Al 2015 vam fer públic que la concessionària dels radars demanava més de 2 milions a la Paeria, un any després explicàvem que havien endegat un contenciós administratiu i fa uns dies hem vist supervisant el litigi que està arxivat provisionalment el contenciós. Al darrer ple vam tornar a demanar a l’alcalde que expliqui públicament el que ha negociat amb la UTE Arnó-Sice, va negar haver negociat res i es va treure del barret que el que ell fa és “gestionar el contracte dia a dia”.
Pensem que és la nostra obligació posar llum al que ha passat i al que pot passar en aquesta concessió, en la qual ens hi van molts diners i la seguretat vial de tots els lleidatans.
1. Per què Ros allarga la concessió de radars fins l’agost? Els diferents elements del contracte es van posar en marxa tots al 2014, però en dates diferents, entre l’1 de març i finals d’abril, malgrat que l’Ajuntament -que va decidir aturar màquines 4 mesos davant l’evidència que la senyalització dels radars era deficient- interpreta que no estava tot en marxa fins el 18 d’agost. Ros ha fet una interpretació favorable a la concessionària quan ha considerat que els 4 anys s’han d’allargar fins l’agost i no ha respectat el que estableix el contracte, que determina que l’inici ha de tenir lloc dins el termini màxim de dos mesos a partir de la formalització del contracte, signat el 22 de novembre de 2013.
2. El contenciós, sota la catifa 2 anys. La concessionària té la potestat d’allargar l’arxiu del contenciós administratiu fins a 2 anys (gener de 2020). Mentre Ros sigui alcalde poden continuar negociant amb ell sotamà sense necessitat de reprendre el contenciós. Però si hi ha canvi de govern al maig de 2019, la UTE sempre tindrà la carta de reprendre el contenciós, on reclama a la Paeria prop d’un milió d’euros.
3. L’escenari “menys pitjor” per a Ros. Qui dia passa, any empeny. A l’alcalde, tenir aturat el litigi el deslliura del llast d’haver de pagar, com a mínim, un milió d’euros a la concessionària pels errors propis, una llosa molt pesada a les portes d’unes eleccions municipals. Al darrer ple ens va respondre que “no ens consten incompliments en serveis objecte de contracte”. De la llarga llista d’inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions. Però, que passa amb totes les altres inversions com, per exemple, la millora del sistema de control de trànsit amb un import de 87.642 € O la “inversió en connexions i comunicacions” per 73.450 €. I la semaforització de la rotonda de davant del cementiri per 42.165 €, la va pagar la concessionària sr. Ros? Què passa amb la instal·lació de 10 càmeres de control per 23.258 €, 4 guals elevats de vianants (13.500 €) i el subministrament, per valor de més de 15.000 €, d’etilòmetres, pda’s (per generar multes) i diferents elements de control? Ros assegura que hi ha un centenar d’inversions que els tècnics estan recollint i que han d’estar enllestides aquesta setmana. Qui dia passa, any empeny.
4. “No procedeix penalitzar la concessionària”. Resposta de l’alcalde, ignorant des del nostre punt de vista que al contracte hi figuren moltes inversions en seguretat vial que no estan fetes. Ros sí que ha admès que si no es fan totes les millores no hi pot haver pròrroga. En aquesta “gestió del contracte dia a dia” l’alcalde ha ignorat les reiterades peticions del Comú per exigir les inversions compromeses i les sancions pertinents.
5. Com han baixat el llindar de multes a 60 km/h? Al 2014 l’alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar-ho va ser Àngel Ros, obsedit a evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral. Ara, sabedors que el contracte està supervisat per forces com el Comú, s’han de guardar les formes. Potser per això opten per posar pel mig a l’intendent de la Guàrdia Urbana, en un informe amb data 10 de juliol de 2017. La seqüència temporal diu moltes coses: 9 de maig 2017: la UTE va sol·licitar la suspensió del judici per 60 dies “en vies d’arribar a un acord”. 10 de juliol 2017: informe de l’intendent en cap de la Guàrdia Urbana. Emparant-s’hi, Ros anuncia que es reduirà el màxim de velocitat permesa a 60 quilòmetres per hora. 11 de gener 2018: s’arxiva de forma provisional el judici.
6. Què passa amb els radars si no hi ha pròrroga?
Per contracte, l’Ajuntament es garanteix la propietat dels semàfors vermells, les càmeres i els elements de control d’accés encara que no hi hagués pròrroga. En canvi la propietat d’altres elements com les llicències de software i el maquinari estan subjectes a que hi hagi els 2 anys de pròrroga.
7. Incompleixen el compromís de publicar les multes trimestralment
En el Ple sobre l’estat de la ciutat de 2014, l’alcalde es va comprometre a fer públics cada tres mesos el nombre de multes de radar i semàfor vermell imposades i la seua destinació. L’incompliment d’aquest compromís forma part del reguitzell d’actuacions opaques de l’equip de govern en una concessió que no només no ha aportat tots els elements de seguretat vial compromesos sinó que va camí de sortir caríssima a la ciutat.
Comú de Lleida
Per què Ros no penalitzarà Arnó tot i els incompliments en el contracte dels radars?
