El PSC del senyor Ros diu que crearà un Centre de recursos compartits per ajudar la gent més necessitada sense explicar realment en què consisteix, per què no l’han promogut en tot el temps que porten decidint sense oposició, ni per què presumeixen de la despesa social sense explicar que inclouen en aquest apartat els 11 milions de Seguretat social que paga l’ajuntament pels seus treballadors. El senyor Postius de CiU, el millor de Lleida ets tu, millorarà tots els carrers, millorarà tots els barris, traslladarà l’estació d’autobusos, farà créixer la feina, ajudarà la gent necessitada i tot això ho farà amb menys diners abaixant l’IBI. També el PP inclou en el seu programa ajuts per a les persones i per a les empreses, la rebaixa de les taxes de les escoles bressol, subvencions als aturats i a les vídues… i tot això novament abaixant tots els impostos.
Qui s’ho creurà tot plegat? Com si no sabéssim quin peu calça cadascú. Com si el temps fins ahir hagués deixat d’existir i haguessin desaparegut les hemeroteques. Com si es tractés de regalar caramels al pati d’una escola i no d’assumir amb serietat el més seriós que existeix, les condicions de vida de les persones. Com si no volguessin fer enfadar ningú i perdre uns quants vots si s’atrevissin a dir on deixaran de dedicar diners si els volguessin realment posar al servei dels més necessitats.
Joan Manel Bueno tanca la llista del Comú de Lleida
Són faves comptades. Si vols posar diners en un lloc, n’has de treure d’un altre. I aquí és on es veu la realitat dels discursos. Des del Comú de Lleida sabem que hi ha gent interessada a veure obres noves, noves urbanitzacions, platges urbanes… A nosaltres també ens agrada tot això. Però no ho farem. Ara no. Cultura? Sí. Sanitat? Sí. Promoció del comerç? Sí. Però no iniciarem obra nova mentre hi hagi persones a Lleida que no tenen sostre, que l’han perdut, que pateixen talls de llum, d’aigua o de gas.
I això com es tradueix en diners? Doncs en un increment en programes socials de 5 milions d’euros en una doble direcció. En primer lloc, l’assistència econòmica i humana a les emergències, a les persones que viuen en la màxima vulnerabilitat, assumint plenament que la garantia dels drets bàsics és responsabilitat en primera instància de les administracions públiques. En segon lloc, l’impuls de l’ocupació laboral, perquè la manca de feina és a l’origen de bona part de les situacions de vulnerabilitat extrema, perquè del que es tracta no és de promoure l’assistencialisme com a tal, sinó d’afavorir i estimular les capacitats de les persones per construir una vida satisfactòria.
Impuls de l’ocupació no de manera aleatòria, sinó orientat de manera especial a aquelles ocupacions que donen feina i en les quals el resultat de la feina també repercuteix en el benestar bàsic dels seus destinataris. Impulsarem, doncs, les empreses del tercer sector social, i posarem en marxa un pla de rehabilitació d’habitatge buit, i també d’eficiència energètica i energies renovables, coordinats amb els Plans d’Ocupació, per tal que habitabilitat real i confortable, estalvi energètic i creació de feina siguin 3 vies que conflueixin per una política social efectiva.
I les targetes de Bus? I la teleassistència? I més serveis socials que diu el sr Ros que aniran incorporant de manera gratuïta i universal? Gratuïts, naturalment… per a aquelles persones que no puguin pagar-los! A alguns això no els farà cap gràcia, però sé, sabem, que també la major part d’aquestes persones coincidiran amb nosaltres en la diferència entre el que agrada i el que cal, entre el joc de prestidigitadors que prefereixen augmentar dia rere dia el deute que no podran pagar els nostres fills i aquells que diem clar i sense amagar-nos què és factible fer i quines són les nostres prioritats.
Deia el filòsof Descartes, ironitzant, que el sentit Comú deu ser la riquesa més ben repartida del món, perquè ningú no es queixa que li’n falti. Que així sigui. Diumenge 24 tenim una cita a les urnes. No hi falteu.
Joan Manel Bueno
Membre i candidat del Comú de Lleida
