JxC no té paraula i ERC és incapaç de fer-la complir

Posted on Posted in Ciutat valenta, Comú de Lleida, Notícies, Paeria and tagged , , , .

La gent ho sap. Als polítics els hi agrada parlar, prometre coses I fer-se la foto per, al dia següent, seure a la cadira i incomplir tots els acords i les promeses fetes. Són uns falsos, uns mentiders, diuen. Si se’ls hi recrimina la falta ells donen la culpa a algú altre: a l’estat, als que s’han assegut abans a la cadira, a la situació econòmica, als maleïts imponderables o, en el cas de Lleida, al comúdelleida. Ara, sembla que dos únics regidors d’un total de 27 són els culpables que Lleida no tingui el pressupost municipal aprovat.
La gent ho sap, els polítics no tenen paraula. I quan algú en té, són ells els que se sorprenen, no ho entenen, ho denuncien als mitjans i fan escarafalls.

La paraula dels polítics

Per a qui no estigui al corrent, ho expliquem. La cosa ha anat així: els exconvergents de JxC, l’alcalde Pueyo i el seu grup d’ERC i els dos regidors del comúdelleida van estar setmanes negociant els pressupostos. L’alcalde hagués pogut decidir negociar amb uns altres, però no ho va fer. Ells sabran per què. El comúdelleida té unes prioritats i, com no podia ser d’una altra manera, aquestes són les qüestions que va negociat. A ningú li hauria de sorprendre que es demani el que es vol. Potser sorprèn més que, a qui va signar un acord de mandat i a qui els darrers dos anys s’ha compromès a complir uns acords que encara no ha acomplert, ara li costi tant tornar-los a assumir. Posarem dos exemples: el regidor Jaume Rutllant deixant sense gastar 190.000€ que es podien haver dedicat a compra d’habitatge; o la regidora Mariamma Sall no dedicant els 900.000€ de la Generalitat disponibles per a ajudes d’emergència a famílies. Coses seves.

Un bon dia, va semblar que l’acord era possible i vam córrer, -nosaltres també, cal dir-ho- a fer el que, amb paraules del Toni Postius, era una escenificació de l’acord. Prenguin nota: escenificar, escena, escenografia… teatre. El comúdelleida allí hi era, l’acord era un fet i si cal fer teatre per a rescatar un grapat de bones mesures, es fa. No ens cauran els anells per fer una mica de política de la de sempre. Però, ai las! l’acord es va signar un dia i al dia següent, sí, tal qual, ni 24 hores van passar, els exconvergents estaven incomplint-lo. Sigui per costum, sigui per arrogància, sigui per incompetència, a aquesta gent els hi costa mantenir la paraula donada.

Cronologia dels fets

La cronologia és la següent: el 25 de novembre es tanca l’acord i “s’escenifica”. 12 hores després, JxC incompleix l’acord. El 26 de novembre, el comúdelleida notifica per escrit que l’acord està trencat si no es rectifica. Per part d’alcaldia, no hi ha cap resposta. A l’Audiència Pública sobre atenció al sensellarisme, l’ajuntament perd l’oportunitat de mostrar cap voluntat de canvi. Al Consell de Ciutat, en perd una altra. Es notifica de nou al gabinet d’alcaldia que l’acord està trencat si no es rectifica i no hi ha gestos clars de voluntat política d’acompliments dels acords. El 2 de novembre, el comúdelleida fa un comunicat públic on es diu que l’acord no és possible tenint en compte les circumstàncies. Hi ha una reunió el dia 7 per debatre les esmenes dels grups on s’informa de nou que el vot a favor dels pressupostos està en risc. Salten les alarmes, la Jordina Freixanet es preocupa, el gabinet d’alcaldia reacciona i es convoca una darrera reunió in extremis el dia 9 de desembre, just el dia abans del ple de pressupostos. En aquesta reunió, es torna a demanar el mateix i es reclamen fets que vagin més enllà de les paraules. L’alcalde ofereix bàsicament paraules.

Mirar a l’altra banda?

Davant d’aquest fet, el comúdelleida podia fer dues coses: fer com fan els polítics seriosos de tota la vida, mirar a una altra banda i agafar-se a la cadira; o fer com fa la gent normal quan algú incompleix la paraula donada: si ells trenquen un acord, nosaltres no el podem assumir. I aquestes darreres setmanes, al comúdelleida hem constatat amb recança que JxC no té paraula i que ERC és incapaç de fer-la complir.

Realment és això suficient per aprovar uns pressupostos? Podem votar a favor d’un pressupost que no és el nostre i que el govern no es creu ni té voluntat de fer complir? El comúdelleida ha decidit que no.

Perquè no tenim pressupostos?

I fins aquí. El comúdelleida s’absté a la votació dels pressupostos. L’alcalde podria haver negociat amb algú altre però no ho ha fet. Ja es rar volent fer, com volen, la mateixa mena de política que feien els del PSC.

Diuen que és culpa nostra, que és per culpa del regidor i la regidora del comúdelleida, el Sergi i l’Elena, que Lleida no té pressupostos aprovats. I a nosaltres, ves per on, el que ens sembla és que tan sols hem fet el que faria la gent normal: no assumir un acord quan algú no compleix amb la seva paraula.

Si preferiu polítics que incompleixen els seus compromisos, no voteu al comúdelleida.

La culpa és del comú!?

Ajuda'ns a difondre
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest