Què deu pensar qualsevol persona després d’escoltar un discurs del seu alcalde sobre l’estat de la ciutat que vessava autocomplaença? A la gent del Comú no ens ve de nou la manca d’autocrítica ni les polítiques que alimenten poques butxaques i ignoren al gruix de la ciutadania, especialment aquella gent que pitjor ho està passant. Al Comú de Lleida seguim pensant que en democràcia no hi pot haver més origen del poder, ni més destinació del seu exercici que la voluntat i les necessitats de la ciutadania.
Sr. Ros. ¿Per què encara hi ha entitats financeres que tenen cases buides i gent reclamant al carrer una solució habitacional?.
L’equip de govern amaga aquesta mena de càncer anomenat clientelisme que ens han imposat aquestes 3 dècades i ens expliquen una Lleida de ficció que ni ells es creuen. A Comudelleida.cat hem explicat amb dades obertes com contracten i hem exposat un altra manera de fer que és la que impulsarem si obtenim el suport majoritari de la ciutat.
Menteixen al poble, com quan ens van dir que som líders en despesa social, comptant la seguretat social de tots els treballadors de l’ajuntament com a inversió social. I són tan al·lèrgics a la crítica que quan un investigador de la UdL conclou que la Paeria ha afavorit l’estigmatització de la Mariola, carreguen contra la persona i l’estudi. La recepta per a la Mariola no és senzilla, però és obvi que això que anomenen “Museu del clima” no arregla cap dels seus problemes.
Urgeixen més recursos per atendre les necessitats socials i clamem junts contra la injustícia que representa que la Generalitat i l’Estat ens deguin tants diners. Però mai ens hauria de faltar voluntat per prioritzar habitatge, serveis socials i educació.
De res serveix anar als barris per fer-se la foto si no es pren nota de les inquietuds reals de la gent i s’hi actua políticament. Per sort, quan la ciutadania no se sent escoltada pels que haurien de ser els seus servents s’organitza, amb exemples tant encoratjadors com El Parc és Nostre o l’Associació Memoràndum.
Com altres grups municipals, hem tingut la sort de visitar regularment els barris, on la gent sempre ens demana que millorem la neteja i la seguretat. Com es pot millorar la seguretat? Anant a les causes dels problemes, a la prevenció, dotant el carrer de més educadors socials. Així es fa cohesió social i així en ho reconeix el regidor Rodamilans a PRO-POS-TA del Comú de Lleida.
Van dient que no proposem res i, sense cap vergonya, tiren pel dret, agafen PRO-POS-TES del Comú i les fan seves sense ni esmentar-nos. Ho han fet amb el banc de terres per cedir a pagesos finques no cultivades o amb la proposta per activar habitatges i solars en desús. Se’n diu baixesa política, senyor Ros. Ens entristeix que hagin optat per menystenir-nos i s’hagin arrapat a un pacte entre conservadors i liberals, potser legítim però perpetuador d’unes polítiques que ni son progressistes ni miren cap a la gent.
A nosaltres no ens mou la rancúnia, per això valorem algunes coses en les que aquest equip de govern ha tingut un paper positiu, com l’enorme equip tècnic d’educació, també a l’agenda 21 i el gran projecte de bressol. Però queda molt per fer, especialment per lluitar contra la segregació escolar que ens situa com la segona ciutat amb més segregació a primària. Felicitem a tothom que ha fet possible crear un grup de treball municipal sobre segregació. Fins i tot, volem veure el got mig ple amb els pressupostos participatius que s’han endegat, tot i que queden molt lluny de l’ideal de participació de la ciutadania en els comptes públics que defensem, en quantitat i en qualitat de participació. Parlant de participació, la gent es pregunta per què aquest equip de govern ha eternitzat la reforma del reglament de participació tot tenint la PRO-POS-TA del Comú de Lleida des de l’Octubre del 2015. Potser perque era l’única proposta.
Sobre urbanisme, Lleida és cada cop més una ciutat de ciment, grisa. La nostra és una ciutat carregada de valors que no sabem aprofitar, amb uns Camps Elisis infrautilitzats i un Xalet Modernista tancat fa mesos amb un procés que anomenen participatiu que s’ha dirigit des de Promoció Econòmica i no des de Cultura o Serveis Socials. I així tot. No volem prendre una decisió respecte la Plaça de l’Auditori o de la Panera… encarreguem un procés anomenat participatiu a la Fundació del Paisatge i maquillem la decisió com a democràtica.
També han donat l’esquena als pagesos de la nostra horta. Un valor ecològic, econòmic i humà que l’ajuntament no escolta i no defensa. I descuidem també el medi ambient, ignorant el canvi climàtic que ja posa en qüestió el futur del planeta. A què esperen per fer una aposta ferma per les energies renovables? En un moment on tantes ciutats caminen fermes i valentes cap al canvi de model energètic, aquí ni tan sols fem complir l’ordenança perquè tota nova construcció tingui captadors solars tèrmics.
Ens fa vergonya veure com estan deixant el Segre al seu pas per Lleida. El Cabal actual s’hauria de multiplicar per 5 perquè fos ecològic, perquè vostès van pactar un cabal irrisori. Tenir un riu que travessa la ciutat és un potencial carregat de possibilitats per a qualsevol ciutat. Però a Lleida, som diferents, descuidem el riu, el maltractem ecològicament i ens esperem tant a demanar a la CHE que el netegi de macròfits que els mosquits i la mosca negra deuen aplaudir amb les ales.
Cal parlar de mobilitat i dels reajustaments en el servei de bus que el Comú ha proposat per augmentar qualitat i usuaris sense incrementar el cost. Hem assistit des d’aleshores a petites millores, reclamades històricament pel veïnat. Vam elaborar una PRO-POS-TA fonamentada en l’assessorament de professionals. I què va passar? Res, silenci, bloqueig.
Urgeix que hi hagi marquesines en totes les parades de bus per aixoplugar-se de la pluja o del sol, cal pensar especialment en la gent més gran.
Tampoc escolta a les associacions de defensa de la bicicleta, que saben que un carril bici mai pot ser com el que han perpetrat entre Ricard Vinyes i la Plaça Catalunya. Com pot ser que hi hagi encara barris a la ciutat amb zero metres de carril bici? Deixi el cotxe aparcat per un dia, intenti anar en bicicleta al Secà i expliqui’ns l’experiència.
Cal parlar dels joves, que ens fan saber a molts barris la manca d’espais autogestionats com una mancança crònica. Cal parlar de Cultura, celebrant que a PRO-POS-TA del Comú, s’engegarà la redacció del Pla de Subvencions tenint com a base el nou Pla estratègic de Cultura Municipal. I cal insistir en la necessitat de promocionar el model comercial de proximitat, per mantenir l’ecosistema comercial dels barris i no ofegar-los amb Torre Salses ni altres operacions semblants.
Tenim la sort de viure en una ciutat genial. Lleida té molta gent fantàstica, que fa grans coses. A la gent del Comú de Lleida ens agrada molt Lleida, malgrat aquest equip de govern i les seues polítiques.
Un govern a esquenes de les problemàtiques diàries de la gent de Lleida
