La plataforma Lleida Lliure de Franquisme, de la qual forma part el Comú de Lleida, ha tornat a presentar aquest matí la demanda contra el nomenclàtor franquista dels carrers de la ciutat al jutjat contenciós administratiu del Canyeret. Aquesta demanda havia de ser formalitzada el 18 de juliol passat, però el jutge va suspendre temporalment el termini perquè la Paeria no havia completat l’expedient requerit, on no constava tota la documentació requerida.
Imatge del Comú de Lleida.
Ara, ja amb tota la documentació necessària per part de la Paeria, la plataforma continua amb el recurs iniciat en nom de totes les entitats que la formen. S’exposen fets que fa més d’una dècada que es denuncien, amb la finalitat que es compleixin els estàndards democràtics que ens han de regir i que es defensen amb l’entrada en vigor de la llei de la memòria històrica. Malauradament, la situació en què avui ens trobem és una mostra més de com els drets de la ciutadania se segueixen vulnerant. Així doncs, davant la negativa pronunciada per l’alcaldia de Lleida al no donar curs en aquesta petició, es realitza el recurs contenciós.
S’aporten 45 documents, com la campanya sostinguda de diverses entitats al llarg del temps, consolidant així el fet que aquesta ha estat una petició reiterada per la societat civil lleidatana; la prova de la participació directa d’aquests alcaldes en la repressió i execució de persones, sent aquests actes considerats delictes de la humanitat; els originals d’aquests arxius que els historiadors van trobar i documentar, acreditant de forma fefaent aquests fets, o l’informe complementari realitzat per l’historiador David Sancho. Amb aquests i la resta de documents s’acredita de forma tècnica que s’incompleix la llei de la memòria històrica i dels drets humans en mantenir aquests noms. Són: Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Sangenís Bertran, Alcalde Sangenís, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Juan Manuel Nadal i Gaya i Carmelo Fenech, malgrat no són els únics carrers ni tampoc els únics vestigis existents.
Com a prova testifical, Rosa Peñafiel Cantano, neta d’uns dels represaliats pel franquisme, simbolitza la dignitat de la societat lleidatana oposada a què persones com aquestes siguin honorades, mentre d’altres, com les represaliades que van lluitar per les llibertats democràtiques, no en són.
Presentem la demanda contra noms de carrers franquistes
