Una economia que respongui als reptes socials i climàtics -

Els ponents de la #TaulaOberta sobre economia van dibuixar un escenari de mancances i oportunitats per a l’economia lleidatana, a partir del qual van apuntar algunes línies mestres per a la política municipal de foment de l’activitat empresarials i de l’ocupació.

Laura Bergés, va posar l’accent en la necessitat d’apostar per una economia de futur, que sigui compatible amb els reptes del canvi climàtic i la justícia social.

La quarta #TaulaOberta de debat de programa del comúdelleida, va comptar amb la participació de la secretaria general de CCOO, Cristina Rodríguez; l’Anna Costa, d’Slow Shop Lleida; i Marcel Vidal, tècnic de Ponent Coopera, mentre que el quart ponent previst , l’empresari Santi Caufapé va excusar la seua presència per problemes de salut.

Per part del comúdelleida, la cap de llista, Laura Bergés va ser l’encarregada de presentar les propostes de la formació.

Oportunitats i amenaces per a l’economia lleidatana

La secretària general de CCOO, Cristina Rodríguez, va resumir les fortaleses de l’economia lleidatana en quatre aspectes: la ubicació de la ciutat, la capitalitat que exerceix sobre el territori, el seu hub agroalimentari-tecnològic i l’existència de plataformes com el fòrum Secore per al diàleg social entre els diferents agents econòmics.

Pel la banda de les debilitats, Cristina Rodríguez va destacar els dèficits en la xarxa de comunicacions que connecti Lleida amb el territori, uns convenis laborals molt baixos, la falta de mà d’obra qualificada, i la necessitat d’una transició en el model ramader.

Anna Costa, de l’associació Slow Shop, va afegir a la diagnosi dels problemes que té l’economia de Lleida, les dificultats per les que travessa el comerç local. La competència d’internet, l’increment de costos de les matèries primeres, i la perspectiva d’apertura de grans centres comercials, van ser els punts destacats per Anna Costa com els reptes amb què es troba el comerç local i que expliquen el tancament de persianes de molts comerços als barris de la ciutat.

L’alternativa que ofereix l’economia social i solidària davant l’esgotament del model centrat en la maximització dels beneficis privats, va ser el centre de la intervenció del Marcel Vidal, de Ponent Coopera. El Marcel Vidal va destacar el cooperativisme com una eina per transitar cap a un model econòmic orientat al benefici social i que està obrint oportunitats per al jovent.

La Paeria, un actor econòmic clau a la ciutat

La cap de llista del comúdelleida va presentar les propostes de a formació en matèria econòmica destacant el paper que juga l’Ajuntament, com un dels actors econòmics amb més pes a la ciutat pel seu volum de despesa, inversió i plantilla.

«Més enllà de les polítiques específiques de promoció empresarial i de l’ocupació, l’ajuntament incideix en l’economia lleidatana sobretot a través de les seves compres i contractacions, a través de la planificació urbanística i la regulació dels usos de l’espai públic, a través de la fiscalitat o a través de les decisions sobre els serveis públics», va explicar Laura Bergés.

Per això, el comúdelleida planteja una gestió municipal que en el seu conjunt s’orienti a la promoció d’un canvi econòmic que és imprescindible. «No podem seguir apostant per un creixement incompatible amb la salut del planeta i basat en desigualtats creixents, perquè no és un model de futur. L’acció econòmica de la Paeria ha de tenir clara l’aposta per una transició econòmica que primi els circuits de proximitat, la responsabilitat ambiental, el benefici social i les condicions laborals justes», va dir la cap de llista del Comú.

D’acord amb aquests objectius generals, la Laura Bergés va presentar el pla d’acció del comú en matèria econòmica.

Indústria i agricultura amb visió de futur

El comúdelleida aposta per la reindustrialització com un dels ingredients d’aquesta transició econòmica que corregeixi desequilibris associats a la globalització i que crei ocupació a Lleida, però tenint en compte els condicionants ambientals d’un territori afectat per la sequera i el alts nivells de contaminació de l’aire, i que té en l’Horta un valor econòmic, ecològic i cultura a preservar.

Per això, el comú proposa una revisió de les dimensions i activitats previstes al polígon de Torreblanca. «No podem projectar un polígon amb un consum d’aigua que equival a la meitat del que consumeix tot Lleida, o sense límits a activitats contaminants, quan Lleida apareix cada any com una de les ciutats amb més episodis de mala qualitat de l’aire i quan estem veient com es repeteixen els períodes de sequera i de restriccions a l’ús de l’aigua», va explicar Laura Bergés. «Això no és un projecte de futur», va reblar.

Des del comú, també es proposa millorar el servei d’autobús als polígons industrials, dins del paquet de mesures de millora del servei públic de transport urbà i interurbà.

En quant a l’activitat agrària, Laura Bergés va coincidir amb Cristina Rodríguez en la necessitat de consolidar Lleida com a capital de l’agricultura i l’agroindústria, però reforçant també mesures de suport i promoció de l’agricultura familiar pròpia de l’Horta, de l’agricultura ecològica i de la transició en el model ramader intensiu. La vigilància de les condicions laborals en el sector agrícola i ramader, en especial en la contractació vehiculada per empreses de treball temporal, és una altra de les mesures plantejades pel comú.

