Protagonisme ciutadà

Posted on Posted in Ciutat amable, Ciutat capdavantera, Ciutat democràtica, Ciutat per treballar, Ciutat per viure, Ciutat valenta, Comú de Lleida, Notícies, Paeria and tagged , , .

Hi ha tres temes que es repeteixen sobre l’estat de la ciutat, com si no passés res més. Lleida està bruta. Lleida és insegura. Els patinets són perillosos.

I sí. Hi ha mancances greus en la neteja, hi ha problemes de seguretat i hi ha gent que va en patinet per les voreres a massa velocitat. Però hi ha també altres problemes que no surten tant als diaris i discursos polítics.

Lleida té problemes de desigualtat creixent, hi ha massa pobresa.

Lleida té problemes climàtics i de contaminació. La calor d’aquesta primavera i els índex de contaminació són clars en aquest sentit.

Lleida té un urbanisme molt dur, i molt trànsit de cotxes.

Té massa joves angoixats i amb moltes dificultats per construir-se un futur a la ciutat.

Té molta gent gran, que ha patit molt durant la covid, que està sola, amb pensions minses i pocs recursos públics residencials i de lleure.

I Lleida té una política molt frustrant. ERC i Junts han frustrat moltes expectatives de canvi, també les nostres. I el PSC només ofereix el dejà vu de la vella aliança amb els poders fàctics i amb el discurs de C’s i PP.

Però Lleida té també altres coses, on la ciutadania agafa protagonisme i construeix ciutat més enllà dels enfrontaments partidistes. Una ciutadania de la que hauríem de prendre més exemple i ser-ne més còmplices des de la política. Còmplices no només amb el discurs, amb el bla bla bla i les fotos, sinó en els fets.

El repte climàtic i ecològic: arbrat, mobilitat i energia

A Lleida hi ha veïns i veïnes que planten arbres i flors, i ens han regalat el Bosquet del Palauet a la Bordeta, plantacions d’arbres a la falda de la Seu Vella i a Gardeny, balcons guarnits a Balàfia. Nosaltres vam intentar ser-ne còmplices mentre vam ser a govern, plantant uns 2.000 arbres i apretant a l’empresa de jardineria per poder millorar el verd a la ciutat. Llàstima que el govern hagi renunciat a fer un nou POUM en aquest mandat per definir un model de ciutat verda per al futur.

Hi ha pares i mares que s’organitzen per anar en bici a l’escola amb els seus fills i filles, malgrat la xarxa de carrils bicis insuficient. Hi ha plataformes veïnals treballant plans per la vianalització i dinamització dels barris, com al Centre Històric, a Noguerola. I aquí sí que cal ser clars en assenyalar que el govern queda molt endarrere del que estan proposant la ciutadania (i la comunitat científica). Estant al govern ja vam demanar la dimissió del regidor de mobilitat i seguim veient que malgrat les promeses, l’acció de govern en aquest àmbit deixa molt que desitjar.

Hi ha veïnat que s’organitza per crear comunitats energètiques i transitar cap a l’estalvi i l’auto producció renovable. Des de la regidoria de transició energètica vam impulsar també aquesta via, amb les subvencions a la instal·lació de fotovoltaiques en edificis privats, i la instal·lació de plaques en edificis municipals, però altre cop, pensem que l’expulsió del govern del comú ha frenat l’acció municipal en aquest àmbit.

El repte econòmic: comerç de proximitat i economia cooperativa

Hi ha comerciants que s’organitzen, que munten activitats, com les que es van fer a la Zona Alta, per dinamitzar col·lectivament el comerç de proximitat, amenaçat per canvis d’hàbits de consum i macroprojectes que frenen inversions. Aquí de nou, la complicitat de l’ajuntament és insuficient. Ja no només perquè no s’hagi fet tot el que nosaltres consideràvem que es podia fer per aturar Torre Salses, sinó sobretot per la inacció de les regidories de mercats i ocupació.

Hi ha un creixent teixit de cooperatives, com hem vist a la Fira de l’economia social i solidària. Que crea ocupació, en molts casos juvenil, amb un model que cerca el benefici social per sobre de l’enriquiment individual. En aquesta línia, l’ajuntament ha fet petits passos de suport al cooperativisme. I s’ha de destacar també la consolidació de la Fira de la Contractació pública, una eina que vam impulsar per obrir la contractació pública a petites i mitjanes empreses i no només a les empreses ben connectades amb el poder polític.

