El Comúdelleida és un una agrupació política municipal on hi conviuen, com a Lleida, diferents visions sobre el «tema català», però amb uns consensos compartits molt clars. Vam defensar la celebració del referèndum de l’1-O, implicant-nos en la defensa del dret a votar, com a exercici de decisió popular, d’acord amb els nostres principis de defensa de la democràcia participativa, i per tant del dret a l’autodeterminació. Hem denunciat la repressió i judicialització del debat polític prèvia i posterior a l’1-O, amb diverses mocions, com aquesta o aquesta. Defensem el model republicà. Defensem al implicació ciutadana en la política, i el control i l’exigència ciutadana respecte l’acció dels seus representants i l’acció institucional. I aquesta exigència respecte la participació ciutadana, la gestió pública, respecte els valors republicans i la defensa del bé comú i la política honesta sense privilegis per a uns pocs, ens situa ben allunyats de qualsevol pacte amb el PSC, Ciutadans o el PP.
Aspectes, tots ells, que d’alguna manera apareixen al document de l’ANC.
Però no signem el document de l’ANC perquè tal i com està plantejat en quant a les alcaldies independentistes, els pactes que se’n derivarien, i la protesta ciutadana, no encaixa en els consensos construïts al Comúdelleida entorn aquests temes.
El Comúdelleida reconeix l’1-O com un mandat popular per canviar el model constitucional de les autonomies, per canviar el repartiment de sobiranies. Per posar en marxa una deliberació efectiva sobre el canvi en el model d’estat. Però no reconeixem l’1-O com un mandat legítim per proclamar la independència, sinó per comprometre un procés constituent, que és necessari per repensar el nostre contracte social en relació al tema Catalunya-Espanya, i també en relació en molts altres drets i reptes.
Tampoc no entenem l’1-O, la declaració unilateral d’independència i el 155 posterior com un procés que hagi de fossilitzar línies roges per a qualsevol línia d’entesa que ens permeti avançar en tantes urgències socials. No creiem en la política de blocs paralitzants. Sinó que aspirem a construir consensos, com fem en el nostre propi espai tan divers, que puguin aplegar voluntats de diferents sensibilitats polítiques per aprofundir en els nostres drets i llibertats.
Tampoc no podem signar un compromís sobre què hauran de fer les entitats socials i la ciutadania respecte dels grups polítics que incompleixin el seu programa, en aquest aspecte o en altres. Animem a la ciutadania a conèixer, controlar i col·laborar en l’acció política dels partits que els representen i de les institucions. I a queixar-se i manifestar tot allò que considerin, sempre des de les formes no violentes i el respecte als drets de tothom.
Per això, no signem el document de l’ANC, a l’hora que refermem el nostre compromís amb la radicalitat democràtica, amb la participació ciutadana, amb el reconeixement de les sobiranies i el respecte als drets polítics. I, sobretot, el nostre compromís amb un canvi a Lleida que deixi enrere el projecte d’un PSC esgotat, sostingut per C’s i el PP, i amb tots els vicis de 40 anys al poder.
Al debat de l’ANC el Comú va defensar que la República es construeix cada dia aturant desnonaments, des del carrer. Sempre hem buscat la unitat de l’esquerra i seguim cercant una unitat, però amb contingut social