Revisar el Pla Director de Torreblanca, per excloure’n la zona de Quatre Pilans i introduir-hi restriccions a activitats contaminants i amb alt consum d’aigua
Definir un parc agrari a la zona de l’Horta com a fórmula de protecció i projecció de l’activitat agrària i ramadera.
Posar en marxa el Banc de Terres de l’Horta, vinculant-lo a plans d’ocupació especialment adreçats a joves
Agilitzar les autoritzacions d’habitatge per a temporers a l’Horta, vetllant per condicions dignes i per evitar frau per construir amb altres objectius, reclamant línia d’ajuts Generalitat.
Plans de compra ecològica i compra de l’Horta per als mercats municipals, escoles bressol i altres serveis o instal·lacions municipals
Posada en marxa d’un obrador col·lectiu, amb espai de processament, cuina i envasat. I millora de les condicions i funcionament del Mercat Central.
Desenvolupar el projecte Pilot de l’Horta com a Element d’Interès Turístic, previst en el pla Inno4Agro.
Impulsar una política de dades obertes a l’Agritech Big Data

Aposta pel comerç local i el Pla de l’Estació

En quant al model comercial, el comúdelleida ha mantingut una posició clara de defensa d’un model comercial de proximitat, que més enllà del seu valor econòmic aporta també altres valors en la vida de la ciutat i els seus barris. Per això, es plantegen mesures per aturar Torre Salses definitivament, i apostar de forma clara per un centre comercial integrat a la ciutat i connectat amb el transport públic.

El model de grans centres comercials no és el del comúdelleida, però entenem que hi ha un demanda de disposar d’aquest tipus d’establiments i hem de buscar la millor manera de fer-los compatibles amb el comerç de proximitat», va explicar Laura Bergés. «Per això, apostem clarament pel pla de l’Estació, front al model de Torre Salses, que treu els consumidors de la ciutat».

D’altra banda, el comúdelleida planteja també altres mesures per donar suport al petit comerç dels eixos comercials i dels barris, incorporant algunes de les propostes que va presentar l’Anna Costa en el decurs de la #TaulaOberta, com l’elaboració d’un pla de viabilitat comercial dels diferents barris.

El programa del comúdelleida inclou també accions en relació al comerç on-line, orientades a una major equitat fiscal en el tracte que reben el comerç tradicional i les grans companyies de comerç on-line i a reduir l’impacte ambiental de la distribució associada a aquest comerç.

Mesures en l’àmbit del comerç i serveis:

Impulsar de forma immediata una revisió del pla urbanístic del SUR42-Torre Salses, per excloure’n els usos comercials de gran format.
Desenvolupar el planejament vinculat al Pla de l’Estació, vetllant pel compliment dels requisits ambientals i de garantia de connexions entre Pardinyes i el centre de la ciutat.
Línia d’ajut a la instal·lació en locals buits a barris i Eix Comercial.
Reforç de la col·laboració amb associacions de comerciants per desenvolupar accions de promoció i estudi de viabilitat.
Organitzar bossa de proveïdors per anar rotant en la contractació menor de l’ajuntament, per garantir que més empreses de diferents barris opten a les compres de la Paeria.
Pla pilot de moneda social, que promogui les compres en el comerç local i permeti que les empreses adherides puguin pagar impostos municipals amb la moneda social.
Adaptació de la fiscalitat a les empreses de comerç online que operin a la ciutat, per garantir la igualtat de tracte respecte els establiments presencials.
Desenvolupament d’estratègies «d’últim quilòmetre» per optimitzar la distribució final del comerç online, potenciant empreses de logística locals innovadores.
Pla d’acció al Centre Històric, amb mesures d’habitatge, serveis socials i participació que reverteixin en una millora del barri i, per tant, també del seu valor comercial i turístic, a més de mesures específiques vinculades als actius turístics del Centre Històric, com la millora de la senyalització, impuls de l’acció al Turó de la Seu o el manteniment del Call Jueu.

Promoció de l’ocupació de qualitat i de l’empresa local i cooperativa

Pel que fa a les polítiques més específiques de promoció de l’empresa i l’ocupació, les propostes del comúdelleida se centren en una revisió dels plans de formació de l’Institut Municipal d’Ocupació, una política activa de promoció de millors condicions laborals, i una contractació pública al servei de les petites i mitjans empreses de la ciutat.

La contractació pública ha de donar més oportunitats a les pimes i cooperatives de la ciutat, aprofitant mecanismes com la contractació per lots o l’aplicació de clàusules que afavoreixin aquestes empreses», va explicar Laura Bergés. En la mateixa línia, es van exposar algunes mesures per vincular l’activitat dels mercats municipals a la promoció de l’ocupació i la compra de proximitat.

Algunes de les propostes que es van explicar en la #TaulaOberta en aquest àmbit:

Revisar l’oferta dels plans de formació i ocupació per reforçar l’acció en sectors com la pagesia, les energies renovables, mercats, animació i programació informàtica i els programes adreçats a col·lectius específics com les dones que vulguin abandonar la prostitució.
Creació d’un Punt d’Informació d’Ocupació als Centres Cívics i reforç de personal de l’IMO per donar cobertura a més serveis
Ampliar l’aplicació efectiva de clàusules laborals, socials i ambientals en la contractació pública i de la divisió dels contractes en lots sempre que sigui possible.
Consolidar la Fira de la Transparència, avaluant la repercussió que ha tingut, i millorant el mecanismes per arribar a més empreses que puguin optar a contractació pública.
Col·laboració amb inspecció de treball per garantir les condicions laborals justes a la ciutat, en especial en relació a les ETTs i la contractació de la temporada de fruita
Servei d’assessorament a joves a l’IMO, per a que coneguin els seus drets i deures laborals.
Projectes vinculats a la promoció econòmica i ocupacional del jovent, amb iniciatives com un programa d’estades d’FP i universitat dual, o una fira de cooperatives i empreses de joves.
Explorar convenis amb la banca ètica i cooperativa per a a microcrèdits i préstecs d’innovació a l’empresa
Consolidar i reforçar els plans d’ajut a la implantació de cooperatives