El repte social: desigualtat, jovent, gent gran

Hi ha una xarxa de voluntariat que ha ofert suport mutu al veïnat en la pandèmia. Que col·labora en l’atenció als temporers i a col·lectius vulnerables, allunyada dels discursos de l’odi i la por que altres alimenten. Amb entitats socials, des de Càritas a la PAH, que compten amb el compromís de molta gent per actuar contra les desigualtats.

Des de l’ajuntament s’han fet passos significatius en aquest àmbit. Des de la regidoria d’habitatge vam impulsar cooperatives d’habitatge, convenis i compres per augmentar el parc d’habitatge públic, la xarxa de mediació amb propietaris privats, els pisos per a temporers. Ens sap greu veure que també en aquest àmbit l’acció de govern s’ha frenat en aquest darrer any, i que en serveis socials no s’ha avançat com nosaltres esperàvem.
Aquestes entitats, Càritas, Arrels, la PAH, ens ensenyen que els drets de les persones no depenen de la seua situació administrativa. I per això ens sentim orgulloses d’haver aconseguit millorar el tràmit d’empadronament: el primer dels drets que obre les portes a molts altres drets de ciutadania. En aquest sentit, celebrem les passes endavant que s’han fet, malgrat l’actitud del PSC de portar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el decret que permetia empadronar-se a les famílies que, davant les barreres d’accés a l’habitatge, han recuperat habitatges buits de la banca.

Hi ha també el festival de teatre Enrenou a la Mariola. Sorgit de la participació, impulsat pel veïnat i entitats culturals i educatives que han triat la cultura com a eina per construir barri, per fer comunitat, per revertir estigmes. Un festival sorgit dels consells de zona, que s’han mostrat com una bona eina per construir des d’aquesta complicitat ciutadana que reclamem. Això sí, també hem de dir que el seu bon funcionament depèn, en bona mesura, del grau de convenciment que tingui el regidor de cada zona. Allà on hi ha regidors que no acaben de creure en el model –i no cal entrar en casos concrets- el funcionament dels consells és manifestament millorable. Però com que tenim fe en el model, segur que l’anirem perfeccionant malgrat les resistències que, de vegades, també hi ha des de dintre.

Hi ha joves que s’auto organitzen per generar projectes col·lectius, de lleure, de col·laboració comunitària. Com l’escola popular de Balàfia. O com el projecte de Torre Queralt al Secà, també sorgit d’aquests consells de zona que alguns partit del consistori no volen reconèixer com a eina d’acció municipal més enllà dels mecanismes controlats pels partits polítics.

Hi ha gent gran organitzant-se, en marees, en espais participatius, per debatre els seus problemes, per definir una atenció a la gent gran que superi vells models que amb la pandèmia s’han mostrat tant febles i ineficients.

La potència de la ciutadania, l’exigència a la política

La llista podria se molt més llarga. En tot cas, és una mostra de la potència de la ciutadania, de la col·laboració i la participació. Després dels moments tant complicats que hem viscut amb la pandèmia, reemergeixen les urgències ecològiques i socials que ja venen de lluny i que s’estan intensificant amb la guerra a Ucraïna. I hem de saber extreure unes quantes lliçons de quan dèiem que el món no tornaria a ser igual després de la covid: la solidaritat mútua, el suport comunitari, el paper del voluntariat, les ciutats sense cotxes… Contra els missatges derrotistes i contra aquells qui desitjarien un retorn al passat, confiem una mica més en nosaltres mateixos i en aquesta ciutat viva que tenim.

Segur que tindrem una Lleida més neta, més segura, més amable amb els vianants, si tenim una ciutat amb més cohesió social, amb més comunitat, amb més activitat comercial en tota la ciutat, amb més oportunitats per al jovent, amb menys cotxes, amb menys desigualtats, amb menys debat estèril i electoralista. I amb més feina i voluntat de col·laboració. Com ens ensenyen tots aquests projectes ciutadans.

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest