Avui estem molt contents d’aparèixer per primer cop en una enquesta de Segre i constatar que el sondeig fet per Infortécnica ens deixa molt a prop del llindar per poder entrar a la Paeria. “Però si no us donen representació!” pot ser la resposta del lector. I en aquest punt, ens veiem obligats a desgranar el nostre optimisme, del tot fonamentat, i el nostre convenciment que entrarem a la Paeria.
Ho hem sentit molt aquests dies: les enquestes només recullen tendències. A partir de la intenció directa de vot que expressa la gent, les empreses de sondejos “cuinen” les dades. És a dir, fan una estimació a partir d’un conjunt de variables que depenen de la història política de cada formació. I aquí hi ha el quid de la qüestió: per als enquestadors, el Comú no té passat polític ja que som nous, mai ens hem presentat a unes eleccions. I, sense història, sense ingredients, no som tinguts en compte en la cuina i ens quedem, simplement, amb la intenció directa de vot, sense beneficiar-nos, com la resta de forces, de l’altíssim percentatge d’indecisos. Seria suficient que un 1 o 2% d’aquests indecisos votessin Comú per assegurar que som a la Paeria: algú creu que això no passarà? Una mirada despistada podria pensar que el que projecta l’enquesta s’ajusta a la realitat, per això convé tenir tota la informació. I, afortunadament, la gent cada cop és menys innocent i té més coneixement sobre com es fan les enquestes. El darrer precedent evidencia que la cuina de les enquestes difereix substancialment del resultat final. Les enquestes, com ha quedat demostrat en tantes ocasions, són ben poc fiables:
Mentre les fredes enquestes no troben ingredients per cuinar el resultat que aconseguirem, el carrer, l’espai natural on hem viscut els darrers mesos per recollir adhesions, avals i propostes, ens aporta ingredients ben saborosos. Ingredients com les ganes de tanta gent per impulsar una nova manera de fer política. Com la il·lusió per tenir a Lleida per primer cop una candidatura ciutadana sota la fórmula d’agrupació d’electors.
Sense “història política” en unes eleccions, la força del Comú és, efectivament, del tot incalculable, i potser per això hi ha tantes formacions amb la mosca al nas. Potser per això fins i tot alguns dels nostres llaços bordeus s’han atemorit i han decidit despenjar-se de les faroles i marxar.
A la nostra cuina tenim quilos i quilos d’entusiasme demostrat per milers de lleidatans, fent xup xup, per ser servits la nit del 24M. Una nit que promet sorpreses de les bones si, aquest cop, evitem que guanyi l’abstenció que, igual que el vot en blanc, afavoreix al que mana. Ho tenim a tocar, i ens cal un darrer esforç perquè la candidatura ciutadana entri a la Paeria per començar a construir la nova manera de fer política que demanda el carrer.
Curiosament el tracte que rebem en les enquestes reprodueix fil per randa el que hem viscut amb la Junta Electoral: com que no existim prèviament, se’ns exclou de tota opció de ser als debats electorals. En aquest cas, malgrat que el nostre cap de llista és el que ha tingut menys quota de pantalla als debats, amb zero minuts, més d’un 16% de la població el coneix i és el quart candidat més valorat, superant un Àngel Ros en caiguda en picat, que fa pocs anys gairebé doblava la valoració actual (4,6).
Lleida és l’única capital a tot l’estat on les darreres eleccions les va guanyar l’abstenció. El 24M voteu, i ens traurem de sobre aquest llast que afavoreix els de sempre.
Deu consells per a no caure en el parany de les enquestes
En confluència amb
