La #TaulaOberta sobre model de ciutat va girar entorn la necessitat d’adaptar el model urbà de Lleida per definir una ciutat compacta, adaptada al canvi climàtic i que s’inscrigui en un model territorial i econòmic d’escala supramunicipal
La Taula va comptar amb la participació de l’urbanista Josep Maria Llop i de Jordi Cipriano, cap d’un grup de recerca en mètodes numèrics i eficiència energètica i número tres de la llista del comúdelleida, que van exposar els principals reptes que afronta Lleida i les fortaleses amb què compta. Per la seua part, la cap de llista del comú, Laura Bergés, va exposar les mesures del programa electoral relatives al model de ciutat.
Un model urbà que miri cap endins i cap a foraUn model urbà que miri cap endins i cap a fora
L’urbanista Josep Maria Llop va remarcar la necessitat de pensar el model de ciutat no només des de l’urbanisme sinó integrant també polítiques de mobilitat, econòmiques, culturals… que defineixin un projecte coherent. L’urbanista lleidatà va destacar tres grans criteris per pensar Lleida. Cap endins, una ciutat compacta i una ciutat amb una estructura verda que connecti nucli urbà i Horta,. Cap enfora, una ciutat intermediadora en la comunitat territorial de Lleida.
Per definir una ciutat compacta, amb distàncies de vida que es puguin cobrir a peu des de qualsevol barri, amb suport del transport públic, Llop va proposar mesures per augmentar el parc d‘habitatge als plans parcials, definint un creixement en la trama urbana ja consolidada, omplint «forats», i sense anar a una major de l’Horta. En aquesta línia, l’urbanista va destacar la necessitat d’un consens de ciutat per compensar els dèficits que acumulen els barris del Centre Històric i la Mariola, punts crítics de la ciutat per la pobresa i complexitat social que acullen i per l’estat de moltes de les edificacions. Per això, va reclamar acords de ciutat, polítiques d’habitatge ambicioses, amb col·laboració públic privada per crear habitatge de lloguer assequible, i amb la ubicació d’equipaments de ciutat que contribueixin a la revitalització d’aquest barris.
En quant a espais verds, Llop va reivindicar el model de parcs urbans que connectin la ciutat i l’Horta, amb entrades de verd a la ciutat més que amb un model d’anella verda al voltant de la mateixa. El desenvolupament del parc de Vallcalent va ser un dels elements destacats en aquest sentit.
Josep Maria Llop va reivindicar una ciutat que miri més cap a enfora, que es defineixi tenint en compte la comunitat territorial de què forma part. Per això va reclamar més coordinació de polítiques urbanístiques, industrials, energètiques, agroalimentàries o de mobilitat que permetin generar més riquesa i benestar: «La ciutat per si sola no pot donar resposta a les necessitats econòmiques, socials, ambientals… Lleida ha de ser una ciutat intermitja i una ciutat intermediària, amb una política comú que consensuï projectes de serveis públics, energètics, industrials, culturals, amb els municipis que conformen la nostra comunitat territorial».
Polítiques energètiques i de mobilitat per un millor model de ciutat
Precisament, la necessitat de col·laboració amb els municipis de l’entorn per poder complir amb els objectius d’acció davant el canvi climàtic, va ser el punt de partida de la intervenció de Jordi Cipriano, enginyer especialista en temes d’eficiència energètica. «Les polítiques de reducció d’emissions de CO2 i de millora de la qualitat de l’aire necessiten accions en mobilitat i en increment de producció de renovables que no es pot fer només des del municipi de Lleida, cal implicar-hi i col·laborar amb la Diputació, Consells Comarcals i municipis del nostre entorn», va dir Cipriano.
Jordi Cipriano va destacar la mobilitat en cotxe com la principal font d’emissions de CO2 a Lleida, i per això va reclamar una política de mobilitat dins la ciutat i cap a enfora de la ciutat que reforci el transport públic i que promogui un canvi cultural davant la dependència del cotxe.
En quant al model energètic de la ciutat, Cipriano va remarcar que cal multiplicar per cent la disponibilitat de renovables a la ciutat per complir les fites dels plans de transició energètica. Per això, va explicar que cal anar més enllà de les instal·lacions fotovoltaiques, necessàries, en les teulades. L’aprofitament de terrenys periurbans erms per a instal·lacions fotovoltaiques, l’explotació del potencial geotèrmic de Lleida, i mesures per superar els obstacles a la distribució de renovables d’autogeneració que posen les grans companyies distribuïdores, són les tres vies d’acció plantejades per Cipriano.
