Les calors i la sequera dels darrers estius ens alerten que Catalunya no podrà ser rica i plena si no ens prenem seriosament, ja, la defensa de la Terra.
Ja és hora d’esmolar l’enginy per definir nous models de progrés humà que acceptin els límits del planeta. Canviar la mobilitat per reduir l’ús del cotxe. Entendre que no ens salvaran megaprojectes industrials que es carreguen l’Horta amb promeses incertes d’inversions milionàries sense tenir en compte consums d’aigua insostenibles i l’empitjorament d’uns índexs de contaminació que a Lleida ja són preocupants. Aclimatar la ciutat amb un urbanisme que canviï gris per verd. I més…
Ara és hora d’estar alerta, per quan vingui un altre juny, que puguem regar els nostres camps. Deixem enrere les excuses. Com plantem espigues d’or, convé que seguem les cadenes d’un model esgotat.
