Un debat necessari per afrontar les inseguretats a Lleida
El comúdelleida ha celebrat aquest dilluns a la Sala Paulo Freire l’acte “Lleida fa por? Cohesió social, prevenció i governança per a una nova cultura de seguretat urbana”, un espai de debat per abordar el model de seguretat que necessita la ciutat. La jornada ha comptat amb la participació de la regidora Laura Bergés, el diputat i criminòleg Andrés García Berrio i l’assessora en polítiques de seguretat integral Noemí Aiguasenosa.
Durant l’acte s’ha posat sobre la taula que la seguretat és un fenomen complex, amb una dimensió objectiva, les dades de delinqüència, i una dimensió subjectiva, les percepcions i les pors. La regidora del comúdelleida, Laura Bergés, ha recordat que, tot i que alguns delictes contra la propietat han baixat, continuen sent preocupants els robatoris a domicilis i al carrer, les estafes a internet, els delictes sexuals, molts en l’àmbit familiar, i l’augment de baralles amb armes blanques. “No podem normalitzar aquestes xifres, però tampoc simplificar el debat reduint-lo només a més càstig”, ha afirmat.
Bergés ha posat l’accent en què es pot fer des de l’àmbit municipal, “els Mossos d’Esquadra són el cos competent en seguretat ciutadana, però des de l’Ajuntament podem i hem de reforçar la feina preventiva i de proximitat”. En aquest sentit, ha defensat més treball de carrer coordinat entre Guàrdia Urbana i serveis socials, reforç d’educadors i treballadors socials, i una aposta clara per la prevenció, la mediació i la justícia restaurativa. “Cal més investigació i més agilitat judicial, però també més acció social per reduir la reincidència i abordar les causes dels conflictes”, ha conclòs.
Per la seva banda, Andrés García Berrio ha advertit que “circulen molts prejudicis i una mena de pensament màgic segons el qual més penes resoldran els problemes de seguretat”. Segons ha explicat, “Tenim un dèficit clar en el sistema judicial: processos lents, manca de recursos i dificultats en el compliment efectiu de les condemnes”. Ha subratllat que “la resposta ha de combinar esforços policials, inversió en investigació, agilitat judicial i polítiques de cohesió social. Sense itineraris d’inserció laboral i social, els nivells de reincidència són més alts”.
El diputat ha recordat que experiències com els plans de barris han demostrat que la cohesió comunitària i la inversió pública són eines efectives per prevenir conflictes. “Necessitem millor coordinació amb els Mossos d’Esquadra, més investigació i un sistema que generi la percepció clara que delinquir té conseqüències ràpides i proporcionades”, ha afirmat. En aquest sentit, García Berrio que la lentitud judicial és un dels principals problemes: “Una víctima d’un robatori amb violència no pot esperar tres o quatre anys un judici; això també és una forma de desprotecció, cal reestructurar el sistema penal per fer-lo més àgil i eficient, reforçant la inversió en serveis públics fonamentals, en l’atenció a les víctimes i en l’acompanyament posterior a qui ha comès un delicte”, ha explicat el diputat.
Noemí Aiguasenosa ha assenyalat que “les esquerres hem de reconèixer que sovint no hem tingut un discurs propi i clar sobre seguretat, i això ha deixat espai a plantejaments simplistes”. Ha defensat que “sí que existeix un model alternatiu, però és un model complex i multiagencial que no cap en un titular: la seguretat implica cossos policials, però també polítiques socials, urbanisme, educació, mediació i lluita contra la precarietat”.
Aiguasenosa ha rebutjat que aquest enfocament sigui “bonisme”. “Pensar que només amb presó es resolen totes les complexitats és una simplificació. La seguretat també té a veure amb el sentit comunitari, amb reduir desigualtats i amb reparar el dany de manera efectiva”. També ha destacat la importància de treballar la dimensió subjectiva de la por: “La por limita la vida quotidiana i la llibertat de moviment, especialment en el cas de les dones. Cal incorporar mirades com la dels itineraris segurs i la prevenció comunitària”.
La jornada ha servit per posar sobre la taula la necessitat d’una nova cultura de seguretat basada en la prevenció, els recursos adequats, l’eficiència institucional i el respecte.