«Per fer tot això, cal una inversió important, que no pot assumir la Paeria sola, sinó que cal apostar per fórmules de col·laboració entre municipis, entre sector públic i sector privat i ciutadania, amb fórmules com comunitats energètiques mixtes com la que proposem per Lleida», va concloure Cipriano, obrint el torn de la Laura bergés per a la presentació de les propostes del comúdelleida.
Un model de ciutat adaptat al canvi climàtic
Laura Bergés va resumir les propostes del comúdelleida en relació al model de ciutat entorn tres eixos: adaptar l’urbanisme al canvi climàtic; reduir les emissions i la contaminació revisant el model industrial, comercial i de gestió de residus; i accelerar la transició energètica.
La cap de llista del comú va desgranar propostes en matèria de jardineria, gestió de l’aigua i urbanisme per reduir l’efecte illa de calor i respondre a la sequera que seguirà afectant al nostre territori.
- Plantar 10.000 arbres al llarg del mandat, incloent-hi plans per a la transformació de les places dures amb projectes com el ja previst per a la plaça Sant Joan,
- Actuacions de microurbanisme per a l’ampliació de voreres i pacificació del trànsit, incloent limitacions a la sobreocupació de l’espai públic per part de terrasses.
- Endegar inversions per una millor gestió de l’aigua: sistema d’aprofitament de l’aigua de pluja per al rec de la jardineria urbana, instal·lació d’una xarxa terciària, que completi la xarxa de distribució d’aigua potable i la xarxa de clavegueram amb una tercera xarxa per al reaprofitament de les aigües grises depurades per a usos com la neteja viària.
- Passar a un sistema de taxa per l’aigua, gestionat directament per l’ajuntament, que permeti un millor control financer de totes les intervencions necessàries en la millora de la gestió del cicle de l’aigua
En relació a la reducció de la contaminació i de les emissions de CO2, Laura Bergés va recordar que Lleida és una de les ciutats de Catalunya amb més episodis de mala qualitat de l’aire i que és també una de les zones amb risc de desertificació segons els informes sobre canvi climàtic de l’ICC. Per això, va lamentar que no s’hagin endegat encara mesures més decidides per a la reducció de les emissions i la mitigació del canvi climàtic i que, al contrari, encara s’estiguin planificant noves infraestructures, com el polígon de Torreblanca, sense tenir en compte aquest context.
«Hem de reorientar els projectes industrials, comercials, la gestió de residus, la mobilitat, pensant en aquesta necessitat inajornable de reduir emissions i mitigar el canvi climàtic. Ens hi va el futur», va dir Laura Bergés, que va presentar un seguit de mesures en aquesta línia:
- Definir un model industrial per a Torreblanca que limiti activitats contaminants i amb alt consum d’aigua
- Aturar el pla comercial de Torre Salses i desenvolupar el Pla de l’Estació per garantir un model comercial integrat a la ciutat i connectat amb transport públic
- Implantar el Porta a Porta a tota la ciutat, per reduir emissions equivalents a 40.000 cotxes any, assolir els objectius de reciclatge fixats per la llei i per aconseguir un estalvi per a l’ajuntament per la reducció de costos de l’abocar i increment d’ingressos per reciclatge.
- Reforçar el transport públic urbà, amb la remunicipalització del servei per un control directe que permeti anar incorporant canvis dins el conjunt de mesures de canvi del model de mobilitat: connexió de pàrquings dissuasius i barris amb el centre de la ciutat a través de serveis de llançadora, millores de freqüències i línies.
- Reclamar a l’Estat i Generalitat l’acceleració del pla de rodalies de Renfe per millorar les connexions de Lleida amb els municipis de la nostra comunitat territorial.
Pel que fa a la transició energètica, el programa del comúdelleida planteja la necessitat d’accelerar la producció d’energia renovable de proximitat a través de mesures que el grup municipal ja ha estat promovent en aquest mandat:
- Creació d’una comunitat públic privada que agregui esforços de l’ajuntament, empreses privades i ciutadania, en l’acceleració de la transició energètica.
- Instal·lacions fotovoltaiques a les teulades municipals i en terrenys periurbans municipals erms, que s’aportin a la comunitat energètica.
- Licitació de part de les teulades municipals per a projectes ciutadans de comunitats energètiques.
- Estudis i inici de treballs per a l’aprofitament d’energia geotèrmica superficial a la vora del riu i en profunditat amb l’aprofitament de les aigües subterrànies termals de Pardinyes-Balàfia.
- Pla pilot per a l’aprofitament de la xarxa d’enllumenat públic per a tasques de distribució d’energia renovable.
