.
El Comú hi treballa des que al 2015 va entrar a la Paeria, i avui recollim fruits, convençudes que cal aclarir qualsevol sospita de corrupció en l’àmbit de l’administració pública.

Ho han explicat als jutjats les regidores Elena Ferre, Jordina Freixanet i Sandra Castro.